Un nou estudi científic -publicat a la revista Biological Conservation i liderat pel projecte LIFE RESQUE ALPYR, coordinat des del CEAB-CSIC- ha documentat una desaparició accelerada del zooplàncton adaptat al fred en estanys d’alta muntanya dels Alps Occidentals. Aquests organismes microscòpics, que actuen com a bioindicadors de la salut ecològica, estan retrocedint a causa de l’escalfament global i de la introducció de peixos exòtics, fins i tot en espais protegits.
Els estanys alpins estan experimentant canvis ecològics profunds i ràpids. Els resultats de l’estudi, obtinguts a partir de 643 mostres recollides entre 2006 i 2024 en 101 estanys i basses, revelen una regressió significativa d’espècies estenotermes fredes, com Arctodiaptomus alpinus o Daphnia pulicaria. Aquestes espècies, sensibles als canvis ambientals, són senyals clares de l’equilibri ecològic dels ecosistemes d’alta muntanya.
“Els estanys alpins són ecosistemes sentinella. Tot i trobar-se dins d’àrees protegides, pateixen una transformació silenciosa però profunda. El declivi de les espècies adaptades al fred ens alerta de l’impacte combinat entre l’escalfament global i les alteracions locals”, explica Rocco Tiberti, investigador principal i primer autor de l’estudi.
Un ecosistema fràgil i amenaçat
El zooplàncton és un element fonamental de les xarxes tròfiques aquàtiques. En els estanys de muntanya, sovint naturalment sense peixos, aquestes comunitats constitueixen el nivell més alt de la cadena alimentària pelàgica. La introducció d’espècies exòtiques —sobretot truites i ciprínids— altera aquest equilibri i afavoreix la desaparició dels organismes més grans i vulnerables.
A aquesta pressió s’hi afegeix el canvi climàtic, que ha provocat un augment de més d’1 °C en la temperatura mitjana anual a la regió en menys de dues dècades. Aquest escalfament altera els cicles de gel, avança el desglaç i modifica la disponibilitat d’hàbitats adequats per a les espècies especialitzades. El resultat és una “termofilització” de les comunitats: les espècies adaptades al fred es veuen progressivament substituïdes per altres més tolerants a temperatures elevades.
“Aquest és un fenomen similar al que observem en altres ecosistemes afectats pel canvi climàtic, però aquí el seu impacte és més directe i visible per la simplicitat de les cadenes tròfiques”, afegeix Tiberti.
A més del seu paper ecològic, el zooplàncton actua com a bioindicador clau de l’estat de salut dels estanys. Els canvis en la seva composició i abundància reflecteixen amb sensibilitat i rapidesa alteracions ambientals com el canvi climàtic, la presència de peixos o la contaminació difusa.
Cap a una gestió activa dels estanys davant el canvi global
Malgrat aquest panorama preocupant, l’estudi també assenyala que hi ha marge per a l’acció. La protecció efectiva dels estanys verges —especialment aquells de mida mitjana o gran sense presència de peixos— i la restauració dels ecosistemes alterats, mitjançant l’eradicació d’espècies invasores, són mesures viables que ja s’estan aplicant en diverses àrees protegides.
En el marc del projecte LIFE RESQUE ALPYR, diversos parcs nacionals —com el Parc Nacional Gran Paradiso o el Parc Natural Mont Avic, però també el de l’Alt Pirineu i el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici— duen a terme accions de recuperació ecològica d’estanys, amb resultats prometedors.
A més, la retirada de les glaceres alpines està donant lloc a nous estanys proglacials, que podrien esdevenir refugis per a espècies sensibles. Una gestió curosa d’aquests nous ecosistemes pot ser clau per conservar una part del patrimoni biològic que avui es veu amenaçat.
Els autors subratllen que els estanys d’alta muntanya són ecosistemes d’alt valor ecològic i científic. La seva estructura simple els fa ideals per estudiar els efectes del canvi global, però també els converteix en sistemes molt vulnerables, amb poca capacitat de resposta davant pertorbacions ambientals sobtades.
