Un estudi publicat a Marine Pollution Bulletin presenta el primer inventari conjunt del carboni emmagatzemat a les praderies marines i als aiguamolls mareals costaners d’Espanya i Portugal. Les dades porten els autors a concloure que la conservació d’aquests ecosistemes hauria d’ocupar un lloc prioritari en les estratègies climàtiques, tant per evitar que aquest carboni retorni a l’atmosfera com per mantenir-ne la funció com a embornals de carboni actius. La recerca ha estat impulsada pel Grup Espanyol d’Experts en Ecosistemes de Carboni Blau (G3ECA), una xarxa liderada des del CEAB-CSIC i orientada a generar i integrar coneixement científic per donar suport a la gestió i a l’acció climàtica.
Es tracta d’un inventari complet perquè comptabilitza tant el carboni retingut a la biomassa viva d’aquests ecosistemes —com ara fulles i tiges— com el carboni emmagatzemat als sediments. A més, integra els càlculs dels dos principals tipus d’ecosistemes costaners de carboni blau: els submergits, com les praderies marines, i els parcialment inundats, com els aiguamolls mareals. I és conjunt perquè inclou els ecosistemes de carboni blau de les costes peninsulars de Portugal i d’Espanya, així com els dels territoris insulars espanyols.
La recerca estima que els 1.976 quilòmetres quadrats d’ecosistemes de carboni blau analitzats retenen 95 teragrams (milions de tones) de CO₂ equivalent*, prop d’una quarta part de totes les emissions anuals conjuntes d’Espanya i Portugal registrades el 2022. L’estudi també calcula que aquests ecosistemes continuen augmentant les seves reserves de carboni a un ritme mitjà de 0,15 teragrams de CO₂ equivalent per any.
L’inventari no parteix d’una única campanya de mostreig de camp, sinó de la compilació i anàlisi de tota la informació científica disponible sobre aquests ecosistemes dins l’àmbit d’estudi, incloent-hi 60 publicacions científiques i informes tècnics, a més de dades inèdites aportades pel mateix equip investigador. La base de dades resultant integra centenars de mostres de biomassa i sediments, juntament amb models per estimar l’acumulació de carboni al llarg del temps, fet que converteix aquest treball en una de les avaluacions de carboni blau amb més resolució publicades fins ara.
L’estudi també evidencia que la capacitat d’emmagatzematge de carboni es pot revertir quan aquests hàbitats es degraden o desapareixen. La recerca calcula que la pèrdua de superfície d’aquests ecosistemes durant el darrer segle podria haver alliberat entre 11 i 27 teragrams de CO₂ equivalent. Si aquesta degradació continua, els autors preveuen emissions addicionals d’entre 1,3 i 5,6 teragrams en els pròxims 30 anys. Un escenari que, subratllen, reforça la necessitat d’intensificar els esforços de conservació i restauració.
Aquests resultats es recullen a l’article científic Blue carbon inventories of Spain and Portugal for their inclusion in national climate mitigation strategies. El treball està encapçalat per Nerea Piñeiro-Juncal, investigadora de la Universitat de Vigo i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), i Miguel Ángel Mateo, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CEAB-CSIC), i signat per desenes d’investigadores i investigadors d’institucions científiques espanyoles i portugueses. Ha estat impulsat pel Grup Espanyol d’Experts en Ecosistemes de Carboni Blau (G3ECA), que aplega grups de recerca i especialistes en aquest àmbit per generar i integrar coneixement científic que orienti la conservació, la gestió pública i les estratègies climàtiques vinculades a aquests ecosistemes.
Per als autors, els resultats reforcen la idea que conservar les praderies marines, els aiguamolls mareals i altres zones humides costaneres no és només una qüestió crucial per a la biodiversitat o la resiliència del litoral, sinó també una eina clau per frenar el canvi climàtic: “Aquest treball permet avaluar per primera vegada de manera conjunta el paper climàtic d’aquests ecosistemes a Espanya i Portugal i posa de manifest la urgència de reforçar-ne la conservació i restauració. A més, aporta una base científica comuna per incorporar-los a les estratègies nacionals de mitigació climàtica i orientar iniciatives d’acció climàtica basades en el carboni blau”, destaquen Nerea Piñeiro-Juncal i Miguel Ángel Mateo, autors principals de l’estudi.
Els investigadors subratllen que conservar aquests ecosistemes i evitar-ne la degradació ha de ser una prioritat, ja que és més eficaç que restaurar-los un cop malmesos. Recorden que destruir aquests hàbitats no només implica perdre la seva capacitat d’actuar com a embornals, sinó també alliberar a l’atmosfera grans reserves de carboni.
El paper clau de la posidònia al Mediterrani
El treball confirma que les praderies marines i els aiguamolls mareals actuen com a embornals de carboni altament eficients, capaços d’emmagatzemar grans quantitats de carboni orgànic a la vegetació i, sobretot, als sediments. Entre els ecosistemes estudiats, les praderies de Posidonia oceanica, espècie endèmica del mar Mediterrani, destaquen per allotjar algunes de les reserves de carboni més grans de tota la regió, gràcies a la seva capacitat de retenir carboni durant segles i fins i tot mil·lennis. La degradació d’aquests hàbitats, la recuperació dels quals és difícil i lenta, no només allibera a l’atmosfera part del carboni acumulat durant tot aquest temps, sinó que també posa en risc beneficis clau com la biodiversitat i la protecció del litoral.
* Aquests ecosistemes capten diòxid de carboni (CO₂) de l’atmosfera mitjançant la fotosíntesi i n’emmagatzemen el carboni a la vegetació i als sediments. Si es degraden o es destrueixen, part d’aquest carboni pot tornar a alliberar-se en forma de CO₂. Per això aquestes quantitats s’expressen en CO₂ equivalent, la unitat estàndard utilitzada per comparar-les amb les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Ref. art.: Nerea Piñeiro-Juncal, Oscar Serrano, Carmen B. de los Santos, Nuria Marbà, Elena Díaz-Almela, Fernando Tuya, Inés Mazarrasa, Joxe Mikel Garmendia, Xosé Lois Otero, Karina Inostroza, Jordi F. Pagès, Gonzalo Mendez-Martínez, Emilio Fernandez, Ana I. Sousa, Antonio Camacho, Enric Ballesteros, Carlota Barañano, Fay Belshe, Irene Bernabeu, Fernando G. Brun, Alba Camacho-Santamans, Antonio Delgado, Martin Dahl, Carlos M. Duarte, Fernando Espino, Javier Franco, Maria da Conceiçao Freitas, Jordi Garcia-Orellana, Bernat Garrigos, Enric Gomis, Ricardo Haroun, Ignacio Hernandez, José A. Juanes, Carmen Leiva-Dueñas, Paul Lavery, Ana I. Lillebø, Vera Lopes, Claudia Majtenyi-Hill, Candela Marco-Mendez, Márcio Martins, Briac Monnier, Daniel Morant, Natalia Montero, João M. Neto, Barbara Ondiviela, Gloria Peralta, Antonio Picazo, Gloria Reithmaier, Carlos Rochera, Marta Román, Isaac R. Santos, Rui Santos, Eduard Serrano, Montserrat Soler, Yu Yau Yau, Boris Weitzmann, Imen Zribi, Miguel Ángel Mateo, “Blue carbon inventories of Spain and Portugal for their inclusion in national climate mitigation strategies”, Marine Pollution Bulletin, Volume 228, 2026, 119570, ISSN 0025-326X, https://doi.org/10.1016/j.marpolbul.2026.119570.
