Científics d’arreu, entre els quals del CEAB-CSIC, uneixen esforços per desxifrar els genomes de la fauna i flora; prioritzant les espècies amenaçades i aquelles menys conegudes. La informació genètica es va aglutinant en una mena d’ ”atles” que recull els “mapes” d’ADN, els genomes de referència, dels diferents éssers vius. L’objectiu és conèixer profundament cada espècie, el paper que té en la natura i els mecanismes adaptatius amb els que compta. Aquest treball col·laboratiu està aportant informació clau per definir i implementar accions efectives de conservació de la biodiversitat.
A través de diversos projectes coordinats entre ells -com el del Wellcome Sanger Institute, el Biodiversity Genomics Europe (BGE) o l’European Reference Genome Atles (ERGA)– científics d’arreu del món col·laboren per seqüenciar els genomes de les espècies que habiten el planeta. Les contribucions són diverses: des d’aportar mostres recollides a la natura, a extraure’n l’ADN o a participar en l’anàlisi genòmica. Investigadores i investigadors del CEAB-CSIC col·laboren en totes elles.
De fet, el primer genoma de referència aconseguit dins la iniciativa ERGA – coordinada, a Catalunya, per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSIC-UPF) i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG)- va ser el d’un petit peix en perill d’extinció, l’Alphanius iberus, emblemàtic del Delta de l’Ebre i l’Albufera valenciana. Es va poder obtenir gràcies a investigadors del CEAB-CSIC. La feina va permetre identificar uns gens relacionats amb adaptacions a canvis de salinitat i altres factors ambientals; una informació clau per dissenyar directrius per a la conservació i reintroducció en hàbitats restaurats.
A partir d’aquí, nombroses col·laboracions més han permès, i estan permetent, accedir a la informació genètica de milers d’espècies, especialment de fauna i flora amenaçada, així com d’aquelles éssers que encara ens són més desconeguts.
Alguns dels genomes seqüenciats, o en anàlisi, amb la col·laboració d’investigadors del CEAB-CSIC*
- Desxifrats completament una desena de genomes d’esponges marines (Crambe crambe, Chondrosia reniformis, Aplysina aerphoba, Axinella damicornis, Petrosia ficiformis, Oscarella lobularis, Disydea avara, Acanthella acuta i Agelas oroides. M. Maldonado, dins la col·laboració amb el Wellcome Sanger Institute, líder mundial en seqüenciació genòmica)
- Genoma de l’Alphanius Iberus (M.Ventura i equip, dins iniciativa ERGA)
- Clavelina lepadiformis i Ascidiella aspersa (X. Turon-M. Rius i equip, dins ERGA)
- Styela plicata, Arbacia lixula i Paracentrotus lividus (X.Turon, dins Plan Nacional MarGeCh i amb el Centre for Translational Biodiversity Genomics d’Alemanya)
- Diplodus puntazo (E. Macpherson i N. Raventós, dins la Catalan Initiative for the Earth Biogenome Project)
- Genomes de diversos crustacis decàpodes (E. Macpherson col·laborant en el Projecte ATLASea, amb el CNR francés i el Museu d’Història Natural de París)
- Mesochaetopterus rogeri (D.Martin) i espècies de poliquets cavernícoles de les Illes Balears (D.Martin, dins projecte ERGA)
El personal de recerca del CEAB-CSIC que col·laboren en les iniciatives de desxifrar els genomes expliquen que “les dades genòmiques de referència permeten entendre els mecanismes adaptatius, les relacions filogenètiques i el paper ecològic de cada espècie en l’ecosistema. Totes les espècies tenen un rol, per insignificants que ens puguin semblar. Si una desapareix, es pot alterar tot l’ecosistema, ja que tot està interrelacionat”.
En aquest sentit, destaquen la importància d’anar descobrint la genètica d’espècies que, tot i intuir que tenen un paper ecològic clau, encara no se’n té el genoma, com per exemple, el cas de les microalgues, d’algunes de macro (com les laminàries), o de gran part dels animals invertebrats.
Els investigadors apunten que comptar amb la informació genètica tant dels organismes més visibles com d’aquells que ho són menys també és de gran utilitat per al cas contrari: “no només ens falta informació genètica d’espècies que són clau per a l’equilibri d’un ecosistema, sinó que també ens manca la d’espècies que són clau per desequilibrar-lo, com és el cas de les invasores. Amb la recerca que fem diversos grup del CEAB-CSIC també aportem molta informació genètica sobre espècies exòtiques amb potencial invasor; una informació que pot ser clau per a la gestió”.
Posant alguns exemples, aquesta feina d’estudi genètic pot des d’ajudar a entendre la ruta migratòria d’una animal aquàtic amenaçat – aportant informació clau per a protegir-la- fins a entendre el funcionament d’un ascidi invasor que perjudica greument les espècies autòctones- proporcionant coneixement científic per prevenir-ho o limitar-ne l’impacte.
Iniciatives coordinades per obtenir un sol “atles” mundial
Només a Europa, les iniciatives de catàleg de genomes ja compten amb més d’un miler de científics que hi col·laboren de manera estable, vinculats a centres de recerca d’una vintena de països.
Per tal d’anar a una, els projectes compten amb coordinadors en cada territori i les dades que s’aporten estan sincronitzades. La informació genètica obtinguda es desa al Consorci Internacional de Dades de Seqüenciació. I les mostres físiques, als museus de ciències naturals de cada territori.
Els coordinadors d’aquests projectes d’obtenció dels genomes de les espècies assenyalen que són un gran pas per aconseguir un catàleg únic de la biodiversitat del planeta; un “atles” genòmic pensat per ajudar a conèixer profundament les diverses formes de vida, posar-les en valor i protegir-les.
