La continuïtat dels herbassars marins, clau per a la supervivència de dugongs malgrat les pressions humanes

25/06/2025

Dugong alimentant-se. Crèdit: Ocean Image Bank-Anett Szaszi

Un nou estudi revela que els grans grups de dugongs que s’observen a les aigües de Hawar (Bahrain) persisteixen gràcies a l’existència de praderies de fanerògames marines sanes, contínues i no fragmentades. Les accions dirigides a conservar en bon estat els herbassars subaquàtics es revelen crucials, doncs, per garantir la supervivència d’aquesta espècie, catalogada globalment com a vulnerable.

Dues grans agregacions de dugongs —amb més de 50 individus cadascuna— es mantenen de forma estable a les aigües càlides i poc profundes que voregen l’arxipèlag de Hawar, a Bahrain. I, en moments concrets, a la zona, se n’hi observen encara molts més, superant el mig miler d’exemplars. Un estudi científic – co-liderat des del CEAB-CSIC i publicat a la revista Aquatic Conservation– ha analitzat per què aquests mamífers marins herbívors, molt sensibles a les pressions humanes i catalogats com a espècie vulnerable a nivell global, es concentren de manera tan persistent en aquesta part del golf Pèrsic i per què aconsegueixen sobreviure-hi exitosament.

Els resultats descarten la influència clau de factors diversos com ara les temperatures. Assenyalen, en canvi, una qüestió crucial per la supervivència i l’atracció dels dugongs per aquesta part del planeta: la presència de herbassars marins extensos, no-fragmentats, i en bon estat. Les praderies es troben a poca profunditat, són riques en fanerògames (plantes marines) i s’estenen per més de 400 quilòmetres quadrats. Aquests herbeis són aliment i hàbitat dels dugongs, tant a l’hivern com a l’estiu.

Alhora, l’equip científic, detalla les amenaces creixents que estan afrontant els dugongs en aquesta part del món. Riscos directes com embolics en xarxes de pesca o col·lisions amb embarcacions. I indirectes, com la degradació del que és el seu hàbitat i font d’alimentació: els herbassars de plantes marines. L’àrea és una zona tradicional de pesca en la que ha anat augmentant aquesta pressió, a més s’hi usen arts que malmeten les praderies. El trànsit d’embarcacions també és elevat i va en augment. De la mateixa manera, el desenvolupament costaner posa en risc aquests herbeis i tot el que en depèn.

L’estudi, basat en dades històriques, imatges per satèl·lit, cartografies d’hàbitat i treball de camp, revela la importància de limitar els impactes humans per conservar el que s’ha demostrat que és la clau per continuar comptant amb aquests grans grups de dugongs: els herbassars que els sustenten. A més, recorden que aquestes praderies subaquàtiques no només són crucials per a la pervivència d’aquests singulars mamífers, sinó per tot el bon funcionament ecològic a la zona. Per tot això, els autors de la recerca adverteixen de la necessitat de regular la pesca, el trànsit marítim i el desenvolupament urbanístic costaner, amb col·laboració transfronterera, per conservar les extensions de plantes marines i, amb elles, les poblacions de dugongs.

Els investigadors, liderats per Abdulqader Khamis (Universitat de Barcelona) i Teresa Alcoverro (CEAB-CSIC), van fer servir un model que relaciona directament la presència dels grans grups de dugongs amb la qualitat i l’extensió de les pastures marines: com més herbassar continu, més grans són els grups de dugongs. Demostrant que, si se’n redueix la superfície o es degraden, es va perdent l’abundància local d’aquests animals, que al seu torn, ajuden a conservar en bon estat els herbeis.

Els autors de l’estudi advoquen per “crear una àrea marina protegida a la zona, transfronterera, gestionada de manera efectiva i que inclogui normes estrictes de desenvolupament costaner, arts de pesca i navegació motoritzada. Cal col·laboració, que tothom faci la seva part, per conservar aquest autèntic tresor natural”.

Amb la investigació, la comunitat científica posa de relleu la necessitat de protegir, frenant les pressions humanes, el que és l’element base d’un dels últims refugis mundials de dugongs: els herbassars marins que els sustenten.