Serveis a externs
Química analítica
Presentació del servei
El Laboratori de Química Analítica (LabQA) està equipat amb un autoanalitzador de flux continu model FUTURA d’ALLIANCE INSTRUMENTS, un analitzador TOC-L amb mòdul TNM-L per a TOC de SHIMADZU, i un cromatògraf iònic per anàlisis d’ions majoritaris de METROHM.
El FUTURA d’Alliance està preparat per analitzar la concentració de nutrients inorgànics dissolts (Nitrat, Nitrit, Amoni, Fosfat, Silicat).
El TOC-TN de Shimadzu està preparat per analitzar la concentració de carboni orgànic total (TOC), carboni orgànic no purgable (NPOC), i nitrogen total (TN).
El cromatògraf iònic de Metrohm està preparat per analitzar la concentració de cations (Calci, Sodi, Magnesi, Amoni, Potassi) i anions majoritaris (Fluorur, Bromur, Clorur, Nitrat, Nitrit, Fosfat, i Sulfat).
Tots tres sistemes estan preparats per a mostres líquides. Poden adaptar-se tant a les anàlisis de mostres d’aigües continentals com de mostres salines.
Aplicacions
Algunes de les aplicacions de l’anàlisi de nutrients són:
- El control de fitoplàncton i la producció de biomassa a determinades zones d’interès.
- La caracterització de la qualitat de l’aigua en ambients diversos.
- L’anàlisi i la detecció precoç de la contaminació ambiental a ecosistemes aquàtics.
- L’avaluació temporal de variables indicatives de canvis al nivell tròfic del sistema i que poden afectar la productivitat pesquera.
- L’anàlisis de la deposició atmosfèrica humida.
Algunes de les aplicacions de l’anàlisi del carboni orgànic total (TOC), del nitrogen total (TN) i de la anàlisi d’ions majoritaris són:
- La caracterització de la qualitat de l’aigua i la matèria orgànica dissolta en ambients diversos.
- L’anàlisi i la detecció precoç de la contaminació ambiental a ecosistemes aquàtics.
- Investigacions ambientals de diversa índole en aigües dolces superficials, sòls, freàtics, i ambients marins.
Informació per als usuaris
El personal intern, del Centre o adscrit provisionalment a ell, també pot accedir a la resta de laboratoris (sense servei associat).
Contacte
La persona tècnica responsable us facilitarà la informació necessària sobre les condicions del servei, tarifes i altres especificacions.
Mètodes analítics
Els mètodes analítics utilitzats estan contrastats científicament i comprovats per certificacions internacionals com ISO, AOAC, BATF, USEPA, AFNOR, COFRAC
NITRATS+NITRITS
Els nitrats es redueixen a nitrits mitjançant Vanadi (III) clorur. Els nitrits reaccionen amb la sulfanilamida en condicions àcides per donar un diazocompost. amb N-(1-Naftil)etilendiamina, la barreja passa a ser un compost de color rosa. La densitat òptica és mesurada a una longitud d’ona de 520/540nm.
Referència: Doane TA and Horwath WR. 2003. Spectrophotometric determination of nitrate with a single reagent. Analytical Letters 36(12):2713-2722; Miranda KM, Espey MG, Wink DA. 2001. A rapid, simple spectrophotometric method for simultaneous detection of nitrate and nitrite. Nitric Oxide: Biology and Chemistry 5(1):62-71.)
FOSFATS
L’heptamolibdat d’amoni reacciona amb l’ortofosfat en condicions àcides per formar l’àcid fosfomolíbdic. Aquesta barreja es redueix a blau de molibdè amb àcid ascòrbic. La reacció es catalitza amb tartrat d’antimoni i potassi. La densitat òptica és mesurada a una longitud d’ona de 880nm.
Referència: Grasshoff K, Kremling, K, Ehrhardt M. 1999. Methods of Seawater Analysis. 3rd revised and extended edition. Wiley, Weinheim, Germany.
AMONI
El mètode es basa en la reacció de l’amoni amb ftaldialdehid (OPA) en presència de sulfit a 70ºC. El complex resultant viatja a través d’un detector equipat amb una làmpada negra de fluorescència, que excita el complex a 370nm i registra l’emissió resultant a 460nm.
Referència: Kérouel R and Aminot A. 1997. Fluorometric determination of ammonia in sea and estuarine waters by direct segmented flow analysis. Marine Chemistry 57: 265-275.
NITRITS
Els nitrits reaccionen amb sulfanilamida en condicions àcides per donar un diazocompost. Amb N-(1-Naftil)etilendiamina, es forma un compost rosaci. La densitat òptica és mesurada a una longitud d’ona de 520/540nm.
Referència: Grasshoff K, Kremling, K, Ehrhardt M. 1999. Methods of Seawater Analysis. 3rd revised and extended edition. Wiley, Weinheim, Germany.
SILICATS
El silicat reacciona amb molibdat en condicions àcides(1<pH<2) per formar un complex quan la ràtio Si:Mo és 1:12. Aquest es redueix amb àcid ascòrbic per formar un compost de color blau mesurat a 810nm. S’hi afegeix àcid oxàlic per evitar interferències provocades pel complex fosfomolíbdic.
Referència: Grasshoff K, Kremling, K, Ehrhardt M. 1999. Methods of Seawater Analysis. 3rd revised and extended edition. Wiley, Weinheim, Germany.
CARBONI ORGÀNIC TOTAL
La mostra líquida és sotmesa a combustió oxidativa a alta temperatura (680ºC) després d’eliminar el carboni inorgànic mitjançant acidificació.
Referència: Álvarez-Salgado X and Miller AEJ.1998. Simultaneous determination of dissolved organic carbon and total dissolved nitrogen in seawater by high temperature catalytic oxidation: conditions for accurate shipboard measurements. Marine Chemistry 62: 325–333.
NITRÒGEN TOTAL
La mostra líquida és sotmesa a piròlisi oxidativa (720ºC) i l’òxid nítric resultant, després d’entrar en contacte amb O3, pasa a N2O, emetent posteriorment un fotó que és detectat per quimioluminescència.
Referència: Álvarez-Salgado X and Miller AEJ.1998. Simultaneous determination of dissolved organic carbon and total dissolved nitrogen in seawater by high temperature catalytic oxidation: conditions for accurate shipboard measurements. Marine Chemistry 62: 325–333.
IONS MAJORITARIS
La cromatografia iònica permet l’anàlisi d’anions i cations solubles en mostres aquoses. Els ions se separen mitjançant intercanvi iònic entre la fase mòbil i l’estàcionaria (columna). Els ions queden retinguts a la columna en funció de la seva càrrega, són detectats seqüencialment per un detector de conductivitat i registrats en un cromatograma, que representa la intensitat de la senyal de cada ió segons el seu temps de retenció.
Referència: Haddad, P.R., and Jackson, P.E. 1990. Ion chromatography. Principles and applications. Elsevier, Kensington, Australia, vol 46, 1st ed. 775pp.
