Equips científics fan una crida a la ciutadania perquè col·labori amb ells a través de la plataforma Observadores del Mar, per ampliar el coneixement sobre aquests ecosistemes dominats per algues, clau per a la seva conservació. La primavera, quan els boscos marins assoleixen el seu màxim desenvolupament i són més visibles, és el moment més favorable per a fer-ho.
La plataforma de ciència ciutadana Observadores del Mar (CSIC) impulsa el projecte “Boscos marins” per conèixer l’estat dels ecosistemes dominats per algues a les costes nord-atlàntiques i mediterrànies d’Espanya.
Aquests hàbitats, formats per grans algues estructurals —com les laminarials a l’Atlàntic i al Cantàbric o les del gènere Cystoseira al Mediterrani— són autèntics “boscos sota l’aigua” que, igual que els terrestres, ofereixen refugi, aliment i estructura a una gran diversitat d’espècies. A més, protegeixen la costa, capturen carboni, oxigenen l’aigua i reforcen la resiliència dels ecosistemes marins.
El seu futur, però, està en risc. Les pressions d’origen humà, entre les quals el canvi climàtic, estan alterant la seva distribució i conservació: l’augment de la temperatura del mar desplaça les espècies cap a latituds més fredes o a més profunditat; la contaminació, la destrucció d’hàbitats, les espècies invasores o la sobrepesca també contribueixen al seu deteriorament i fins i tot a la seva pèrdua.
En les darreres dècades s’ha documentat una regressió significativa. Al Mediterrani, en els últims 50 anys s’han perdut o degradat fins al 80% dels boscos d’algues. Al nord-oest peninsular (litoral nord-atlàntic i cantàbric), han desaparegut en més de la meitat de les localitats estudiades en els darrers 25 anys. Aquestes dades confirmen un clar retrocés dels boscos d’algues a les costes espanyoles.
Davant d’aquest escenari, Observadores del Mar fa una crida a la ciutadania perquè aporti informació sobre els boscos marins d’algues que complementi la obtinguda pels equips científics i contribueixi a la conservació i recuperació d’aquests ecosistemes. A través de la plataforma, qualsevol persona pot informar sobre la seva presència, fer observacions puntuals o fer seguiment d’un mateix “bosc”. La primavera, quan assoleixen el seu màxim desenvolupament i són més visibles, ofereix una oportunitat especialment favorable per fer aquestes observacions.
“Els boscos marins són tan importants com els terrestres: refugis de vida, motors de productivitat i aliats essencials davant el canvi climàtic. La implicació ciutadana és crucial per avançar en el coneixement de la seva distribució i de les amenaces que posen en perill la seva subsistència”, explica Lara Arroyo, investigadora de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) i una de les coordinadores científiques del projecte.
“Les observacions que aportin bussejadors i altres persones que duen a terme activitats al mar seran validades pel personal científic. Aquestes dades complementaran la informació que obtenim amb els nostres propis equips i ens permetran disposar de dades més robustes per als nostres treballs de recerca, orientats a la conservació”, afegeix Sònia de Caralt, investigadora de l’Institut d’Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona (IEA-UdG) i del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i una de les coordinadores científiques d’aquest projecte.
“Boscos Marins” està actiu al portal web d’Observadores del Mar, on es poden consultar els protocols i començar a col·laborar.
Com participar en el projecte “Boscos Marins”
Aquest 16 d’abril s’ha celebrat una sessió informativa en línia, adreçada especialment a centres de busseig i a persones que practiquen activitats al mar, per explicar com contribuir al projecte. Durant la sessió s’ha explicat què s’entén per boscos marins, quines espècies d’algues els formen, com identificar-los, els seus beneficis i els riscos que afronten, així com les diferents formes de participar, incloent-hi tant observacions puntuals com seguiments més sistemàtics. Les principals indicacions que s’han donat són:
- Fotografiar-los indicant sempre la data i la localització.
- Registrar la seva presència i característiques, juntament amb dades bàsiques de l’entorn.
- Fer seguiments mitjançant censos i transectes, anotant de manera sistemàtica la cobertura i l’estat de les algues en cada tram (per exemple, cada 25 cm), indicant si hi ha bosc ben desenvolupat, algues de menor mida o roca nua, així com la presència d’herbívors.
- Pujar totes les observacions a la plataforma Observadors del Mar, seguint els protocols establerts.
Sobre el projecte “Boscos Marins”
“Boscos Marins” està coordinat per investigadores de la Universitat de Girona (IEA-UdG) i del CEAB-CSIC en el marc del projecte FECYT “Un mar de boscos” i CAMBIOMED, així com per investigadores de l’IEO-CSIC, la Universitat del País Basc i la Universitat de la Corunya.
Sobre la plataforma Observadors del Mar
És una plataforma de ciència ciutadana coordinada per diversos centres de recerca marina del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC): Institut de Ciències del Mar (ICM), Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), Sistema d’Observació Costanera de les Balears (SOCIB) i Institut d’Investigacions Marines (IIM). A més, és sòcia del projecte LIFE INTEMARES, forma part d’OCEAN+ i col·labora amb la Fundació Marilles a les Balears i RedPromar a les Canàries.
