Una de les principals amenaces que afronten aquests espais és la presència d’espècies introduïdes que acaben amb les autòctones i alteren greument l’equilibri d’aquests ecosistemes.
La biodiversitat als estanys d’alta muntanya és més gran de la que observem a primer cop d’ull. Des de diminuts organismes com ara algues microscòpiques i petits crustacis que formen part del plàncton fins a plantes, mol·luscs, cucs, insectes i amfibis que viuen tant al fons com al litoral de l’estany i que pels seus hàbits nocturns poden ser difícils d’observar.
A més dels que hi viuen, aquests espais també són clau per a altres éssers, ja que en surt el seu aliment. És el cas de nombroses aus i de petits mamífers, com els ratpenats o l’almesquera (un animal endèmic del Pirineu, també insectívor).
Totes aquestes formes de vida pròpies dels llacs de muntanya encaren grans desafiaments. Un dels principals és la presència d’espècies foranes, com els peixos, que l’home va introduir en aquests entorns aïllats, on no se’n trobaven de manera natural. Els peixos depreden ous, larves i petits animals, perjudicant les poblacions autòctones, alterant la xarxa tròfica i trencant tot l’equilibri d’aquests valuosos ecosistemes.
Projectes de recerca com el LIFE RESQUE ALPYR, coordinat des del CEAB-CSIC, inclouen, entre altres, actuacions per erradicar-los i retornar als estanys d’alta muntanya les espècies nadiues i l’equilibri perdut.
Alteracions ecològiques degudes als peixos invasors
Per exemple, en un estany on s’hi va introduir truita hi ha una important alteració de la xarxa tròfica a la zona litoral (els peixos es mengen els macroinvertebrats més grans) i hi comencen a desaparèixer els amfibis.
Els efectes negatius incrementen quan en un estany, a més de truita, hi trobem el veró (un petit ciprínid que també ha estat introduït en molts estanys del Pirineu pel seu ús com a esquer viu per a la pesca de la truita), ja que també s’altera la xarxa tròfica a la zona pelàgica, és a dir, l’allunyada de les ribes.
Si al llac hi prolifera molt el veró, com que aquests peixos remouen els sediments del fons, l’estany es fertilitza. Com a conseqüència de l’excessiva disponibilitat de nutrients, hi creixen massa microalgues i disminueix l’oxigen a l’aigua i la seva transparència.
Restauració del estanys d’alta muntanya
La restauració d’aquests ecosistemes alpins passa per eliminar les espècies de peixos introduïts. És una feina laboriosa ja que es fa de manera artesanal per evitar cap impacte negatiu. Pot durar entre dos i tres anys en estanys amb truita i fins a set, on hi ha veró.
Les accions més ambicioses del projecte LIFE RESQUE ALPYR inclouen l’erradicació del veró en estanys mitjans tant als Pirineus com als Alps per afavorir la recuperació de les poblacions d’amfibis, petits mamífers semi aquàtics com l’almesquera o la musaranya d’aigua i algunes espècies de ratpenats i de l’hàbitat lacustre.
Les actuacions per a aconseguir-ho són d’eficàcia comprovada, ja que es van testar, amb èxit, en els projectes de recerca que van precedir l’ALPYR, és a dir, el LIFE LIMNOPIRINEUS i el LIFE BIOAQUAE.
La tasca de restauració es dona per realitzada quan hi ha una recolonització natural d’espècies autòctones, retornades des d’espais propers on encara hi eren. Aquesta recolonització ja s’ha produït en llacs dels Pirineus i els Alps en els que ha actuat l’equip coordinat des del CEAB-CSIC.
