Descobert un nou cuc que imita els llimacs marins per evitar els depredadors

30/07/2024

Un equip internacional de científics (entre els quals experts del CEAB-CSIC) ha trobat un nou gènere i espècie de cuc marí (poliquet) que, a més, fa servir una sorprenent tàctica de defensa. Imita un grup de llimacs de mar (nudibranquis) amb els que conviu i que es caracteritzen, entre altres, per uns colors vius que alerten de les seves defenses químiques. L’estratègia li permet defugir els depredadors, que li atribueixen una toxicitat que, en realitat, no té. El descobriment de l’animal comporta una altra important novetat: és la primera vegada que es detecta aquesta tàctica de mimetisme entre els anèl·lids, el grup de cucs segmentats que inclou els poliquets.

La recerca l’ha dut a terme personal investigador de les Universitats de Nagoya (Japó) i Sains (Malàisia), de l’Institut d’Ecologia i Evolució de l’Acadèmia Russa de Ciències (Moscou, Rússia), i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC, Catalunya, Espanya). Ara se n’han compartit els resultats, en un article publicat a la revista Scientific Reports.

First-four-images-the-new-polychaete-last-one-the-nudibranch-it-imitates — *First four images, the polychaete (in the third, on coral). Last, the nudibranch it imitates*

the-polychaete-on-the-coral — *The polychaete on the coral*

A la publicació, l’equip descriu detalladament el nou poliquet. Es tracta d’un nou gènere i nova espècie de la família Syllidae. L’animal viu sobre coralls als fons marins de Vietnam i Japó i presenta adaptacions morfològiques úniques com un baix nombre de segments corporals (que contrasta amb l’alta segmentació del cos anellat de la majoria d’anèl·lids), unes sedes ganxudes -típiques dels cucs que viuen associats a d’altres organismes- però que manté sempre ocultes dins del cos, i unes antenes i apèndix grans, amb forma de fus i amb una vívida coloració vermella, blanca i groga. Aquestes característiques fan que el poliquet s’assembli a uns animals amb els quals conviu, els nudibranquis. Aquests “veïns” són mol·luscs sense closca, caracteritzats també per una coloració brillant que, en el seu cas, serveix per advertir els depredadors que posseeixen defenses. Mimetitzant-los, el cuc aconsegueix els mateixos beneficis, incloent evitar ser menjat, sense haver d’invertir en els complexos mecanismes que permeten als nudibranquis desenvolupar les seves defenses químiques.

Primera vegada que es documenta un cas de mimetisme com aquest

Naoto Jimi, l’investigador de la Universitat de Nagoya, al Japó, que ha liderat la investigació, explica que “les meves recerques m’han portat a recollir i descriure nombrosos poliquets per a contribuir a entendre la biodiversitat marina al Japó. En els darrers anys, però, m’he centrat particularment en aquells que viuen simbiòticament amb coralls i gorgònies. Va ser durant un d’aquests estudis que vaig descobrir de manera inesperada aquest poliquet peculiar i inusual. Dit això, també voldria destacar que el descobriment no hagués estat possible sense el suport i la cooperació de membres de la comunitat no científica, com els pescadors i bussejadors locals”.

Daniel Martin, investigador expert en taxonomia del CEAB-CSIC i coautor de l’article científic, apunta que “coneixem força poliquets amb patrons de colors vius que, sovint, mimetitzen els animals d’on viuen com a forma de camuflar-se. No obstant, imitar tant la coloració com els trets morfològics d’un altre animal per destacar i per semblar protegit sense estar-ho realment representa una estratègia d’adaptació completament nova i sense precedents no només entre els poliquets, sinó entre tots els anèl·lids”.

Temir A. Britayev, també coautor de l’article i el primer investigador que va descobrir un exemplar d’aquest nou poliquet (en el seu cas al Vietnam), manifesta: “Tot i que fa ja quasi 40 anys que estudio els poliquets, especialment aquells que viuen associats a d’altres animals, quan vaig veure per primer cop aquest vaig pensar que es tractava d’un nudibranqui. No va ser fins que vam poder observar-lo en detall als laboratoris que vam poder confirmar que es tractava d’un poliquet”.

La investigació col·laborativa ha combinat tècniques clàssiques d’observació morfològica i ecològica amb anàlisis moleculars. Tot plegat ha demostrat que aquest cuc pertany no solament a una nova espècie, sinó també a un nou gènere. Com a nom pel nou gènere, els investigadors han escollit “Cryptochaetosyllis”, destacant el fet que les quetes que caracteritzen tots els poliquets en aquest cas estan ocultes dins del cos (“cryptos” vol dir “amagat” en grec). Pel nom d’espècie han escollit “imitatio” (que en llatí vol dir “imitador/a”), fent referència al seu mimetisme amb els nudibranquis.

L’equip de recerca destaca que és la primera vegada que es documenta un cas d’aquest tipus de mimetisme involucrant anèl·lids i nudibranquis. Sens dubte, la troballa amplia la comprensió de l’adaptació evolutiva i les estratègies ecològiques dels invertebrats marins, i demostra que presenten una complexitat equivalent o, fins i tot superior, a la dels organismes terrestres.

Alhora, en descobrir un nou gènere i espècie d’animal, aquesta recerca torna a posar de manifest la diversitat de la vida marina i el poc coneixement que encara en tenim a dia d’avui. En aquest sentit, la comunitat científica apunta que hi pot haver fins a un milió d’espècies d’eucariotes que viuen als mars i oceans, de les quals només coneixem a l’entorn d’un 30%, i aquest percentatge és encara molt més gran si considerem els procariotes. Els responsables d’aquest estudi subratllen la importància de conèixer els ecosistemes marins i tots els organismes singulars que els habiten per promoure’n la preservació.