Els llacs de les Açores: en un punt de no retorn pel canvi climàtic

16/10/2024

L’ecologia d’aquests llacs ha arribat a un punt de no retorn a conseqüència del canvi climàtic. En el passat hi va haver disminucions de la biodiversitat de diatomees, però es produïen a llacs puntuals que es recuperaven ràpidament. Ara, en canvi, la pèrdua d’espècies es produeix a tota l’illa: disminueix la biodiversitat i els ecosistemes se simplifiquen. Així ho revela un estudi en el que ha participat la investigadora del CEAB-CSIC Teresa Buchaca.

L’augment de la temperatura que està provocant el canvi climàtic està posant en perill els ecosistemes lacustres de l’arxipèlag de les Açores. Aquests llacs, que són importants per a la població perquè són reserves d’aigua, contribueixen a la regulació hídrica, a les activitats turístiques i d’oci, i són essencials per preservar la biodiversitat de les illes, estan perdent part de la seva biodiversitat i de la seva capacitat per prestar aquests serveis ecosistèmics. Així ho confirma l’estudi desenvolupat a l’illa de São Miguel, on han comprovat com la quantitat d’espècies de diatomees, algues unicel·lulars que es troben a la base de la cadena tròfica, es va reduir un 27% a tots els llacs de l’illa a partir de 1982, quan la temperatura a l’hemisferi nord va augmentar 0,35ºC respecte a la mitjana del segle XX. És probable que els canvis que han detectat als llacs de l’arxipèlag també s’estiguin produint en altres ecosistemes lacustres de tot el planeta.

“El més greu d’aquestes dades no és la reducció de gairebé un 30% de les espècies de diatomees en un llac, sinó que és una disminució que hem vist que s’ha produït a escala regional a tota l’illa, cosa que indica que s’està produint una homogeneïtzació”, alerta l’investigador del Museu Nacional de Ciències Naturals, Miguel Matías. “Gràcies als registres sedimentaris que tenim, que en alguns llacs arriben fins a fa entre quatre i cinc mil anys, sabem que aquests descensos en la diversitat de diatomees s’han produït en llacs concrets a causa de pertorbacions ambientals, però no a tota una illa com passa ara. A més, eren descensos puntuals dels quals l’ecosistema es recuperava fàcilment”, continua.

Es coneixen al voltant de 20.000 espècies diferents de diatomees i és un grup que s’utilitza com a referència per conèixer les condicions ambientals d’un ecosistema, així com per estudiar els canvis climàtics que s’han produït al llarg de la història de la Terra. “A les Açores ja s’aprecien canvis en les comunitats d’aquestes algues des que l’ésser humà va començar a expandir-se per l’arxipèlag. Amb aquest estudi hem comprovat que el 1982 es va traspassar un límit, un punt de no retorn, que ha homogeneïtzat els llacs a nivell regional, cosa que implica la disminució dels seus serveis ecosistèmics”, explica l’investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona i del CREAF Sergi Pla-Rabés.

Segons la investigació publicada a la revista Nature Communications Earth & Environment, el conjunt de pertorbacions antropogèniques de l’ecosistema ha provocat que es desenvolupi fitoplàncton format per algues de menor mida i cianobacteris, que sovint s’acumulen a la superfície, impedint que la llum del sol penetri en zones més profundes del cos d’aigua. “En disminuir la disponibilitat de llum, es redueix l’hàbitat disponible per a les diatomees bentòniques i el nombre d’espècies, simplificant profundament l’ecosistema”, comenta Vítor Gonçalves de la Universitat de les Açores. “La nostra hipòtesi és que aquesta homogeneïtzació que hem documentat a l’illa de São Miguel s’està produint als ecosistemes lacustres de zones insulars i possiblement a regions lacustres aïllades de l’hemisferi nord i del planeta”, apunta Sergi Pla-Rabés.

Proper objectiu: restaurar els ecosistemes

Amb aquestes dades a la mà, és imprescindible augmentar els processos de restauració ecològica que permetin incrementar la diversitat ambiental a tota l’illa. “La degradació dels ecosistemes no és una cosa que es pugui revertir completament, no podem aspirar a tornar a tenir la situació ambiental que hi havia en el passat, com si a les illes no hi hagués poblacions humanes”, alerta l’investigador Pedro Raposeiro, també de la Universitat de les Açores.

La proposta de l’equip per augmentar la complexitat dels ecosistemes, assegurant així que es mantenen els serveis ecosistèmics necessaris per a la població de l’illa, és reduir les pressions locals que podem controlar. “Considerem que és necessari centrar els esforços en punts de l’illa de manera que es mantinguin les explotacions ramaderes o les infraestructures fora de les conques dels llacs. Es tracta, en definitiva, de practicar una restauració ecològica que tingui en compte la situació econòmica i social de les persones que viuen a l’illa”, conclou l’investigador de la Universitat de les Açores, Vítor Gonçalves.

En aquest estudi han col·laborat personal investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del CREAF, Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), Geociències Barcelona (GEO3BCN-CSIC), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), i de les Universitats de les Açores, Évora, la Corunya i Barcelona.