Un estudi, en el que han participat investigadors del CEAB-CSIC, ha demostrat l’eficàcia d’una innovadora alhora que senzilla tècnica per a pal·liar l’efecte de grans pertorbacions sobre els boscos de gorgònies. El mètode, que consisteix en podar les branques mortes, s’ha validat científicament durant tres anys a les Illes Medes.
Les gorgònies són un espècie de corall tou essencial per a la biodiversitat marina. Com els arbres en els boscos terrestres, estructuren l’hàbitat i són espais de refugi i de cria per a una elevada diversitat d’espècies. No obstant això, aquestes conformadores de “boscos d’animals submarins”, especialment les que es troben a poca profunditat, estan en regressió pels impactes humans, tals com la contaminació, les arts de pesca perdudes, i sobretot, per les onades de calor marina lligades al canvi climàtic.
Investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’entitat sense ànim de lucre BIOSFERA, la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (ULPGC) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) han demostrat que aplicant estratègicament una senzilla tècnica s’ajuda els “boscos” de gorgònies a que ells mateixos puguin recuperar el bon estat de salut i a tornar a créixer al cap de poc temps. Els resultats d’aquesta recerca s’han publicat a la revista Biological Conservation.
L’equip de científics porta més de vint anys estudiant l’ecologia de les gorgònies, uns “arbrets” formats per milers de pòlips que creixen agrupats formant colònies. Com els arbres, algunes de les branques de les gorgònies es poden morir, però l’arbre continua viu. Després d’haver comprovat que aquesta mortalitat d’algunes de les branques era perjudicial per a les gorgònies, varen proposar estudiar científicament els beneficis de podar-les. Tot aquest estudi es va fer entre el 2019 i el 2022 a les Illes Medes, amb colònies parcialment afectades per onades de calor marina i altres impactes, que havien perdut, en algunes parts, el teixit viu que recobreix els seus esquelets interns.
La metodologia -testada amb èxit sobre més de 1.000 colònies de Paramuricea clavata (“gorgònia vermella”, emblemàtica del Mediterrani) – consisteix en “podar” les “branques mortes”. L’investigador que ha liderat l’estudi, Eduard Serrano, explica: “les gorgònies havien perdut al voltant del 20% del seu teixit viu per episodis de calor extrema i altres impactes. Aquestes “branques mortes” són fàcilment colonitzades per espècies com algues i briozous que els impedeixen tornar a recobrir aquella part de l’esquelet amb teixit propi, viu i nou. El recobriment d’aquestes branques mortes per altres organismes afegeix pes i resistència davant els corrents a la gorgònia, fet que afavoreix el seu despreniment del substrat i per tant, perjudica la seva supervivència”.
Gerard Mas, investigador del CEAB-CSIC i coautor de l’estudi, continua: “Amb aquesta tècnica, “podant” les gorgònies, els hi permetem recuperar-se i ben aviat créixer. Eliminem matèria morta, i amb ella el risc de descalçament, alhora que traiem els colonitzadors que poden ofegar-la. Així les gorgònies es poden concentrar en curar-se i nodrir-se, fet que incrementa les possibilitats de supervivència d’aquest corall tou i de tots els serveis ecosistèmics que proporciona”.
Amb aquesta tècnica, l’equip ha aconseguit duplicar la supervivència dels “boscos” de gorgònies a l’àrea en la que s’ha desenvolupat l’estudi. I no només això, en les colònies on s’ha aplicat aquesta poda selectiva, s’ha registrat un creixement fins a 2,5 vegades més ràpid que en les colònies control, no intervingudes.
El també investigador del CEAB-CSIC i coautor de l’estudi, Rafel Coma subratlla que “Ha estat científicament validada; s’ha vist que és efectiva i, a més no requereix de gran tecnologia o inversions. Aplicant estratègicament mètodes de restauració activa com aquest, podria ajudar a pal·liar els efectes de les diverses pressions antròpiques que afecten les poblacions de gorgònies del Mediterrani. No obstant, cal tenir en compte que aquestes actuacions permeten guanyar temps, tot conservant la diversitat genètica de les poblacions, però no poden fer front a les conseqüències del canvi global que inclouen l’escalfament, la degradació dels hàbitats, l’arribada d’espècies invasores, i la resta de pressions relacionades amb l’activitat humana”.
Les investigadores i investigadors involucrats en aquesta recerca subratllen que les tècniques de restauració en cap cas poden substituir les actuacions, imprescindibles i urgents, dirigides a reduir les pressions humanes i les seves conseqüències, i insten a actuar davant l’emergència climàtica des de tots els sectors i coordinadament per tal de fer-ho amb la màxima eficàcia i rapidesa.
