Quatre dècades de recerca científica i d’impacte social

25/08/2026

L’octubre de 1985 es va inaugurar el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC). Quaranta anys després, s’ha consolidat com un centre de referència internacional en l’estudi dels ecosistemes aquàtics, des de l’alta muntanya fins els fons marins.

La recerca del CEAB-CSIC s’articula al voltant de tres grans línies estratègiques: l’estudi de la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, l’anàlisi dels efectes del canvi global i el desenvolupament de solucions per a la conservació i restauració del medi natural. El Centre és una institució de referència en aquests àmbits, tant en ciència bàsica com aplicada, contribuint a la gestió, la conservació i la recuperació dels ecosistemes aquàtics i dels múltiples beneficis que ens aporten.

De manera transversal, els equips de recerca del CEAB aborden grans reptes ambientals com la contaminació, l’alteració d’hàbitats, la pèrdua de biodiversitat, els esdeveniments climàtics extrems o els vincles entre salut ambiental i salut pública (One Health). Ho fan amb un enfocament multidisciplinari que integra aproximacions teòriques, experimentals i observacionals, així com disciplines que van des de la microbiologia i la biogeoquímica fins a la modelització computacional. Aquesta recerca científica abasta des dels processos químics i genètics fins a les dinàmiques dels grans biomes, i des dels estanys d’alta muntanya fins als ecosistemes marins profunds, concebuts com ecosistemes connectats hidrològicament, atmosfèricament i biològicament al llarg del continu terrestre-marí.

Pel que fa a l’àmbit geogràfic, es treballa tant a escala regional com estatal i internacional, amb una àmplia xarxa de col·laboracions científiques i una expertesa especialment reconeguda en l’àrea mediterrània.

El CEAB és un dels instituts del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la principal institució pública de recerca de l’Estat espanyol i una de les més grans d’Europa. És l’únic institut del CSIC amb seu a la demarcació de Girona.

De les investigacions pesqueres a la recerca global i integrada en ecologia aquàtica

L’any 1985 es va inaugurar l’actual Centre d’Estudis Avançats de Blanes, en un edifici de nova construcció situat a l’accés a la cala Sant Francesc. La ubicació al municipi responia a una trajectòria científica iniciada dècades abans amb el laboratori i l’aquari públic del port de Blanes, vinculats a les investigacions pesqueres del CSIC. La creació del CEAB va comptar amb l’impuls de figures destacades com Severo Ochoa, Joan Oró i Ramon Margalef.

L’objectiu inicial va ser reunir personal investigador de diferents branques de la ciència en un entorn interdisciplinari singular. En la seva primera etapa, el centre va acollir grups d’ecologia marina, oceanografia, astrofísica i intel·ligència artificial, amb espais d’intercanvi científic que van marcar la cultura col·laborativa del centre. Amb el temps, es va especialitzar en les ciències marines i posteriorment va incorporar la limnologia —centrada en l’estudi dels ecosistemes aquàtics continentals— i l’ecologia teòrica —basada en eines matemàtiques i computacionals per comprendre processos ecològics complexos—, configurant les tres grans disciplines que avui estructuren la seva recerca.

Del coneixement científic a les solucions per a la conservació i restauració ecològica

Al llarg del seu recorregut, el CEAB ha construït una trajectòria científica consolidada, que inclou fites com la identificació d’unes 850 espècies noves per a la ciència per part d’investigadores i investigadors del Centre o la generació de sèries de dades ecològiques de llarg termini —algunes iniciades fa quatre dècades i entre les més llargues de l’Estat— al mar Mediterrani i en ecosistemes aquàtics continentals.

A partir d’aquesta sòlida base de coneixement, s’ha contribuït a desenvolupar solucions concretes per afrontar reptes ambientals. Entre els exemples destacats hi ha:

El desenvolupament, implementació i validació científica de metodologies de restauració ecològica que combinen restauració passiva i activa, tant en boscos marins (boscos d’algues) —amb alguns dels primers casos d’èxit documentats al Mediterrani (Cala Teulera, Menorca)— com en estanys d’alta muntanya, amb les actuacions dutes a terme amb el LIFE Resque Alpyr i els projectes de recerca que el van precedir en espais dels Pirineus i els Alps (a Espanya, França i Itàlia), així com en col·laboracions de restauració ecològica en altres punts del món, com els projectes de recuperació de praderies marines a Austràlia amb comunitats indígenes.
El disseny, validació i implementació de solucions de depuració basades en la natura (fonamentades en la capacitat de filtració de plantes, comunitats microbianes i sediments) a la infraestructura singular Urban River Lab, ubicada a tocar del riu Besòs, a Montornès del Vallès, i sota lideratge científic del CEAB. Solucions que s’apliquen tant a la depuració addicional per a la recuperació de rius urbans amb forta pressió humana com al tractament únic d’aigües residuals de nuclis aïllats no connectats a estacions depuradores, i que també incorporen l’abordatge de contaminants emergents —com micro i nanoplàstics o residus químics i farmacèutics.
L’avaluació de la qualitat ecològica de les aigües litorals al conjunt del litoral català mitjançant bioindicadors, com l’estat de les praderies marines de posidònia); una línia de treball consolidada des de fa anys que es duu a terme per a l’Agència Catalana de l’Aigua (Generalitat de Catalunya). També amb l’administració catalana, equips del centre treballen en la detecció precoç i seguiment d’espècies invasores marines, com per exemple l’anomenada alga asiàtica (Rugulopteryx okamurae).
La monitorització de la biodiversitat, incloent la detecció precoç de canvis sobtats, com l’arribada d’espècies exòtiques, incorporant tècniques genètiques innovadores en ecologia, com l’ADN ambiental. Aquesta feina es duu a terme en col·laboració amb diverses administracions i entitats d’arreu de l’Estat, com ara com ara els òrgans de gestió dels parcs naturals.
Les primeres cartografies i inventaris complets —tant a escala peninsular com global— del carboni que retenen els anomenats ecosistemes de carboni blau (praderies marines, aiguamolls, maresmes…) i el treball de posada en valor d’aquests ecosistemes, tant per aquesta funció com per la resta de beneficis que aporten, a través del lideratge de xarxes com el grup d’experts en carboni blau.
L’aportació de coneixement científic expert per informar la presa de decisions públiques, per exemple a través d’informes elaborats per al Congreso de los Diputados sobre reptes com la gestió sostenible de zones costaneres, així com en altres espais de suport científic a polítiques públiques (science for policy).
Les aportacions a l’estudi de sistemes complexos, incloent el desenvolupament de teoria i models per identificar patrons ecològics, anticipar l’evolució dels ecosistemes i generar metodologies i eines per avaluar-ne l’estat i informar decisions de conservació i millora.
Un dels exemples destacats de ciència aplicada i col·laborativa ha estat Mosquito Alert, un projecte internacional coordinat des del CEAB que permet el seguiment participatiu de mosquits vectors i contribueix als sistemes de vigilància en salut pública davant reptes emergents a Europa i altres zones del món.
La recerca des dels inicis del centre sobre organismes marins primitius, com les esponges, que ha aportat coneixement clau i reconegut a nivell mundial sobre l’origen i evolució animal i que ha obert vies d’interès en biomedicina, farmàcia i en aplicacions biotecnològiques.
El desenvolupament de l’activitat científica arreu del món en col·laboració amb institucions de recerca de més de 60 països, participant, amb un paper destacat, en xarxes científiques internacionals com la Long Term Ecological Research (LTER) Network (de la qual coordina el node estatal), així com en plataformes globals com la Global Lake Ecological Observatory Network (GLEON), la European Marine Research Network (EuroMarine) o el World Register of Marine Species (WoRMS).
L’aposta continuada per a la formació de joves investigadores i investigadors, així com per al foment de la cultura científica entre tots els sectors de la societat, participant activament en iniciatives nacionals i internacionals de divulgació científica, com La Nit Europea de la Recerca o el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència i impulsant accions d’educació científica i ambiental orientades a diferents sectors de la societat.

