El Simposi de Doctorands (∑ PhD Symposium), celebrat el 26 i 27 de setembre a la seu del CEAB-CSIC, va reunir una setantena d’estudiants de doctorat i personal investigador d’universitats i centres de recerca, principalment de Catalunya. Va proporcionar als doctorands l’oportunitat de posar en comú la seva feina i de rebre comentaris constructius, per part d’un destacat tribunal internacional, sobre la recerca que fan i sobre les habilitats de presentació en públic de la mateixa.

L’esdeveniment va incloure l’activitat grupal “Pursuing a PhD: Open discussion of challenges and opportunities”, en la que es va facilitar un espai segur per al diàleg obert. En ella, els doctorands van compartir les seves experiències realitzant la tesi: els aspectes positius, els negatius i els recursos que poden ajudar a recórrer l’exigent camí del doctorand.

“Pursuing a PhD” es va dividir en dues parts: en la primera, investigadors sèniors van explicar vivències personals com a antics doctorands, oferint perspectives per ajudar els participants a contextualitzar els seus propis recorreguts acadèmics. A la segona part, es va encoratjar els estudiants a parlar dels seus reptes i preocupacions, fomentant un sentit de comunitat i suport mutu.

Els organitzadors van dissenyar aquesta activitat amb els objectius de:

• Proporcionar als doctorands perspectives addicionals per comprendre millor les seves experiències.
• Crear un ambient segur on poder discutir obertament qüestions i preocupacions.
• Ajudar els participants a reconèixer els beneficis o privilegis d’estar fent un doctorat.

Temes clau tractats en l’activitat

Els debats entre els estudiants de doctorat van abordar una àmplia gamma de qüestions, des de les pressions acadèmiques fins als reptes personals que s’enfronten durant aquesta etapa. Se’ls va demanat que identifiquessin les principals, recollint-les en un llistat de qüestions positives més destacats i un altre, dels aspectes negatius més rellevants. A continuació els recollim:

– Aspectes positius destacats:

• Llibertat creativa: L’entorn acadèmic ofereix una gran llibertat per explorar noves idees. Aquesta autonomia permet experimentar amb metodologies innovadores, plantejar-se preguntes originals, sense les limitacions imposades per altres sectors més orientats al mercat.
• Aprenentatge continu: aquest entorn també proporciona nombroses oportunitats per a l’aprenentatge continuat i per al creixement intel·lectual.
• Horari flexible: molts participants van valorar la flexibilitat per adaptar les hores de treball a les seves necessitats personals.
• Entorn estimulant: treballar en un ambient estimulant i ric intel·lectualment va ser un aspecte positiu destacat per bona part dels estudiants.
• Interaccions interessants: els doctorands valoren l’oportunitat d’interactuar amb persones interessants i inspiradores.
• Desenvolupament personal: aquest període els permet un desenvolupament personal significatiu.

– Aspectes negatius destacats:

• Síndrome de l’impostor: molts estudiants van reconèixer patir la “síndrome de l’impostor”, agreujada per l’entorn competitiu.
• Conciliació laboral i personal: les dificultats per conciliar la vida personal i professional, especialment pel que fa a la desconnexió de la feina, van ser un tema recurrent.
• Hiperconnectivitat: El sistema de treball actual, amb totes les xarxes socials i moltes formes de comunicació, fa gairebé impossible desconnectar de la feina. Es va posar sobre la taula el problema de rebre missatges de supervisors a xarxes fora de l’horari laboral.
• Relació amb els supervisors: diversos participants van relatar problemes amb els seus supervisors, des de dificultats de comunicació fins a conflictes derivats de la dependència de l’opinió de l’advisor.
• Reconeixement de mèrits: La dificultat d’acceptar que algunes persones rebin reconeixement d’un treball sense haver contribuït.
• Precarietat laboral: els baixos salaris i la inseguretat laboral contribueixen a l’estrès financer en aquesta etapa de la vida.
• Alta competència: navegar en un entorn acadèmic altament competitiu i exigent és un altre gran desafiament identificat.
• Jerarquies de poder: l’estructura jeràrquica del món acadèmic es tradueix, en ocasions, en abusos de poder.
• Aïllament: alguns participants van expressar sentiments de soledat, treballant en aïllament amb poca interacció amb els companys.
• Futur professional més enllà de l’acadèmia: els estudiants també van manifestar el desig de rebre més orientació sobre com continuar en el món científic sense la necessitat de ser Investigador Principal.

Propostes per millorar el camí del doctorand

De l’activitat “Pursuing a PhD” en van sorgir dues recomanacions clau:

1. La creació d’un “Document d’Arribada” per als nous doctorands, amb informació clau sobre l’institut de recerca i orientacions sobre com actuar davant situacions inesperades, com ara assetjament o abús de poder.
2. El desenvolupament d’un “Acord de Mútues Expectatives” entre el doctorand i el seu supervisor, per definir clarament les expectatives des de l’inici del camí doctoral.

A més, es va acordar recopilar informació de bones pràctiques aplicades ja en universitats i centres de recerca internacionals en relació a la gestió de la relació entre estudiants i supervisors.

Els organitzadors van valorar molt positivament l’esdeveniment, per l’oportunitat proporcionada de parlar obertament sobre qüestions que sovint són difícils de tractar en la vida acadèmica quotidiana, així com per l’ambient relaxat que va afavorir discussions sinceres i la recopil·lació d’idees valuoses per millorar les experiències dels doctorands.

* Els participants a l’activitat “Pursuing a PhD” provenien de la Universitat de Girona, la Universitat de Vic, la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, l’Institut de Ciències del Mar, l’Institut de Biologia Evolutiva, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, el Museu de Granollers i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes.