No tots els laboratoris tenen pipetes, centrífugues o microscopis. En alguns es treballa amb superordinadors, com els de biologia computacional, una disciplina que utilitza eines informàtiques per comprendre els mecanismes biològics més complexos. Ara, una plataforma del CSIC agrupa els centres amb aquestes infraestructures i el personal dedicat a aquest àmbit.
Pràcticament des dels seus inicis, els ordinadors s’han utilitzat per resoldre preguntes del camp de la biologia. Per exemple, Alan Turing, considerat un dels pares de la informàtica, ja va fer-los servir per estudiar la morfogènesi (el procés pel que un ésser viu desenvolupa una determinada forma). Però és ara, amb l’espectacular evolució de la informàtica, que la biologia computacional està agafant gran rellevància, donada la seva capacitat de desentrellar els grans problemes que es planteja la humanitat.
Conceptes essencials:
– Supercomputació
Es refereix a l’ús de computadors d’alt rendiment, coneguts com a súper ordinadors, per realitzar càlculs extremadament intensius en un temps reduït. Aquests sistemes són capaços de processar enormes volums de dades i executar simulacions complexes que serien inviables amb ordinadors convencionals. La supercomputació és fonamental en camps com l’astrofísica, la recerca biomèdica o l’ecologia, en els que es requereix analitzar grans quantitats d’informació o modelar processos molt complexos.
– Bioinformàtica
La bioinformàtica se centra en el desenvolupament i l’aplicació d’eines computacionals per gestionar i analitzar dades biològiques, especialment aquelles derivades de projectes de seqüenciació genòmica o d’estudis d’expressió gènica. Aquesta disciplina inclou tasques com, per exemple, la caracterització de genomes. La bioinformàtica permet transformar les dades brutes obtingudes en informació significativa que permeti comprendre funcions i processos biològics.
– Biologia Computacional
La biologia computacional és una disciplina que utilitza la informàtica per simular i comprendre sistemes biològics. Aquesta àrea aborda des de l’estudi de molècules individuals fins al d’ecosistemes complerts, aplicant tècniques com la modelització. Un dels objectius principals d’aquesta disciplina és integrar dades de diverses fonts per construir models que expliquin el comportament dels sistemes biològics i així poder-ne predir la resposta a diferents condicions. Simplificant, podríem definir-la com l’estudi de la biologia mitjançant tècniques computacionals. És una ciència interdisciplinària que neix de la combinació de la biologia pròpiament dita amb les ciències informàtiques. A més, es serveix del suport d’altres àmbits del coneixement com les matemàtiques, l’estadística o la física.
La biologia computacional i la bioinformàtica tenen diferències tan subtils que sovint es consideren el mateix. Comparteixen moltes tècniques i també objectius. No obstant, mentre que la bioinformàtica està més enfocada al desenvolupament d’eines i mètodes per al processament de dades biològiques, la biologia computacional s’orienta cap a l’ús d’aquestes eines per construir models teòrics i realitzar simulacions que expliquin fenòmens. La supercomputació, per la seva banda, proporciona la potència de càlcul necessària perquè ambdues disciplines puguin abordar problemes de gran escala i complexitat. Lluny de totes elles, però amb un nom similar que sovint porta a confusions, la computació biològica és la branca de la informàtica que estudia com utilitzar elements vius, com proteïnes o molècules d’ADN, per processar i emmagatzemar informació.
Una plataforma per aglutinar els recursos en Biologia Computacional
El Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha creat, en el marc de les “Conexiones CSIC”, el HubBCB, que agrupa tots els centres i professionals del Consejo que treballen en aquests àmbits.
El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) n’és un, ja que compta amb infraestructures de recerca especifiques, com el CBLab, i personal expert en aquestes disciplines.
Els objectius del HubBCB són fomentar la col·laboració entre el personal científic i tècnic del CSIC que treballa en biologia computacional i bioinformàtica i generar un catàleg clar de recursos (d’infraestructures, serveis, i personal expert) tant per a ús intern com extern (per a altres organismes de recerca, ens públics…).
La connexió també es proposa donar visibilitat al que el CSIC fa en aquest àmbit i promoure l’excel·lència de la biologia computacional i bioinformàtica que s’hi duu a terme. En aquest sentit, des del Hub s’organitzen accions de manera continuada com, per exemple, els seminaris per posar en comú el coneixement nou que es va adquirint.
