Com es propaguen les malalties transmeses per mosquits? Recerca científica per a la salut pública

11/05/2025

Mostreigs al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

Un equip del CEAB-CSIC estudia, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, les interaccions entre ocells, mosquits, humans i el medi per comprendre com es propaguen les infeccions vehiculades per dípters. Aportar coneixement científic sobre aquesta qüestió és clau per dissenyar estratègies eficaces de prevenció de brots de malalties emergents.

Alguns ocells migratoris que fan estades a zones humides com els aiguamolls poden portar dins seu virus com el del Nil Occidental. La infecció es pot anar transmetent d’ocell a ocell a través de les picades dels mosquits, i saltar a altres animals -incloses les persones- a través del mosquit comú (el Culex pipiens), donat que xucla sang tant d’aus com de mamífers.

Obtenir coneixement detallat i validat científicament de com es propaga aquest virus és fonamental per anticipar-ne el risc, donat que pot arribar a provocar símptomes greus tant a animals com a persones. A més, s’ha demostrat que el context de globalització i de canvi climàtic, l’afavoreix; se situa com una de les considerades malalties emergents.

Un equip de recerca del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) estudia com es propaga el virus del Nil Occidental dins el projecte europeu E4Warning , que té com a objectiu desenvolupar sistemes d’alerta primerenca davant de malalties transmeses per mosquits en zones endèmiques i en altres d’emergents. Per a fer-ho, l’equip es val d’espais com el dels Aiguamolls de l’Empordà, en col·laboració amb el Parc Natural i el Servei de Control de Mosquits Badia de Roses i Baix Ter.

Una de les parts del seu treball és el seguiment i estudi dels mosquits presents a la zona al llarg de tota la temporada. Mitjançant trampes per capturar adults, trampes de repòs i aspiradors dissenyats expressament per un investigador de la Universitat de Florida, se n’identifiquen les espècies presents i la seva abundància. Dels mosquits recollits, miren quants són femelles i quantes han xuclat sang. Ja al laboratori, esbrinen a qui han picat a través de l’estudi genètic de la sang que ha ingerit el mosquit. Aquest pas permet reconstruir la xarxa d’interaccions per per la qual pot estar circulant el virus i tenir una primera, i important, dada per aproximar el risc de propagació en aquell moment en funció de les espècies de mosquits i ocells presents.

Una altra part és relacionar la informació relativa als mosquits que poden actuar com a vectors de la febre del Nil amb una altra que és clau: la de les espècies reservori. L’equip compta amb aparells distribuïts per tot el Parc que enregistren els sons de les aus. Això permet estimar quines espècies hi ha, i en quina quantitat, en cada ambient i període de l’any. Aquestes dades són importants perquè no totes les espècies d’ocell són possibles portadores del virus. Entendre la composició de la comunitat d’aus en cada moment és rellevant per conèixer el risc de circulació del patogen. També ho és saber per on i com es mouen els ocells. Per a aquesta darrera informació, es compta amb GPS col·locats en determinats individus que permeten veure els moviments diaris de les aus.

Aquests aspectes es complementen amb dades de l’entorn, com les mesures de temperatura i humitat, l’ús que es fa la zona de l’aigua, i amb informació de la presència i moviment dels humans, que pot explicar qüestions com, per exemple, l’arribada a zones urbanes de malalties pròpies d’entorns més rurals. Tot plegat permet analitzar les relacions ecològiques implicades en la transmissió del virus i elaborar mapes i models predictius de risc.

El projecte en el que s’emmarca aquesta feina involucra altres ens de recerca, de diferents països, cadascun dels quals se centra en l’estudi d’una determinada vessant de les malalties transmeses per vectors. A més, E4Warning integra altres esforços com Mosquito Alert, que s’inclou en el projecte perquè es volen combinar les dades de ciència ciutadana amb les generades des dels centres de recerca. Amb el coneixement que es va obtenint, E4Warning es proposa millorar la capacitat de predicció del risc i contribuir al desenvolupament d’eines per prevenir brots de malalties transmeses per vectors.