Les conques de capçalera, claus en la regulació dels gasos d’efecte hivernacle

04/08/2025

Instrumental per monitoritzar els fluxos de CO₂. Autoria: Ll. Camarero

Des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) es coordina el projecte internacional SERVICO2, dedicat a estudiar -i a posar en valor- un servei ecosistèmic poc conegut però fonamental de les parts altes de les conques hidrogràfiques. Es tracta de la capacitat dels ecosistemes de muntanya d’actuar bé com a embornals o bé com a fonts de gasos d’efecte hivernacle (CO₂, CH₄ o N₂O). El projecte, que ha començat aquesta primavera, acaba d’estrenar portal web propi.

Els ecosistemes on s’originen la majoria de rius ens proporcionen nombrosos beneficis o “serveis ecosistèmics” essencials, com l’abastament d’aigua o la regulació del clima (mitjançant la captura de carboni atmosfèric). De manera natural, poden actuar bé com a esponges de gasos d’efecte hivernacle o com a emissors d’aquests, depenent de molts factors, entre els que s’hi inclouen els usos que es fan del sòl.

SERVICO2 estudia com els canvis en el clima, en les deposicions atmosfèriques de nutrients i en l’ús que fem de la terra estan alterant la capacitat natural de les conques de capçalera d’actuar com a reguladore del CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, com el metà (CH₄) i l’òxid nitrós (N₂O). Busca entendre fins a quin punt els factors antropogènics les estan afectant i ho fa amb un enfocament interdisciplinari. El projecte compta amb un consorci internacional d’hidròlegs, biogeoquímics i experts en sensors i modelització, amb àmplia experiència en l’estudi de les interaccions sòl-aigua-atmosfera en ecosistemes de muntanya. L’objectiu final és generar coneixement que es pugui aplicar per millorar la gestió ambiental i orientar polítiques climàtiques més efectives.

El treball de camp es duu a terme en 13 conques de capçalera arreu d’Europa, cobrint un ampli gradient de condicions climàtiques i de deposició de nitrogen i fòsfor. En cada conca s’estableix una xarxa d’estacions de seguiment per recopilar dades sobre els fluxos de carboni (CO₂, CH₄, etc.), la qualitat de l’aigua i les condicions meteorològiques. A més, el projecte desenvolupa noves tecnologies de sensors de baix cost –incloent cambres automàtiques de flux i “nassos” electrònics– per detectar amb alta resolució espacial i temporal les emissions de GEH tant en l’aigua com en el sòl. En paral·lel, s’analitzaran sèries de dades de llarg termini i es construiran models per estimar el balanç de carboni a escala de conca, combinant models de processos biogeoquímics amb tècniques d’aprenentatge automàtic per millorar les prediccions. Igualment, es duran a terme tallers en cinc països per incorporar la percepció dels actors locals en la valoració dels serveis ecosistèmics aquàtics i la presa de decisions de gestió davant el canvi climàtic, alhora que per promoure la posada en valor dels beneficis que ens aporten les conques de capçalera, així com la conscienciació en pro de la seva conservació i recuperació.

En conjunt, SERVICO2 suposa un pas endavant significatiu en la comprensió del paper que juguen les conques de capçalera en la regulació climàtica, ja que integra per primera vegada l’estudi conjunt dels ecosistemes aquàtics i terrestres en aquest context. Els resultats que s’obtinguin del projecte contribuiran a millorar les estratègies de conservació i la gestió dels serveis ecosistèmics davant els reptes del canvi global.