Un equip d’investigadors del CEAB-CSIC està estudiant com poden persistir les poblacions de peixos en rius intermitents. Fa servir, com a sistema model, rierols del nord-est de Catalunya. Els científics se centren en desxifrar els mecanismes de comportament dels peixos que els permeten fer front a condicions adverses, incloent-hi trets de personalitat com l’audàcia i la sociabilitat, que poden influir en les decisions de moviment i en la supervivència en aquestes xarxes fluvials que s’assequen parcialment en determinats moments de l’any, comunes en climes mediterranis i en augment pel context de canvi climàtic.
Rierols intermitents de conques relativament poc alterades, principalment de l’alta Garrotxa, estan servint com a model a un equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) per mirar d’entendre la resiliència dels peixos en rius que presenten un flux d’aigua molt variable, que sovint queden reduïts a basses aïllades o a trams amb aigua separats per llits secs. L’equip ho estudia des d’una perspectiva d’ecologia del comportament, integrant observació a camp, experiments controlats i tècniques innovadores de seguiment per entendre com les sequeres severes afecten el moviment dels peixos, l’ús que fan de l’hàbitat i les seves possibilitats de supervivència. Aquests científics procuren desxifrar mecanismes de comportament que permeten als peixos fer front a les condicions adverses que es troben en aquests rierols tan propis de la regió mediterrània.
La recerca forma part del projecte DRYFISH* i té un enfocament interdisciplinari. Per monitoritzar els peixos en el seu entorn natural, l’equip realitza treball de camp durant tot l’any, combinant mètodes: observació i seguiment regular sobre el terreny, càmeres subaquàtiques per registrar el comportament dels peixos, marcatge d’individus per seguir-ne els moviments, drons i Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) que proporcionen ortofotos detallades i permeten fer mapes dels canvis en connectivitat fluvial i de la dinàmica de les poblacions de peixos, i càmeres “trampa” (que s’activen amb el moviment) que ajuden a identificar i quantificar els depredadors potencials dels peixos que visiten les basses.
Aquesta feina de camp es complementa amb experiments controlats als laboratoris, amb una complexa xarxa d’aquaris (equipats amb un sistema automatitzat d’enregistrament en vídeo) on se simulen diferents escenaris per estudiar detalladament el comportament dels peixos i posar a prova hipòtesis específiques sobre respostes individuals, estratègies d’afrontament de reptes i mecanismes socials com ara la còpia social i el lideratge en condicions de sequera.
La recerca es fa especialment amb el barb de muntanya (Barbus meridionalis), una espècie autòctona ben adaptada als rius intermitents. El seu comportament i supervivència es compara amb els d’altres espècies com ara diversos peixos considerats invasors que, malauradament, ja són comuns a la zona triada com a model.
L’equip vol entendre com canvia el comportament dels peixos al llarg de l’any, des de períodes de plena connectivitat fluvial fins a moments de sequera en què les basses queden aïllades. Alguns peixos es mantenen o troben refugi en aquelles basses que no s’assequen, mentre que d’altres acaben en hàbitats que s’assequen del tot i desconnectats completament de la resta del rierol. Els científics estudien si hi ha factors que afavoreixin una o altra situació. Per exemple, si hi ha individus més propensos a abandonar basses en procés d’assecament per buscar millors hàbitats, com els peixos utilitzen les àrees somes en condicions de baix cabal, o si es mantenen agrupats o bé si es disgreguen a mesura que l’aigua escasseja. Aquests i altres patrons els relacionen amb la mida, edat, tendències socials i dinàmiques dels bancs de peixos, amb especial interès en com difereixen els individus en la seva capacitat per arribar a refugis adequats. Per exemple, els individus socials, que es mantenen amb el grup, poden prosperar quan les condicions són estables, mentre que els peixos exploradors o solitaris poden assumir riscos abans—alguns cops arribant a millors refugis i salvant-se, i altres cops, fracassant-. Aquestes estratègies de comportament—més cauteloses o agosarades, socials o solitàries- poden influir fortament en la supervivència, modelant la composició i la resiliència de la població al llarg del temps, amb possibles conseqüències ecològiques i evolutives.
L’investigador principal d’aquest projecte científic, Jolle Jolles, explica: “El nostre objectiu és descobrir els mecanismes ecològics i de comportament que permeten als peixos persistir en rius intermitents. Centrant-nos en el comportament i la presa de decisions individuals, esperem entendre millor com afronten els peixos els reptes de la fragmentació de l’hàbitat i l’assecament, i com les seves respostes poden influir en la dinàmica poblacional davant del canvi climàtic accelerat.”
La recerca encara és en marxa però els gairebé quatre anys de dades de monitoratge fluvial recopilades, el fet d’haver completat diversos experiments i la feina continua sobre el terreny, permeten apuntar algunes primeres conclusions. Els resultats preliminars revelen patrons de comportament clau dels peixos davant d’aigües molt somes, amb diferències marcades entre individus en la manera com afronten aquestes condicions. L’edat hi juga un paper important: els peixos més grans es troben més sovint en refugis estables, en basses que sempre tenen aigua. També s’ha vist que la variabilitat de les precipitacions entre anys —tant pel que fa al moment com a la intensitat de les sequeres (quan i quant s’assequen els rius)— influeix directament en els moviments, i en la supervivència, dels peixos, amb impactes no només immediats, sinó també a llarg termini, pel que fa a l’estructura de les poblacions i, fins i tot, potencialment, en les trajectòries evolutives. “Veiem que el moment i la intensitat dels episodis d’assecament no només condicionen la supervivència a curt termini, sinó probablement la composició i resiliència futures de les poblacions de peixos” subratlla Jolles.
Amb aquest projecte d’investigació es busca aportar nous coneixements científics sobre com responen els peixos al canvi ambiental, des dels mecanismes de comportament individuals que influeixen en el moviment i la supervivència, fins a les conseqüències per a l’estructura poblacional i les dinàmiques ecològiques i evolutives a llarg termini. La recerca posa un focus especial en els ecosistemes mediterranis afectats per episodis cada cop més extrems. Els resultats podrien informar estratègies de conservació per a espècies i hàbitats vulnerables, alhora que ofereixen idees sobre sistemes adaptatius més amplis que impliquen coordinació, resiliència i resposta davant la incertesa ambiental.
