Un equip científic, amb participació del CEAB-CSIC, ha documentat, per primer cop, el moviment actiu en individus adults d’un tipus d’ascidi. Es tracta d’una nova espècie que es val d’aquesta estratègia inèdita per poder viure en fons sorrencs. Fins ara es considerava que aquests animals filtradors eren completament immòbils passada la fase larvària.
Investigadors de la Università degli Studi di Napoli, de la Stazione Zoologica Anton Dohrn, també de Nàpols (Itàlia), i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), han descrit una nova espècie d’ascidi descoberta al fons marí del Golf de Nàpols (al mar Tirrè, Mediterrani). Viu en fons sorrencs, un tipus de substrat gens habitual pels ascidis. I presenta una característica sorprenent: és capaç de moure’s, tot i que de manera molt lenta. Aquest comportament, fins ara inèdit en individus adults d’aquest grup d’animals, trenca amb la idea clàssica que els ascidis viuen completament fixos al substrat un cop han completat la metamorfosi (les larves dels ascidis sí neden durant un temps fins a trobar un lloc adequat al que adherir-se).
La nova espècie ha estat batejada amb el nom Heterostigma monniotae, en homenatge a l’ascidiòloga francesa Françoise Monniot (1936–2024), pionera en l’estudi d’aquest gènere d’animals. Viu lliurement en fons sorrencs de poca profunditat, entre els 2 i els 20 metres i mostra, d’adulta, una característica sorprenent: és capaç de moure’s per sí sola. L’equip científic ha pogut enregistrar aquest moviment en vídeo. En condicions de laboratori, nombrosos exemplars es van desempallegar de la sorra que habitualment els cobreix, i van adoptar una forma “nua”, amb els sifons oposats i contraccions rítmiques que els van permetre anar-se desplaçant lentament pel substrat sorrenc. En pocs dies es van desplaçar fins a 17 mil·límetres.
Un dels membres de l’equip científic, l’investigador del CEAB-CSIC expert en ascidis, Xavier Turon, explica que “Pot semblar poc, però el simple fet que es moguin activament canvia completament el que sabíem d’aquests animals fins ara. Pensàvem que tots, un cop formats, eren completament sèssils, que no es podien moure gens per ells mateixos, que vivien fixos allà on s’havien establert les larves. El moviment voluntari essent adult, encara que sigui molt lent, pot ser clau per sobreviure en determinats contextos: pot servir per reagrupar-se o per trobar condicions millors. Aquest descobriment ens obliga a repensar la seva biologia, ecologia i evolució”.
Riccardo Virgili, doctorand a la Universitat de Nàpols Federico II i a la Stazione Zoologica Anton Dohrn i primer autor de l’estudi, subratlla que “Els ascidis mostren varietat de formes corporals i d’estils de vida. Tanmateix, el que vam observar en aquesta nova espècie no s’havia reportat abans i va resultar sorprenent. Els mecanismes observats en aquest petit ascidi van revelar la seva capacitat inesperada de reaccionar activament als canvis en les condicions externes. Aquest descobriment obren nous interrogants sobre com els ascidis poden adaptar-se a hàbitats inestables”.
La troballa de la nova espècie i d’aquesta adaptació inèdita s’ha documentat en un article científic publicat recentment a la revista Invertebrate Systematics sota el títol “Paedomorphic adaptations in a new Heterostigma species: a novel strategy for ascidians to live in soft-bottom habitats” (Virgili et al., 2025, doi:10.1071/IS24103)
Els investigadors hi remarquen que aquesta estratègia evolutiva és completament nova en ascidis. Es basa en la pedomorfosi: que consisteix en retenir trets juvenils essent adult. En H. monniotae, característiques de la seva forma juvenil –com el cos flexible, la disposició oposada dels sifons i la túnica prima amb poca sorra, que faciliten el moviment actiu– es poden manifestar en l’individu adult. És una estratègia d’adaptació al seu ambient, a la vida entre els grans de sorra, un substrat poc habitual per aquests animals marins. Segons els científics, el moviment actiu seria una resposta extrema a viure en aquests hàbitats inestables: els podria ajudar a escapar de corrents, de quedar-se soterrats o d’altres riscos localitzats. Subratllen que aquest és el primer cas documentat d’ascidis adults que desenvolupen un fenotip mòbil, obrint noves perspectives per a l’estudi d’aquests organismes.
L’equip també adverteix de la fragilitat d’aquesta població: H. monniotae té baixa diversitat genètica i una distribució molt limitada, en àrees costaneres altament antropitzades, que suporten grans pressions humanes (fins el moment, s’ha localitzat a la zona de Nàpols i en punts concrets del sud de França). Així doncs, alerten sobre la necessitat de seguiment i de mesures orientades a la conservació, directa i indirecta, d’aquesta nova espècie tan particular.
Animals marins filtradors
Els ascidis són animals marins invertebrats, classificats dins dels tunicats. Viuen filtrant l’aigua i obtenint-ne els nutrients per alimentar-se. Són molt habituals als fons marins, especialment als rocosos, on s’adhereixen i romanen tota la vida adulta. Malgrat la seva aparença senzilla, són el grup d’animals evolutivament més propers als vertebrats. La majoria passen per una fase larvària mòbil, en la que poden nedar unes hores fins que troben un lloc adequat. Un cop trobat, s’hi fixen i desenvolupen una forma adulta totalment sedentària. El descobriment fet per aquest equip científic deixa enrere la convicció que tots els ascidis són sèssils un cop desenvolupats i revela una nova espècie capaç de moure’s essent adulta, com a estratègia evolutiva d’adaptació als fons sorrencs mediterranis en els que viu.
Referència article: Virgili et al., 2025. Invertebrate Systematics. “Paedomorphic adaptations in a new Heterostigma species: a novel strategy for ascidians to live in soft-bottom habitats”. doi:10.1071/IS24103
Voleu veure’l en moviment?: Vídeo de Fabio Crocetta (Stazione Zoologica Anton Dohrn)
