El darrer informe Ciencia para las políticas públicas recopila l’evidència científica generada a centres de recerca del CSIC sobre la pèrdua de biodiversitat a la Terra. N’explica les principals causes i les greus conseqüències, tant per a la natura com per a la humanitat. Coordinat per, entre altres, investigadors del CEAB-CSIC, l’informe proposa mesures concretes per frenar l’actual crisi de biodiversitat.
El document La pérdida de la biodiversidad en el actual escenario de cambio global comença definint el concepte de “biodiversitat”, que inclou la varietat d’hàbitats, d’espècies i la diversitat genètica. Posteriorment, desglossa els beneficis (o “serveis ecosistèmics”) que ens proporciona, com la pol·linització, la purificació de l’aire i l’aigua, la regulació del clima o la reducció del risc de zoonosis i de les possibilitats que es propaguin a escala pandèmica.
L’informe explica que, tot i la nostra dependència d’aquests “serveis”, la varietat de vida no para de disminuir i ho fa a un ritme tan ràpid que impossibilita que noves espècies substitueixin les que van desapareixent. Es recullen dades oficials com, per exemple, les de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), que xifra en més de 46.300 les espècies que actualment estan en perill sever d’extinció, és a dir, el 30% de les que avalua aquesta entitat.
Les principals causes
El darrer Science for Policy del CSIC recull cinc factors clau, tots ells d’origen antropogènic, responsables de l’accelerada pèrdua de biodiversitat:
- Destrucció i degradació d’hàbitats: La construcció d’infraestructures, la urbanització, l’agricultura i ramaderia intensives, la pesca d’arrossegament…Moltes activitats humanes malmeten o directament fan desaparèixer hàbitats i, amb ells, les espècies que hi viuen.
- Sobreexplotació de recursos: l’extracció abusiva de matèries primeres posa en risc nombroses espècies.
- Contaminació: L’afectació per plaguicides, la contaminació per altres residus químics, per plàstics…impacta en tots els ecosistemes i, especialment, en els aquàtics.
- Espècies invasores: La globalització ha accelerat la introducció d’espècies exòtiques amb comportament invasor, que desplacen o eliminen les natives i alteren l’equilibri dinàmic dels ecosistemes.
- Canvi climàtic: L’augment de temperatures, les sequeres i els fenòmens meteorològics extrems agreugen aquest escenari.
Les conseqüències més rellevants
La pèrdua de biodiversitat comporta efectes devastadors sobre els ecosistemes i sobre la societat, que el document recull i desglossa. Resumidament són:
- Disrupció dels serveis ecosistèmics: Es posa en perill la pol·linització, el control natural de plagues, la depuració d’aigües, la disponibilitat d’aliments i medicines…
- Pèrdua irreparable del patrimoni genètic: S’extingeixen espècies que han trigat milions d’anys a evolucionar i que tenen funcions clau i per ara insubstituïbles en els ecosistemes.
- Efectes en cascada: La desaparició d’una espècie altera tota la xarxa biològica, afectant-ne moltes altres, que acaben també desapareixent,
- Ecosistemes menys resilients: La simplificació dels ecosistemes els fa menys capaços de recuperar-se davant de canvis ambientals.
- Impactes sobre la salut humana: L’alteració d’ecosistemes afavoreix l’augment de zoonosis (malalties transmeses d’animals a humans) i l’expansió de pandèmies. Una natura rica en espècies actua com a filtre i amortidor dels salts zoonòtics, és a dir, els agents infecciosos salten entre una espècie i una altra, de manera que és molt menys probable que arribin als humans. També s’ha demostrat científicament els beneficis, tant per al benestar físic com mental de les persones, de viure en ambients naturals saludables.
Mesures proposades per frenar la crisi de biodiversitat
Els experts insisteixen en la necessitat d’actuacions urgents per part dels governs, les empreses i la ciutadania. Proposen mesures concretes com:
- Promoure la gestió racional dels recursos naturals, frenant la sobreexplotació de matèries primeres.
- Canviar els sistemes de producció i consum per reduir la petjada ecològica (limitant el malbaratament d’aliments i altres recursos, el consum desmesurat d’energia…).
- Regular i reduir l’ús de productes químics (com pesticides, herbicides, insecticides i altres) en tots els sectors i àmbits. Implementar mesures i fomentar comportaments que permetin minimitzar la contaminació de diversos orígens. (per ex. afavorir l’agricultura i ramaderies extensives enlloc de les intensives).
- Fomentar activitats sostenibles, de baix impacte, també en turisme, limitant-lo i incorporant-hi els valors ambientals.
- Acabar amb la destrucció i degradació d’hàbitats. Impulsar normatives i actuacions dirigides a la conservació, i allà on calgui i sigui possible, restauració d’hàbitats naturals, com boscos madurs, zones humides, praderies marines i altres. Reforçar iniciatives de protecció com, per ex., els Parcs Nacionals.
- Aprofitar noves tecnologies, com la intel·ligència artificial, les tècniques d’ADN ambiental o la detecció per satèl·lit per monitoritzar millor la biodiversitat i poder actuar precoçment.
- Impulsar la responsabilitat pública, l’empresarial i la de la ciutadania perquè és necessària la implicació de tota la societat.
- Millorar la governança ambiental i adoptar polítiques ambientals ambicioses, fonamentades en l’evidència científica, més efectives i equilibrades entre la protecció de la biodiversitat i les necessitats del medi rural.
- Fomentar models de societat i economies sostenibles, deixant enrere la idea que és possible un creixement il·limitat en un planeta que és finit.
L’actual crisi de biodiversitat
Al llarg de la història de la Terra, s’havien produït cinc grans extincions massives, en les que van desaparèixer bona part de les espècies existents. La primera va tenir lloc fa uns 440 milions d’anys, mentre que la més recent, fa 65 milions d’anys, va provocar l’extinció del 75% de les espècies del moment, inclosos els dinosaures. Ara, els científics alerten que ens trobem immersos en una nova crisi de biodiversitat, que té dues grans particularitats: va a un ritme molt ràpid i està causada per l’activitat humana. Aquest darrer fet ens dona capacitat d’actuació, ja que reduint els impactes antropogènics, podem frenar la pèrdua de biodiversitat i afavorir la nostra salut, benestar i pervivència.