El Mediterrani: laboratori del canvi global

Els ecosistemes mediterranis —tant marins com continentals— es caracteritzen per una elevada variabilitat climàtica, amb períodes de sequera i episodis extrems, i per una forta pressió humana. Aquestes condicions els converteixen en espais especialment sensibles als efectes del canvi global, però també en laboratoris naturals privilegiats per estudiar-lo.

Durant dècades, el CEAB ha desenvolupat recerca en aquests ecosistemes, generant coneixement clau com les sèries de dades ecològiques de llarg termini o els estudis sobre la resiliència dels ecosistemes marins somers, que han contribuït a identificar prioritats de gestió per a la conservació i la restauració, incloent, per exemple, aportacions rellevants sobre els llindars ecològics en boscos i praderies marines i impulsant col·laboracions amb administracions i el sector pesquer per abordar qüestions com la sobrepesca de depredadors que regulen les poblacions d’herbívors.

En paral·lel, el centre ha desenvolupat una expertesa reconeguda en la biogeoquímica dels rius mediterranis i en l’estudi del funcionament i la resposta dels ecosistemes aquàtics continentals davant pertorbacions.

Aquest treball s’ha complementat amb el desenvolupament de models i teoria ecològica, que permeten identificar patrons en processos naturals complexos i anticipar l’evolució dels ecosistemes davant escenaris de canvi global.

Tots aquests resultats són cada vegada més rellevants a escala internacional, ja que processos associats a la “mediterranització” climàtica —com una major recurrència d’episodis extrems o d’irregularitat hidrològica— emergeixen també en regions del món que tradicionalment no presentaven aquestes dinàmiques. Això ha situat el CEAB com a referent científic per interpretar aquests canvis i proposar estratègies d’adaptació, de conservació i de restauració ecològica.

Mirant al futur

En els propers anys, el Centre preveu continuar reforçant la integració entre disciplines, l’estudi dels ecosistemes aquàtics des d’una perspectiva global —al llarg del continu terra-oceà— i la col·laboració per a la co-creació i per a la transferència del coneixement científic per tal que pugui ser la base de les polítiques públiques i de la gestió ambiental.

Així mateix, vol continuar impulsant el desenvolupament de solucions innovadores, basades en l’evidència científica, per preservar i millorar els ecosistemes aquàtics i fomentant la cultura científica i educació ambiental entre els diferents sectors de la societat

Quatre dècades després de la seva creació, el CEAB celebra el seu recorregut amb la voluntat de continuar generant i compartint coneixement científic per contribuir a la conservació i restauració dels ecosistemes aquàtics, a escala global, i a una relació més equilibrada i sostenible entre societat i natura.

Dades clau del CEAB-CSIC

Un dels 121 instituts de recerca del CSIC i l’únic amb seu a la demarcació de Girona, des d’on fa recerca internacional.
Més de 140 professionals entre personal investigador, tècnic i de suport, i fins a 70 estades anuals de personal investigador en formació o consolidat, tant d’institucions nacionals com internacionals.
Producció anual sostinguda de més de 120 publicacions científiques.
Activitat científica arreu del món, en col·laboració amb institucions de més de 60 països, amb coautories destacades amb Estats Units, Austràlia, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, i més de 150 col·laboracions amb institucions de l’Estat.
Actualment, el centre gestiona més de 100 projectes de recerca i ajuts actius, amb més de 15 milions d’euros de finançament competitiu A més, està implicat en una vintena d’acords i convenis de col·laboració i en més de 35 contractes d’R+D actius amb entitats públiques i privades.
Generació de sèries ecològiques de llarg termini —algunes amb prop de 40 anys de dades— entre les més llargues de l’Estat en ecosistemes marins i continentals.
Participació i lideratge en infraestructures i plataformes de recerca singulars com el Pyrenees Limnological Observatory (LOOP), el Laboratori d’Experimentació amb Organismes Vius (LEOV), el laboratori d’ecologia molecular i genètica i clean DNA Lab o l’Urban River Lab (URL).
Reconeixement institucional amb el segell d’excel·lència ASPIRA-MaX del CSIC, que identifica centres amb alt potencial científic.
Més de 80 activitats anuals de divulgació amb prop de 9.500 participants.

