Un experiment dut a terme per l’equip de l’Urban River Lab ha demostrat una excepcional efectivitat d’eliminar contaminants de les aigües. Concretament, les comunitats microbianes que es van desenvolupar en els sediments han demostrat una gran capacitat per a retenir nitrats, un nutrient que es troba en excés als rius mediterranis degut, entre altres motius, als efluents d’aigües residuals. La troballa és d’interès per al disseny de solucions basades en la natura que complementin la feina de tractament de l’aigua que es fa a les depuradores. Amb una depuració addicional, l’aigua arriba als ecosistemes amb més qualitat, millorant així el seu estat ecològic.
L’estudi, liderat per personal científico-tècnic del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, Naturalea Conservació i el Consorci Besòs-Tordera, s’ha dut a terme al llarg de tres mesos.
S’ha realitzat emprant les instal·lacions de l’Urban River Lab, el laboratori a l’aire lliure situat al recinte de l’Estació de Depuració d’Aigües Residuals (EDAR) de Montornès del Vallès. En aquesta infraestructura científica -amb canals i basses artificials alimentats per aigües residuals depurades de la EDAR- s’hi simulen les diferents condicions que es donen als rius, especialment als de caràcter urbà i mediterrani, per tal d’obtenir evidències científiques que puguin orientar iniciatives de conservació i de restauració.
Aquest estudi ha consistit en testar la capacitat de filtrar contaminants -principalment carboni orgànic dissolt, fòsfor, amoni i nitrat- de tres espècies autòctones de plantes de ribera—Iris pseudacorus, Cornus sanguinea i Alnus glutinosa. Els tests s’han realitzat en condicions d’aigua variables i amb flux intermitent, simulant la dinàmica real dels rius mediterranis, en els que es combinen èpoques de sequera – en què el gruix de les aportacions prové d’efluents d’aigües residuals- amb cabals importants i sobtats. A cada canal de l’Urban River Lab s’hi ha plantat una de les tres espècies (3 canals per espècie). També se n’ha deixat tres sense vegetació, només amb sediment.
Resultats encoratjadors per a la retenció de nutrients
A diferència d’experiments anteriors duts a terme als mateixos canals on s’havia observat una gran capacitat d’eliminar amoni, en aquesta ocasió els resultats han mostrat una gran capacitat d’eliminar nitrat. A més, aquesta capacitat s’atribueix principalment als processos de les comunitats microbianes que viuen adherides a les pedres i no tant a l’activitat de les plantes seleccionades. Aquest fet s’explicaria per les condicions excepcionals d’anòxia que s’han creat a la zona dels sediments, és a dir, una absència quasi total d’oxigen. Així doncs, els resultats obtinguts als darrers anys a l’URL suggereixen que la combinació entre zones amb plantes que afavoreixen l’oxigenació dels sediments amb zones sense plantes per estimular processos microbians anòxics podrien ser excel·lents candidats per a crear/dissenyar solucions basades en la natura dirigides a la depuració d’aigües residuals.
Sara Castelar, tècnica del CEAB-CSIC i de l’Urban River Lab, ha explicat que “Ens ha sorprès l’excepcional capacitat de les comunitats microbianes de retenir nitrats, propers al 90%. En experiments anteriors, es van aconseguir percentatges similars d’eliminació de nitrat utilitzant residus generats de la industria cervesera, però en aquesta ocasió s’ha aconseguit de forma natural gràcies a la utilització d’un substrat molt més petit i heterogeni. Això ha permet generar unes condicions fisicoquímiques excepcionals als sediments que han estimulat l’activitat de les comunitats microbianes que s’hi van desenvolupar. Un cop més, els resultats apunten a la idea de combinar diferents elements naturals, tenint també en compte les comunitats microbianes, ja que cadascun és més eficient retenint un o altre nutrient dels que trobem en excés en les aportacions d’aigües d’origen residual”.
Un dels aspectes innovadors d’aquest estudi ha estat la simulació del flux intermitent, que reflecteix els patrons estacionals naturals dels rius mediterranis i que els fa tant vulnerables a les diferents formes de contaminació. Els resultats han revelat que l’eliminació de nutrients ha disminuït amb el temps, suggerint que les fluctuacions hidrològiques podrien jugar un paper en el manteniment de la seva capacitat de retenció.
La recerca proporciona informació d’interès per al disseny i implementació de solucions naturals que permetin complementar la depuració d’aigües residuals per part de les EDAR. Aquestes solucions són necessàries en un context en què els sistemes de tractament tradicionals, tot i complir amb la normativa legal, generen un impacte important als rius receptors perquè aquests solen portar poca aigua degut a les particularitats del clima mediterrani. La qüestió és especialment greu dins del context de cavi climàtic, ja que segons tots els models sembla que accentuarà la durada i intensitat dels períodes de sequera a mig i llarg termini.
-Informació addicional:
– URL Technical Report Vol.7
*L’experiment s’ha fet en el marc del projecte Riparian EcoRest, impulsat per la Universitat de Barcelona en col·laboració amb Naturalea Conservació, el Consorci Besòs-Tordera i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). També forma part del Treball Final de Màster de Gabino José Carballo Pérez. Autoria imatges que acompanyen la notícia: M.Ribot
