El proper dijous dia 16 de setembre el Dr. Rafael Sardà investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) participarà en una taula rodona en relació amb el Parc eòlic marí Tramuntana. La taula rodona està organitzada per la Secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès i permetrà donar veu a les diferents parts implicades del projecte.
Amb el tancament dels tres reactors nuclears el 2035 (el darrer serà Vandellòs II) Catalunya perdrà el 54% de la producció elèctrica. L’eòlica i la fotovoltaica representen actualment menys d’un 7% d’aquesta producció. La Llei del Canvi Climàtic de l’1 d´agost de 2017 obliga a que el 2030 el 50% de l’electricitat que consumim vingui de fonts renovables i el 100% el 2050. Per a complir aquest objectiu, inevitable per descarbonitzar la nostra economia, i substituir els 3.000 MW nuclears, ens cal instal·lar cada any 600 MW de solar fotovoltaica i 400 MW d’eòlica durant una dècada de manera ininterrompuda.
La proposta del grup d’enginyeria Sener, associat amb el desenvolupador internacional Blue Float de construir en aigües territorials espanyoles, entre el cap de Creus i la badia de Roses, el parc eòlic marí Tramuntana, podria significar fer sortir Catalunya de la cua de les renovables de totes les CC.AA. i resoldre el 45% del consum d´electricitat de les comarques gironines en una primera fase de 500 MW
Els promotors del projecte han declarat la seva voluntat de concertar-lo amb el territori, els científics que coneixen la zona i els grups ambientalistes. Parlen de crear un hub industrial basat en impulsar les energies renovables a Girona, que segueix amb una nul·la aportació d’energies del sol, especialment a la Costa Brava. També manifesten la voluntat de fer participar als municipis afectats en el projecte (cooperatives, crowdfunding, comunitats locals d´energia, administració pública) i bonificació de tarifes 100% per a col·lectius vulnerables.
Sectors científics, però, s’hi han manifestat crítics esperant que es presenti un estudi detallat de l’impacte ambiental sobre la flora i fauna, sobre les corrents marines i els efectes sobre l’aportació de sediments provinents de la desembocadura del Roina. Grups ambientalistes i sectors turístic consideren que el parc- situat a 24 quilòmetres del litoral- provocarà un impacte paisatgístic (35 aerogeneradors flotants amb turbines de 118 metres de radi i 258 metres d’alçada).
L’acte, presentat i moderat pel ponent Santiago Vilanova, s’ha programat pel 16 de setembre a les 18.30 h, a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’entitat. L’entrada presencial serà lliure.
Noticia via: Secció d’Ecologia i Recursos naturals del Ateneu de Barcelona.
