Es tracta d’ambients molt sensibles als canvis. De manera que qualsevol pertorbació pot alterar el seu estat ecològic. Si ens hi banyem, hi podem deixar residus (com els productes químics de les cremes), toxines i, fins i tot, virus, bacteris o fongs. A més, removem els sediments fertilitzant l’estany i promovent la proliferació excessiva de microalgues. Tot plegat pot afectar la flora i fauna que habita aquests valuosos ecosistemes; entre la que hi ha els greument amenaçats amfibis.
Els estanys d’alta muntanya són ecosistemes únics i fràgils. Característiques com l’altitud, la química de l’aigua o la mida del llac marquen les espècies que hi poden viure i els poden fer molt singulars. Els habiten des d’organismes que viuen suspesos en l’aigua formant part del plàncton (algues, puces d’aigua, copèpodes…), passant per plantes, mol·luscs, cucs, insectes i amfibis que viuen al fons o al litoral, fins a ocells i ratpenats que s’alimenten dels insectes que surten de l’aigua. La supervivència de mamífers com l’endèmica almesquera també va estretament lligada al bon estat ecològic d’aquests hàbitats.
A més, molts estanys d’alta muntanya es troben dins de Parcs Naturals o Nacionals, per la qual cosa estan especialment protegits i compten amb normes específiques dirigides a protegir la fauna i flora pròpies d’aquests espais, sovint greument amenaçades. Entre aquestes normes hi ha la de no banyar-s’hi. Basada en les evidències dels impactes negatius d’aquesta acció i en el fet que ja no són pocs els que arriben fins a aquests punts, sinó que són moltes les persones que els visiten i tenen la temptació de remullar-s’hi.
Banyar-s’hi altera greument l’equilibri d’aquests ecosistemes
Quan ens banyem en un estany, hi deixem residus, toxines i fins i tot virus, bacteris o fongs que poden afectar la fauna i la flora que hi habita. Molts dels animals que hi viuen, com és el cas dels amfibis, hi són especialment sensibles. A través de la pell poden captar les substàncies químiques que per a ells són altament tòxiques com les que contenen les cremes o els esprais antimosquits. A més, són molt sensibles a alguns bacteris, virus i fongs dels que som portadors. Només posant els peus a l’aigua ja en podem deixar anar i perjudicar espècies com per exemple el tòtil.
Alhora, quan ens posem a l’aigua, removem els sediments del fons de manera que l’estany es fertilitza. Com a conseqüència de l’excessiva disponibilitat de nutrients, hi creixen massa microalgues i disminueix l’oxigen a l’aigua i la seva transparència. És el que anomenem fertilització per freqüentació humana.
Tampoc podem deixar que les mascotes s’hi banyin. Els gossos, en posar-se a l’aigua, també remouen el fons i alliberen contaminants com, per posar un exemple, els químics dels collars antiparasitaris.
Evidència científica per preservar aquests espais d’alt valor ecològic
Amb el programa LIFE RESQUE ALPYR (i els seus predecessors: el LimnoPirineus i el Bioaquae), coordinats des del CEAB-CSIC, treballem en la preservació i restauració dels estanys d’alta muntanya amb accions de contrastada efectivitat com l’erradicació d’espècies invasores.
Aquestes actuacions ja han permès que alguns dels estanys dels Pirineus Orientals i dels Alps en els que es treballa hagin recuperat les poblacions d’amfibis, petits mamífers i altres espècies autòctones que havien anat desapareixent per la degradació dels seus hàbitats i que ara hi han pogut tornar en recobrar-se el bon estat ecològic.
El projecte també té una important vessant d’educació ambiental i sensibilització, donat que la complicitat de la ciutadania és bàsica per poder recuperar i mantenir en bon estat aquests espais naturals que tots tant ens estimem. Les accions de l’àmbit de la sensibilització inclouen, entre altres, xerrades i l’edició i difusió de material informatiu.