40 anys de fites al CEAB-CSIC

Identificació d’unes 850 espècies noves per a la ciència per part d’investigadores i investigadors del Centre.
Desenvolupament d’un enfocament integrat dels ecosistemes aquàtics al llarg del continu terrestre-marí.
Referència en l’estudi del funcionament i la biogeoquímica dels rius mediterranis, amb aportacions clau per entendre els efectes del canvi global en ecosistemes aquàtics continentals.
Contribucions pioneres a la restauració ecològica mitjançant el desenvolupament i validació científica de metodologies que combinen restauració passiva i activa, així com de tècniques específiques, amb aplicacions en estanys d’alta muntanya, rius, ecosistemes litorals, praderies marines, boscos d’algues i altres hàbitats estructurals, com els que conformen les gorgònies.
Aportacions precursores a l’estudi de la resiliència dels ecosistemes marins somers i dels llindars ecològics que informen prioritats de conservació i restauració en boscos i praderies marines.
Recerca capdavantera en teoria ecològica i modelització per anticipar respostes dels ecosistemes davant el canvi global.
Impuls de projectes internacionals de ciència ciutadana com Mosquito Alert i d’àmbit estatal com Observadores del Mar.
Contribucions a l’estudi de poblacions animals marines —com la tonyina— aportant coneixement rellevant per a la seva conservació.
Desenvolupament i aplicació pionera d’eines avançades de monitorització i predicció, que combinen observació de camp amb eines innovadores en ecologia, com l’ADN ambiental, i amb tecnologies com sensors, càmeres i drons, així com cartografies basades en sistemes d’informació geogràfica (SIG), bioinformàtica, modelització matemàtica i sistemes de bessons digitals.
Paper consolidat en l’assessorament científic a administracions públiques-com la Generalitat de Catalunya o l’administació estatal- en matèria de gestió ambiental i conservació, aportant coneixement independent basat en l’evidència.
Lideratge en xarxes internacionals com LTER, GLEON, Euromarine o WoRMS.
Reconeixement internacional amb investigadors/es i projectes del centre distingits amb premis com el World Summit Award, el Financial Times Business Education Award, el Premi Banc Sabadell for Marine Sustainability o distincions de la Society for Freshwater Science.

Què defineix el CEAB avui

La recerca del centre es construeix des de la interacció entre tres grans disciplines —ecologia marina, limnologia i teoria ecològica— i s’articula al voltant de tres grans línies de recerca: biodiversitat i funcionament dels ecosistemes aquàtics, efectes del canvi global i conservació i restauració ecològica.
Recerca des del continu terrestre-marí, dels llacs d’alta muntanya fins als ecosistemes marins profunds.
Ciència orientada als grans reptes ambientals associats al canvi global, com la pèrdua de biodiversitat, les invasions biològiques o els contaminants emergents.
Integració de tecnologies avançades, com genòmica, modelització, teledetecció, intel·ligència artificial i bessons digitals.
Projectes actius a escala regional, estatal i internacional, amb expertesa especialment reconeguda en ecosistemes mediterranis.
Transferència de coneixement i assessorament científic per contribuir a decisions i polítiques basades en l’evidència.
Ciència ciutadana i participació social com a part del model de recerca del centre.
Infraestructures singulars i laboratoris naturals per estudiar i restaurar ecosistemes aquàtics.
Atracció i formació de talent, amb desenes d’estades de recerca i personal en formació cada any.
Comitè Científic Assessor Extern internacional, format per sis investigadores i investigadors que representen la pluralitat temàtica i geogràfica del centre.
Compromís amb la justícia, equitat, diversitat i inclusió (JEDI) com a part del desenvolupament institucional del centre.