Un projecte, liderat pel CEAB-CSIC, estudia com l’eliminació de barreres fluvials afecta el balanç de gasos d’efecte hivernacle. Aquests obstacles artificials, a més d’interferir en processos com el transport de sediments o el moviment d’algunes espècies riu amunt, també poden contribuir a l’escalfament global.
La revista R+D CSIC es fa ressò d’aquesta investigació. Tot seguit en reproduïm l’article:
El projecte Undammed*està coordinat per Rafael Marcé, investigador de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a l’inici del projecte i, actualment, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). “Ara se sap que les preses són una font emissora de metà, un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el CO2“, explica Marcé. El projecte, que també compta amb la participació d’equips de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat de Lleida, tracta d’esbrinar l’impacte climàtic de les diferents preses.
Embornal de carboni, però emissor de metà
Tal com explica Marcé, “en fer una presa, es crea un nou ecosistema i s’acumulen sediments al fons, en bona part matèria orgànica que ha estat arrossegada pel cabal”.
Això té dos efectes, apunta. D’una banda, l’acumulació de matèria orgànica no deixa de ser carboni retingut, un embornal de CO2. Tot i així, l’altre efecte és que en aquests sediments proliferen microorganismes que degraden la matèria orgànica, els quals al seu torn generen metà, un gas amb un efecte hivernacle molt més gran que el CO2.
Les darreres directrius dels informes de l’IPCC (el panell intergovernamental sobre Canvi climàtic) per a l’elaboració d’inventaris d’emissions comencen a incloure aquests processos en els informes i recomanen començar a calcular les emissions d’aquestes preses perquè poden estar tenint un impacte climàtic més gran del que es pensava.
En quins casos compensaria eliminar les preses? Això és el que es pregunten els investigadors: què passa quan s’elimina una presa o un dic, quins efectes hidrològics, morfològics i biogeoquímics té sobre el riu i les àrees circumdants, i si la reducció a les emissions de metà és significativa i compensa les pèrdues d’altres possibles beneficis de la presa.
El cas de Monistrol de Calders
Els investigadors, en contacte amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), van buscar una presa que pogués servir de cas d’estudi. La van trobar a Monistrol de Calders (Barcelona), on l’ACA tenia previst retirar la resclosa de l’antiga colònia tèxtil Rio, vinculada a un antic molí. Els investigadors van fer un seguiment d’indicadors biogeoquímics i morfològics abans, durant i després de la retirada de la presa.
Xifres preliminars revelen que les emissions de carboni de la presa eren d’1 mol de CO2 equivalent per metre quadrat i dia, emissions que després de l’eliminació de la presa van baixar fins a 0,1 mol per metre quadrat i dia. Revelen que eliminar la represa va reduir fins a 10 vegades les emissions de metà.
No són resultats definitius, adverteix Rafael Marcé, però suggereixen que l’eliminació de les preses podria ser una ajuda significativa a la descarbonització. Tenint en compte que a Espanya hi ha unes 170.000 barreres en els cursos fluvials, “si només el 5% d’elles fossin similars a la de Monistrol, estaríem parlant d’1 milió de tones d’emissions anuals de carboni equivalent que es podrien reduir”.
L’Agència Catalana de l’Aigua té un pla d’eliminació d’aquestes estructures. Tot i això, caldria avaluar cada cas. “Volem saber on cal posar l’esforç de descarbonització del paisatge, entendre quines preses caldria prioritzar per eliminar-les -perquè són un punt calent d’emissions de metà i carboni- i en quins casos no, aclareix Marcé- Hi ha altres condicionants culturals, socials, de serveis ecosistèmics i fins i tot legals“. “Per exemple, en principi, eliminar la represa és beneficiós per a la biodiversita,t però de vegades la barrera al curs fluvial evita la dispersió d’espècies invasores. Altres vegades pot ser una de les poques zones de bany de la zona”.
Per això, l’objectiu a llarg termini de la investigació és caracteritzar les preses per saber en quins casos la seva eliminació seria prioritària i quins casos no. A més, moltes d’aquestes preses van vinculades a la producció hidroelèctrica, una energia considerada fins ara neta, perquè no s’havien tingut en compte les emissions de metà.
Altres preguntes que intenten respondre a Undammed és què passa amb els sediments quan s’elimina la represa, com afecta l’eliminació de la barrera a la morfologia, si la remoció de les preses afectarà la infiltració i la recàrrega de les aigües freàtiques, entre moltes altres.
“En el context actual d’emergència climàtica, la modificació dels embornals de carboni i els punts crítics d’emissió de metà s’hauria d’afegir a les consideracions mediambientals habituals incloses en els projectes d’eliminació de preses“, expliquen al projecte.
Tot i això, “cal anticipar les compensacions entre la recuperació de l’equilibri hidrològic i sedimentari, l’eliminació dels focus d’emissió de metà a les zones inundades i la possible re-movilització atmosfèrica del carboni orgànic soterrat en els sediments“.
*Undammed conté tres subprojectes coordinats que aporten una col·lecció única de mètodes d’avantguarda de diferents disciplines (morfodinàmica, biogeoquímica del carboni, modelització numèrica). D’aquesta manera, s’espera oferir una nova perspectiva sobre com s’alinea l’eliminació de preses amb diverses polítiques ambientals a escala nacional (per exemple, Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència), europea (per exemple, Pacte Verd de la UE) i global (pe exemple, acords COP26). UNDAMMED ajudarà a prendre decisions informades sobre el destí de les petites preses que es desmantellin en la propera dècada.
R+D CSIC és una publicació de la Vice-presidència Adjunta de Transferència del coneixement del CSIC per donar a conèixer la recerca i l’oferta tecnològica dels seus centres d’investigació.
Més informació:
–Projecte Undamned
–Dam Removal Europe
