Els boscos formats per algues terroses dels gèneres Cystoseira, Ericaria i Gongolaria (boscos de Cystoseira) creen paisatges marins únics a poca profunditat dels mars del sud d’Europa, particularment el Mediterrani. És àmpliament reconeguda la gran importància ecològica, econòmica i social daquests ecosistemes i els serveis que proporcionen. La seva rellevància està reconeguda per diversos convenis i directives internacionals (Conveni de Berna, Conveni de Barcelona, Directiva d’Hàbitats de la UE).
La necessitat de vigilància i conservació estan reconegudes per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), la xarxa mediterrània d’Àrees Marines Protegides i la Unió Europea (dins de la Directiva Marc sobre l’Estratègia Marina). Tot i això, en les últimes dècades, els boscos de Cystoseira han experimentat una disminució important en tota la conca mediterrània, a causa de l’alta sensibilitat d’aquestes algues a alguns factors estressants antropogènics que actuen a escales locals/regionals però que estan molt estesos en tota la conca. Hi ha un consens general que l‟impacte d‟aquests factors estressants es veurà encara més exacerbat pels efectes del canvi climàtic (principalment en forma d‟onades de calor i episodis episòdics extrems).
El desenvolupament d’estratègies eficaces per a la conservació dels boscos residuals de Cystoseira basades en noves eines per fer-ne el seguiment resulta avui de fonamental importància. Aquest projecte ha estat dissenyat per proporcionar aquestes eines i ajudar els responsables de polítiques ambientals en la gestió dels boscos de Cystoseira. Els seus principals objectius són: 1) identificar espècies i/o poblacions de Cystoseira amb alta importància des del punt de vista de la conservació, per a les quals són necessàries mesures especials de protecció, i avaluar-ne els llindars de tolerància a factors estressants ambientals seleccionats; i 2) definir amb precisió l’estat de salut dels boscos de Cystoseira basant-se en mètriques quantitatives. Aquests objectius s’aconseguiran combinant estudis filogenòmics i de biologia de poblacions a gran escala, experiments de camp i de laboratori que provin les respostes d’espècies/poblacions de Cystoseira a factors seleccionats estressants i estudis de camp que investiguin moltes variables a nivell comunitari. Els principals elements nous del projecte seran l’ús de vehicles aeris no tripulats per al mapeig dels boscos de Cystoseira, la caracterització a gran escala dels microbiomes i l’ADN ambiental associat a aquestes comunitats, la caracterització filogeogràfica a gran escala de les espècies de Cystoseira formadores de boscos i participació activa de les parts interessades en activitats de recerca i seguiment post hoc dels boscos de Cystoseira.
Els resultats clau del projecte inclouran noves eines de monitorització fàcils de fer servir per a ús a gran escala per part de les parts interessades involucrades en la gestió ambiental. El projecte serà implementat per un consorci de 9 grups de recerca de 6 Estats membres de la UE que han adquirit un gran coneixement d‟aquests ecosistemes en el transcurs de projectes anteriors i l‟experiència dels quals cobreix una àmplia gamma de disciplines de la biologia marina.
