El nou informe de “Ciencia para las políticas públicas” recopila l’evidència científica existent sobre l’augment de la concentració de sals en els ecosistemes d’aigua dolça. N’explica les principals causes i impactes, alhora que proposa mesures per mitigar aquest problema global i creixent.
La salinització dels ecosistemes d’aigües continentals és una de les amenaces ambientals, i socials, més esteses, alhora que desateses, d’aquest segle. És un problema a escala mundial, això sí, amb afectació desigual: es dona sobretot en les zones àrides i allà on menys control hi ha sobre les activitats humanes que la causen o agreugen.
Entre aquestes activitats humanes hi ha la sobreexplotació dels recursos hídrics, la mineria, l’agricultura (especialment la de regadiu) i ramaderia intensives, i processos industrials que originen residus salins (com els de les dessaladores, que generen grans quantitats de salmorres que van a parar als ecosistemes). L’informe també detalla altres causes de salinització relacionades directament amb les nostres activitats com l’entrada als rius d’aigües residuals procedents d’estacions depuradores. A tot això s’hi suma el canvi climàtic, derivat també de l’acció humana: l’increment de la intensitat de sequeres i altres fenòmens extrems i la pujada del nivell del mar hi contribueixen.
A l’Estat espanyol s’estima que el 28% de la xarxa hidrogràfica té nivells preocupants de sals. L’afectació, com a la resta del món, també es heterogènia, amb zones molt castigades i altres on no és un problema (o no encara). Allà on hi ha una major concentració de sals, s’hi ha constatat una davallada dràstica de la diversitat d’espècies, perdent-se tots aquells éssers que no poden sobreviure en ambients salins. Això afecta greument el funcionament dels ecosistemes i els beneficis que n’obtenim, els anomenats “serveis ecosistèmics”. Entre ells hi ha el de purificació de l’aigua i el de regulació climàtica (s’ha vist que a les zones més salades s’emeten més gasos d’efecte hivernacle).
L’augment de la concentració de sals en rius, llacs, aiguamolls, aqüífers…també té conseqüències negatives molt directes per a les persones. L’excés de sal en l’aigua de consum humà deriva en problemes de salut, com disfuncions renals, preclàmpsia, hipertensió i altres malalties cardiovasculars. A més, hi ha els perjudicis socioeconòmics, ja que nombroses activitats en resulten afectades.
Aquesta és part de la informació que conté l’informe “Cuando el agua dulce se vuelve salada: retos científicos y de gestión de los ecosistemas acuáticos” de la col·lecció “Ciencia para las políticas públicas” del CSIC. S’hi posen en relleu les causes i conseqüències de la salinització de les aigües continentals; un problema que continua anant en augment arreu del món. El document- elaborat per, entre altres, la investigadora del CEAB-CSIC Eugènia Martí- també proposa estratègies per combatre’l: dona informació clau per orientar tant polítiques i actuacions públiques, com accions privades, capaces de mitigar-lo.
Recomanacions per passar a l’acció
L’informe recorda la necessitat de continuar investigant per comprendre millor els mecanismes i els impactes de la salinització, alhora que el d’aplicar ja el coneixement científic del que es disposa per al disseny i implementació d’actuacions dirigides a combatre aquesta greu problemàtica.
Proposa canvis en el marc normatiu: entre ells, baixar el nivell permès de conductivitat de les aigües, que actualment es troba per sobre dels valors que es consideren segurs per a la biodiversitat. I suggereix moltes altres accions concretes per reduir les emissions de sal, dirigides tant al sector públic com al privat. Entre elles, metodologies més sostenibles en agricultura i indústria; tècniques de minimització de residus en mineria, com el “backfilling“; o, per citar-ne una de ben concreta: substituir la sal per altres productes biodegradables per cobrir carreteres davant el pronòstic de glaçades.
En definitiva, el document ofereix solucions tangibles per fer front a la salinització de l’aigua dolça. A més, advoca per la protecció dels ecosistemes vulnerables i per un canvi de model, regit per l’ús racional i sostenible dels recursos naturals i per la consciència de la vinculació indissoluble entre la salut humana i la dels ecosistemes.
“La salinització no només afecta la natura, sinó també les comunitats humanes, que depenem d’aquests recursos i de l’entorn”, afirma una de les investigadores que ha redactat l’informe. “És urgent que integrem aquest problema en les agendes climàtiques i ambientals”, subratlla Eugènia Martí, del CEAB-CSIC.
L’informe conté evidencia científica sòlida, generada en centres i instituts del CSIC; recopilada, prioritzada i tractada per l’equip d’experts que l’ha elaborat. El coneixement científic s’ha transformat en aportacions accesibles a un públic no especialitzat per tal d’orientar polítiques publiques, accions en el sector privat i a nivell ciutadà. Representa, doncs, una eina per a administracions, empreses, entitats i particulars interessats en abordar aquest desafiament mediambiental i social.
El document ha estat realitzat pels investigadors: Miguel Cañedo-Argüelles (IDAEA-CSIC), que n’ha estat el coordinador, Eugènia Martí Roca (CEAB-CSIC), Miguel G. Matias (MNCN-CSIC), i Marta I. Sánchez (EBD-CSIC).
