Un equip de recerca internacional, en el que s’hi inclou personal investigador del CSIC (CEAB i IDAEA) i  la UIB, estudia els efectes de l’augment de la sal en les aigües del riu Gàmbia. El projecte és pioner per la seva perspectiva interdisciplinària, ja que avalua tant els efectes ecològics com els socioeconòmics d’aquesta problemàtica global i creixent.

La salinització de l’aigua dolça té greus conseqüències per als ecosistemes (com la pèrdua de biodiversitat o els canvis en el cicle de carboni) i per a les persones (manca d’aigua potable, problemes de salut o impactes en les fonts de subsistència, com cultius, pesca o recol·lecció de mol·luscs). Un dels punts del món on està causant més estralls és al riu Gàmbia (Àfrica Occidental), que està experimentant un important augment de la salinitat arran d’una prolongada sequera; una situació que es preveu que vagi a més per la pujada del nivell del mar i per la construcció d’una enorme presa que en reduiria significativament el cabal.

Un equip de recerca estudia, per primera vegada, la salinització d’aquest riu i els seus impactes. Ha començat a identificar, quantificar i descriure les seves conseqüències en diferents aspectes clau com els canvis en la biodiversitat aquàtica, l’impacte en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’afectació a les zones de manglars o les conseqüències sobre les persones. Són experts en àmbits diversos- com la biogeoquímica, la biologia, l’ecologia, la geologia o les ciències socials- de centres de recerca i universitats africanes, australianes i europees. Entre ells n’hi ha de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i de la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Núria Catalán, investigadora del CEAB-CSIC d’aquest equip, explica que “busquem comprendre tant els canvis en els processos que es produeixen dins el riu i el seu entorn natural arran del fet que l’aigua tingui cada vegada un percentatge més elevat de sal, com les afectacions que això té en les comunitats locals que en depenen”.

La recerca té com a objectiu no només comprendre els efectes de l’augment de la salinitat en el riu africà, sinó obtenir una visió general del què succeeix arreu amb un problema, el de la salinització de l’aigua dolça, que com diu Miguel Cañedo-Argüelles, investigador de l’IDAEA-CSIC “és global i va en augment degut a l’efecte combinat del canvi climàtic i l’increment en la demanda de recursos”. Es proposa obtenir evidències que permetin desenvolupar estratègies aplicables a qualsevol punt on es dona aquesta situació. Una de les fites és assegurar que les solucions suggerides es co-creïn amb les poblacions locals.

L’equip subratlla que els resultats del projecte de recerca (anomenat SALBIA) haurien de servir a nivell local, contribuint a la millora de la gestió del riu Gàmbia, i a nivell global, aportant un model per abordar el problema de la salinització a altres zones. “Esperem que aquest treball aporti eines útils per a la gestió sostenible dels ecosistemes aquàtics en zones vulnerables a la salinització i que ajudi a co dissenyar possibles formes d’adaptació a aquest impacte“, afirmen Pablo Rodríguez Lozano, investigador de la UIB i Miguel Cañedo-Argüelles, de l’IDAEA-CSIC.

Primers resultats

Segons els resultats preliminars derivats de la primera campanya de mostreig realitzada a l’estiu, la salinitat està modificant els patrons de biodiversitat del riu. Es troben comunitats d’organismes fortament diferenciades al llarg del gradient de salinitat.

La sal també està influint en com es mou i es transforma el carboni al riu, cosa que afecta les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com el CO2, procedents de l’aigua i dels sediments. S’ha vist que a les zones més salades, especialment a la part baixa, s’emeten més gasos d’efecte hivernacle.

A principis del 2025 es preveu dur a terme la segona campanya de mostreig per tal de continuar obtenint informació sobre els efectes -tant ambientals com socioeconòmics- de la salinització d’aigües continentals.

El projecte SALBIA: un enfocament interdisciplinari

Aquest projecte de recerca s’estructura al voltant de tres sub projectes que analitzen els impactes de la salinització des de diferents perspectives:

• BIO, que avalua els efectes sobre la biodiversitat aquàtica i els ecosistemes aquàtics. S’estudia com la salinització afecta a la distribució actual i passada de les espècies combinant anàlisi d’ADN amb coneixement ecològic tradicional (ex.: per part dels pescadors).
• GEO, enfocat a l’impacte de la salinització en el cicle del carboni i en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com CO2 i CH4, procedents de l’aigua del riu i dels sediments dels manglars.
• SOC, dedicat a l’avaluació dels efectes de la salinització sobre les comunitats locals; a identificar com els canvis en els ecosistemes afecten el benestar i els mitjans de vida de les comunitats, i a avaluar les estratègies d’adaptació que les comunitats local estan duent a terme.

Els sub projectes treballen en estreta col·laboració entre ells amb l’objectiu de comprendre com la salinització afecta no només l’entorn natural, sinó també les persones que depenen del riu per subsistir, alhora que el de proposar solucions aplicables arreu.

Col·laboració internacional

SALBIA és un projecte coordinat cofinançat per la Unió Europea, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l’Agència Estatal d’Investigació en el marc de la convocatòria Generación de Conocimiento 2022. A més es desenvolupa en estreta col.laboració amb agents locals, com el Great Institute, la University of the Gambia, la Sankandi Youth Association, i els Minsiteris de Cambi Climàtic i Pesqueries (Gambia) i internacionals, com la University of Tasmania, el Institute of Research for Development (França), la University of Landau (Alemania), la Université de Genève (Switzerland) o el LSCE-CNRS (França), entre d’altres.