Investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) han participat en una nova jornada dels Itinerarios Cicerón, una iniciativa del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) per connectar el coneixement científic i la societat per tal que la ciència fonamenti les decisions que prenem. En aquesta ocasió, l’Itinerari s’ha centrat en la recuperació de la biodiversitat i en accions validades científicament per a fer-ho.
L’acte, celebrat aquest 6 de maig a la seu de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), a Jaca (Aragó), ha reunit investigadors de diversos centres del CSIC -d’arreu de l’estat espanyol-, representants d’administracions públiques, d’empreses, d’entitats socials i periodistes de diferents mitjans de comunicació. L’objectiu: compartir el coneixement científic que té el CSIC a l’entorn d’aquesta temàtica i debatre conjuntament la manera d’aplicar-lo, de posar-lo al servei de la conservació i restauració de la natura.
Per part del CEAB-CSIC hi han parlat els investigadors Teresa Buchaca, Jordi Pagès i Daniel Oro que hi han compartit el que saben sobre conservació i restauració ecològica de diferents ecosistemes com els estanys i altres espais naturals de muntanya, els deltes i les zones litorals.
Daniel Oro ha recordat que les poblacions animals “necessiten espai i temps per a recupear-se i que restaurar vol dir també restaurar la connectivitat ecològica i els cicles naturals“. Teresa Buchaca hi ha parlat tant de paleoecologia (ha explicat que “els estanys d’alta muntanya actuen com a laboratoris naturals ja que els permeten observar clarament l’impacte de les alteracions humanes al llarg del temps“) i de recuperació de la “funcionalitat ecològica” dels ecosistemes aquàtics d’alta muntanya a través d’accions d’eficàcia demostrada com les del projecte Life Resque Alpyr. Per la seva part, Jordi Pagès ha ressaltat que “restaurar implica entendre tant els processos ecològics com les dinàmiques socials, ja que només així es pot dissenyar una gestió que faci més resilients els ecosistemes davant el canvi global” i ha posat exemples extrets de la feina que fa en zones com el Delta de l’Ebre.
Part de la tasca d’investigació científica que duen a terme tots ells -i la resta de científics participants a l’Itinerari- també s’ha pogut conèixer gràcies als vídeos enregistrats prèviament i projectats durant l’esdeveniment en els que cada científic ho explicava, des dels laboratoris del seu Centre o sobre el terreny on treballa habitualment.
La trobada ha estat coordinada per Graciela Gil-Romera (IPE-CSIC) i Óscar Godoy (Estación Biológica de Doñana, EBD-CSIC), que han subratllat que restaurar la natura és un “imperatiu ecològic” pel que cal la col·laboració dels científics, dels gestors i de tota la societat. La investigadora de l’IPE CSIC ha recordat que “esdeveniments com el celebrat a Jaca són una invitació per conèixer què pot aportar la recerca pública als que gestionen o transformen el territori“. Per la seva part, l’investigador de l’EBD ha remarcat que “la restauració només serà efectiva si es basa en coneixement sòlid. Però que aquest coneixement ha de sortir de la comunitat científica i posar-se al servei, i en diàleg, amb les persones que estan sobre cada terreny; fet que s’ha buscat amb aquest esdeveniment“.
La jornada d’aquest Itinerari Cicerón ha comptat amb una representació diversa d’actors del territori, incloent-hi a responsables del Parc Nacional de Ordesa i Monte Perdido (Govern d’Aragó), del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, del Consejo de Protección de la Naturaleza d’Aragó i a representants d’entitats del tercer sector com la Escuela de Pastores de Aragón, Justicia Alimentaria o la cooperativa Garúa. També hi han participat empreses i periodistes de diversos mitjans de comunicació, a través dels quals el contingut de la jornada està arribant al gruix de la ciutadania.
