El canvi global és el fenomen relacionat amb els impactes antropogènics sobre la biosfera i la biodiversitat. Un impacte que afecta especialment els països industrialitzats és l’abandó de les zones rurals, amb conseqüències importants en la transformació de l’hàbitat i la dinàmica dels ecosistemes. Les regions muntanyenques pateixen en particular aquest abandó, que genera l’avenç de boscos i maquis amb el consegüent descens de les comunitats ecològiques dels espais oberts. En aquestes regions, una de les activitats tradicionals que encara es manté és la ramaderia extensiva, però se sap poc sobre els seus serveis ecosistèmics i els seus efectes en la dinàmica espaciotemporal de les comunitats ecològiques associades a les pastures. Tot i que la ramaderia té el paper que alguna vegada van tenir els ungulats salvatges a les xarxes alimentàries, no hi ha evidència científica sobre el nivell òptim de pasturatge que millori la gestió de la biodiversitat en els ecosistemes de muntanya i alhora garanteixi la sostenibilitat del sector ramader .
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes de muntanya. L’estudi es durà a terme al Pirineu a diferents escales espai-temporals, utilitzant tant les dades de camp que hem recollit en les darreres dècades com les generades al projecte. A escala local, consolidarem un estudi pilot que iniciem a una vall del Pirineu oriental amb exclusió experimental del pasturatge i seguiment d’un centenar de vaques amb tecnologia GPS/GSM. Aquesta anàlisi combinada i detallada dels impactes de l’herbivoria a les comunitats d’estudi proporcionarà resultats aplicables a la transició verda (gestió i recuperació de la biodiversitat) i la transició digital (gestió ramadera).
A escala regional, recollirem dades en quatre espais Natura 2000 pirinencs amb variabilitat espacial de la pressió ramadera, inclòs l’abandó de pastures i la invasió de vegetació, per analitzar-ne la influència en la dinàmica espacial de les comunitats d’estudi. A escala temporal, aprofitarem les dades que s’han recollit durant les darreres tres dècades en vint itineraris pirinencs del Sistema Català de Seguiment de Papallones, per explorar la seva dinàmica temporal i la influència del clima, de les diferents estratègies de vida de cada espècie, i els diferents models de maneig ramader. Paral·lelament, explorarem la dinàmica de la vegetació a la frontera interdisciplinària entre ecologia i matemàtiques per predir la possible existència de transicions de fase crítiques entre hàbitats (de pastures a matolls), generades per processos de facilitació, competència i herbivoria.
El projecte generarà, per una banda, resultats rellevants per a l’ecologia de poblacions i comunitats, i de l’altra, evidència científica aplicable a la gestió de sistemes socioecològics i la conservació d’ecosistemes alpins. Pretenem contribuir al lideratge internacional de la ciència al nostre país en els camps de l’ecologia, la socioecologia i la conservació de la biodiversitat, i generar coneixement científic tant bàsic com aplicat, mitjançant investigacions interdisciplinàries orientades a les transicions verdes i digitals.
Altres investigadors del projecte:
Constantí Stefanescu, Andreu Ubach (Museu de Ciències Naturals de Granollers)
Federica Ravera (Universitat de Girona)
Tomás Lázaro (Universitat Politècnica de Catalunya (BarcelonaTech) · Departament de Matemàtiques)
Arantza Aldezabal (Euskal Herriko Unibertsitatea)
Meg Crofoot (Max Planck Institute of Animal Behavior, Constanz – Germany)
