Els ‘halos’ de les garotes, una nova eina per detectar ecosistemes en risc

16/12/2025

Un estudi liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) proposa un nou i senzill mètode per avaluar l’estat dels ecosistemes rocosos litorals del mar Mediterrani: monitorar els “halos” de pastura, els cercles de roca sense vegetació, que deixen els eriçons quan s’alimenten. Incorporar aquest indicador ajudaria a anticipar la degradació d’ecosistemes, a prioritzar els que són vulnerables i, en definitiva, a millorar la gestió dels espais marins somers.

Per a la recerca, publicada a Ecology, s’ha analitzat més d’un miler d’halos; concretament 1.211, en 31 punts diferents de la Mediterrània occidental. Els eriçons de mar (o garotes), herbívors, creen aquests cercles erms al seu voltant a mesura que s’alimenten en un mateix lloc de les algues que cobreixen els fons rocosos.

La mida d’aquests anells mostra la vulnerabilitat de la vegetació marina a la sobrepastura. Per aquest motiu, l’equip de recerca el considera un bon indicador, fiable alhora que senzill, per conèixer l’estat de salut d’aquests ecosistemes rocosos litorals del Mediterrani.

Mario Minguito-Frutos, investigador de l’Ifremer i autor de l’estudi, explica: “El que podríem interpretar com un simple tros de roca nua és, en realitat, un termòmetre ecològic. I la mida d’aquest cercle ens revela fins a quin punt l’ecosistema és vulnerable a l’arribada d’herbívors. Hem de tenir en compte que si desapareix la vegetació, es perd tota la resta, tota la biodiversitat que en depèn i, també, els beneficis que ens aporten aquests ecosistemes com, per posar un exemple, el de millorar la qualitat de l’aigua”.

L’estudi revela que en la mida dels halos hi influeixen factors endògens (com l’espècie o la mida de la garota) i exògens (com la profunditat o la disponibilitat de nutrients). Els anells tenen un radi major en fons més profunds, en zones pobres en nutrients, en hàbitats on abunden garotes de mida gran i allà on prolifera l’espècie Arbacia lixula, coneguda com la garota negra, que genera halos que doblen (25-30 centímetres de radi) els produïts per Paracentrotus lividus, l’eriçó comú. Els resultats també indiquen que els halos creixen en les zones sense mesures de protecció ambiental.

Reserves marines: el paper dels depredadors

Les dades recollides a l’estudi mostren una gran diferència entre àrees amb o sense protecció ambiental. Les protegides, presenten anells més petits, evidenciant que la regulació de la pesca i la resta d’accions de preservació del medi tenen un impacte molt positiu en la recuperació de la vegetació i, per tant, en la salut d’aquests ecosistemes.

Teresa Alcoverro, investigadora del CEAB-CSIC i co-autora de l’estudi, subratlla el rol dels depredadors: “Veiem que quan hi ha peixos que mengen garotes, la població es manté sota control i les que queden, pasturen menys. És l’efecte del que anomenem “paisatge de la por”. Saben que hi ha depredadors i opten per alimentar-se, i exposar-se, menys estona”.

L’equip subratlla la importància de conèixer l’estat dels ecosistemes marins i d’actuar per a la seva conservació i recorda la urgència de fer-ho al Mediterrani, que és entre les zones del món que més pateix pel canvi global, derivat dels impactes humans.

Herbívors que han adoptat una curiosa estratègia

El problema de la sobrepastura en els ecosistemes marins no es relaciona exclusivament amb les garotes. Un estudi recent elaborat per bona part del mateix equip de recerca i publicat a Scientific Reports revela una tàctica sorprenent que usen peixos herbívors tropicals arribats al mar Mediterrani.

Es tracta d’infiltrar-se en bancs de peixos autòctons. En no veure’ls com una amenaça, els peixos nadius els permeten fer-ho. I els exòtics es beneficien del coneixement de l’entorn, de la protecció que ofereix el grup i del camuflatge que els brinda, per alimentar-se de manera més perllongada i intensa.

El resultat final és un augment global del pasturatge que se suma a la pressió exercida per altres herbívors com els citats eriçons de mar i que està accelerant la degradació d’hàbitats ja vulnerables com són els boscos marins.