Cinc anys després del Gloria, la seva empremta encara és visible en molts punts de la costa mediterrània. Les conseqüències sota l’aigua són, però, menys conegudes. Aquest episodi meteorològic va arrasar fons marins, que podrien trigar més d’un segle a recuperar-se. Equips de recerca del CEAB-CSIC n’han estudiat els impactes sobre els ecosistemes, tant fora com dins del mar. Una d’aquestes investigacions ha estat centrada en la Posidonia oceanica.

Investigadores del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ja van comprovar la pèrdua de grans extensions d’herbassars de posidònia al fons marí durant les primeres immersions realitzades poc després del temporal. Com a conseqüència del gran onatge, moltes praderies van patir la pitjor regressió registrada des que es monitoritzen. Posteriorment, aquest equip científic va continuar amb l’estudi dels impactes del Gloria sobre la posidònia. Va dur a terme prospeccions en 42 praderies de diferents punts de la Mediterrània occidental, especialment del litoral català, valencià, murcià i de les Illes Balears. Les immersions que van realitzar en aquests punts van servir per avaluar l’abast i el tipus d’impactes (enterrament, desenterrament i desarrelament) patits per les praderies.

Els resultats de la recerca s’han difós recentment, aquest 2024, en un article científic:  Evaluating the extent and impact of the extreme Storm Gloria on Posidonia oceanica seagrass Meadows, publicat a la revista Science of The Total Environment.

Una de les principals conclusions recollides en l’article és que l’impacte predominant de la tempesta Gloria va ser el desenterrament de brots de les plantes, deixant-los indefensos. Més de la meitat dels llocs analitzats van mostrar indicis recents de desenterrament, amb una pèrdua de fins a 40 centímetres de sediment.

Tot i que menys freqüent, l’altra cara de la moneda, l’enterrament, també va ser significatiu. En alguns punts va ser crític ja que les plantes van quedar colgades sota més de 7 centímetres de sorra, deixant-ne només visible la part més alta. Aquest fet comporta la mort de la posidònia, donat que amb més de 6 centímetres de sorra a sobre, no pot sobreviure.

A més, es van observar signes evidents de plantes mortes molt recentment en les praderies, així com grans quantitats de despreses, tant surant al fons marí com acumulades a les platges. Les pèrdues de posidònia afectaven fins i tot als herbassars situats a profunditats de més de vint metres, el límit on poden trobar-se, donada la seva dependència de la llum.

Una de les conclusions a destacar de l’article és la constatació que les praderies fragmentades i les més exposades havien estat molt més vulnerables als impactes del temporal que aquelles que tenien una extensió continua, estaven en millor estat inicial i més protegides pel seu entorn natural.

Candela Marco-Méndez, investigadora del CEAB-CSIC i autora de l’article explica que “El temporal Gloria és un exemple clar de com el canvi global intensifica els fenòmens meteorològics extrems, posant en perill ecosistemes vitals com les praderies de posidònia”.

Teresa Alcoverro, també investigadora del CEAB-CSIC i coautora de l’article científic, afegeix: “Podríem trigar fins i tot més de cent anys a que les praderies es recuperin. Ho fan lentament, però sovint no els deixem fer-ho. Sembla que encara, com a societat, no som prou conscients de la importància de conservar aquests i altres ecosistemes naturals. Les praderies marines ens aporten molts beneficis: són vitals per la qualitat de l’aigua, refugi per a moltes espècies, retenen carboni i protegeixen la costa davant pertorbacions”.

En el marc d’una recerca encara en curs (Marco-Méndez et al.), s’ha demostrat que praderies submarines impactades pel Gloria, com per exemple la de Mataró o la de Cala Canyelles (Lloret de Mar), poden mostrar mortalitat a llarg termini després d’episodis extrems. És a causa del desenterrament i despreniment de brots, que aquesta investigació vol estudiar en profunditat. Aquesta mateixa recerca analitza com aquests efectes negatius duradors comporten la pèrdua de serveis ecosistèmics (per exemple l’emmagatzematge de carboni al sòl de les praderies). També ja ha pogut constatar, un cop més, que els impactes humans, com la contaminació i la urbanització de la costa, redueixen significativament la resiliència de les praderies marines, fent-les molt més vulnerables no només a tempestes extremes, sinó a fenòmens menys intensos, com els temporals hivernals regulars o, fins i tot, a l’onatge diari.

Les investigadores subratllen la necessitat que els gestors emprin el coneixement científic que ja es té i el que es va generant i transferint de manera continuada per promoure mesures de protecció de les praderies marines. Recorden la urgència d’actuar per tal de conservar aquests ecosistemes vitals, no només per la seva importància ambiental, sinó també pels serveis essencials que proporcionen com, per citar-ne només dos, la captura de carboni i la protecció del litoral.

Ref.:

1. Marco-Méndez, C., Marbà, N., Amores, Á., & Alcoverro, T. (2024). Evaluating the extent and impact of the extreme Storm Gloria on Posidonia oceanica seagrass meadows. Science of the Total Environment, 908

2. Marco-Méndez, JF Pagès, X Seglar, G Muñoz-Ramos. Efectes dels temporals extrems als herbeis de Posidonia oceanica i a la consciència mediambiental col· lectiva Atzavara, L’ 33, 87-98

3. Gera, A., et al. (2014). The effect of a large storm event on the seagrass Posidonia oceanica. Marine Pollution Bulletin, 83(2), 565–573.

4. Cabaço, S., et al. (2008). The impact of sediment burial and erosion on seagrasses: A review. Estuarine, Coastal and Shelf Science, 79(3), 354–366.

5. Alcoverro, T. et al (2020). Efectes del temporal Gloria en els ecosistemes de Posidonia oceanica al llarg de la costa catalana. Institut d’Estudis Catalans. ISBN: 978-84-9965-552-9

6. Diari Ara: Un segle per recuperar el fons marí arrasat pel temporal Gloria