Un equip de recerca del CEAB-CSIC estudia el fons marí de zones com la badia de Portlligat, a l’Alt Empordà, per caracteritzar-lo, registrar-ne l’evolució i quantificar el carboni que reté. Les dades resultants es comparen amb les que obtenen robots aquàtics. Així es va ajustant la intel·ligència artificial que incorporen els robots, per tal que puguin treballar de manera autònoma. La feina s’emmarca en el projecte Effective, orientat a la conservació marina.
La posidònia i altres plantes marines capten diòxid de carboni de l’atmosfera i el retenen durant mil·lennis (en forma de carboni, l’anomenat “carboni blau”). Quan les praderies es malmeten o moren, però, el CO2 emmagatzemat retorna a l’atmosfera. Aquest és un dels motius pel que és tant important conservar-les i mantenir-les en bon estat. S’hi sumen molts altres com, per exemple, que són llar, aliment i refugi per a una gran diversitat d’animals o que són clau per a la bona qualitat de l’aigua, ja que actuen com a filtres, eliminant-ne contaminants.
No obstant això, cada any, continuem destruint quilòmetres i quilòmetres de praderies marines, amb conseqüències nefastes, com el retorn a l’atmosfera, a nivell mundial, d’uns 300 milions de tones de diòxid de carboni. Activitats humanes com la urbanització excessiva, la pesca d’arrossegament, la contaminació de les aigües o l’ancoratge d’embarcacions sobre els herbassars en són les responsables.
Des de diferents sectors, entre els que hi ha el de la recerca científica i el tecnològic, fa anys que es faciliten dades i eines que advoquen per la conservació dels “boscos” marins. Ara se n’hi vol sumar una de nova: robots aquàtics que permetrien elaborar mapes complets, fidedignes i actualitzats del fons marí, que inclourien la distribució, extensió i estat de les praderies, així com el còmput del carboni que emmagatzemen. La rapidesa, el nul impacte sobre les praderies i el baix cost amb què farien la feina, ajudaria a tenir unes cartografies dels “boscos” marins fiables i actualitzades que donarien informació crucial per a, per exemple, prioritzar les zones a protegir.
El projecte, el porten a terme investigadores i investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes en col·laboració amb l’empresa catalana Seabots. Com a lloc de proves s’ha triat la badia de Portlligat, al Parc Natural del Cap de Creus, on es conserven en prou bon estat praderies de posidònia (és una zona on les activitats, com el fondeig d’embarcacions, estan limitades), alhora que altres tipus de substrats.
Allà, l’equip científic del CEAB-CSIC hi fa el seu “mapa” de distribució de les praderies, la caracterització i la quantificació de carboni. Ho fa “manualment” (bussejant, amb presa de mesures i de mostres “in situ” i amb la feina posterior als laboratoris i despatxos). Els resultats que es van obtenint s’afegeixen a l’històric de registres que té, des de principis dels anys noranta, d’aquesta mateixa zona.
Els robots també fan la caracterització de la badia, però utilitzant el seu sistema de sondeigs acústics. Emeten un so que rebota en els fons marins i en funció del rebot, s’infereix de quin substrat es tracta (plantes marines, fang, sorra…), quina composició té i quant carboni emmagatzema.
Després la feina d’uns i altres, d’humans i robots, es contraposa. Així es va calibrant la intel·ligència artificial que incorporen els robots, per tal que sigui el màxim de fiable i perquè aquestes màquines puguin treballar autònomament en un futur.
Automatitzar aquesta tasca permetria un gran estalvi de temps i de recursos, de manera que es podria comptar, a diferència d’ara, amb mapes fiables, complets i actualitzats del fons mari, i amb dades certeres del carboni acumulat. A més no té ni el més mínim impacte sobre les praderies, ja que els robots fan la feina sense ni tan sols tocar-les.
Miguel Ángel Mateo del grup de macròfits aquàtics del CEAB-CSIC, ha explicat que quan aquesta eina estigui a punt “la feina es podrà repetir molt fàcilment, per exemple cada any, per poder anar veient de manera completa i fidedigna l’evolució de les praderies i poder dir amb categoria si estan augmentant o estan retrocedint“. “Estem parlant clarament de transferència, volem compartir tot el coneixement que tenim i proporcionar eines, solucions tecnològiques, en pro de la protecció dels ecosistemes marins“, afegeix l’investigador responsable del Grup Español d’Experts en Carboni Blau (G3ECA).
La investigadora, també del CEAB-CSIC, Marc Truc, assenyala que “el que estem fent a Portlligat, un cop comprovat que el sistema funciona, es podrà extrapolar allà on es vulgui del litoral ”. Es podrien tenir dades precises i en tot moment actualitzades de les praderies existents en tot un territori, de la seva distribució i estat i del carboni que acumulen. Truc apunta possibles aplicacions d’aquest coneixement com, per exemple,”pot ajudar molt a delimitar les àrees més importants a protegir i, potser, a fer noves regulacions i àrees marines protegides”.
Des de la tecnològica Seabots, Pau Guasch, destaca que “aquest treball és pioner ja que, si bé fa anys que s’utilitzen robots aquàtics i subaquàtics, és novedós calibrar-los de forma tant precisa perquè puguin fer, de manera autònoma, aquests mapes dels substrats, de les praderies i el còmput del carboni blau que emmagatzemen”.
La iniciativa s’està duent a terme dins el projecte europeu Effective, coordinat per l’investigador del CEAB-CSIC Rafael Sardá i orientat a proporcionar evidència científica i eines pràctiques als gestors per tal que les apliquin a favor de la conservació i restauració dels ecosistemes marins.
