Aquests 11 i 12 de novembre es presenten, al Congrés dels Diputats, els informes anuals elaborats per l’Oficina de Ciència i Tecnologia. Aquests documents recullen evidències científiques sobre temes crítics per tal d’orientar les polítiques públiques i la gestió en aquests àmbits. Investigadors del CEAB-CSIC participen en la taula rodona d’anàlisi de l’informe sobre la gestió de les zones costaneres.
Les conclusions dels quatre informes d’enguany s’exposen al Congrés dels Diputats aquest dilluns 11 de novembre al llarg de tot el dia. L’endemà s’analitzen i debaten en taules rodones en les que hi participen tant experts en cada matèria com representants polítics. Per a aquestes taules es compta amb personal investigador del CSIC i, concretament, per a la de zones costaneres, amb experts del CEAB-CSIC. És l’investigador Jordi Pagès, especialitzat en l’estudi del litoral, qui comparteix els seus coneixements en la trobada amb diputats sobre aquesta qüestió. Pagès, juntament amb el també investigador del CEAB-CSIC, Rafael Sardá, ha estat un dels científics entrevistats per a l’elaboració d’aquest informe. Tots dos n’han estat, a més, revisors.
Els quatre informes van ser encarregats per la Mesa del Congrés dels Diputats a principis d’aquest 2024. L’Oficina de Ciència i Tecnologia del mateix Congrés és l’encarregada d’elaborar-los, recollint la bibliografia existent i realitzant entrevistes a científics i a altres professionals experts. Els actes de presentació dels mateixos permeten analitzar-ne plegats els resultats, resoldre possibles dubtes amb els experts que han col·laborat en els informes i contraposar punts de vista. Tots els informes estan oberts al públic i estan disponibles al portal web de l’Oficina.
Gestió integrada de les zones costaneres
Entre les principals conclusions del document sobre la gestió del litoral, hi ha l’augment de riscos degut a l’escenari de canvi global i la necessitat de treballar conjuntament per minimitzar-los. L’informe assenyala les problemàtiques amb més pes, com la construcció excessiva, la sobreexplotació dels recursos naturals o els diferents tipus de contaminació. I recorda que, com a resultat, en sorgeix, entre altres, l’erosió accelerada i l’augment de la intensitat de tempestes i altres fenòmens extrems que amenacen infraestructures crítiques i zones urbanitzades; unes situacions que van a més i que ja no es pot esperar més per afrontar.
En aquest sentit, l’informe reclama una gestió integrada de la costa, en la que els diferents actors (Administració, sector privat, ciutadania…) vagin a una i en la que es tingui una mirada global que, alhora, es tradueixi en accions adaptades a la realitat local, a les particularitats de cada territori. El document posa èmfasi en la necessitat de compaginar la preservació dels ecosistemes naturals amb les necessitats de les persones que viuen en cada zona per tal que les accions puguin ser sostenibles en el temps.
L’informe recull propostes concretes per a que el litoral de tot l’estat espanyol sigui més resilient. Recomana solucions basades en la natura, com conservar, i en alguns casos restaurar, dunes, vegetació dunar, aiguamolls i altres zones humides, i praderies marines que ajuden a mitigar els impactes de tempestes i altres fenòmens extrems, cada vegada més intensos degut al canvi global.
En la seva intervenció, l’investigador del CEAB-CSIC, Jordi Pagès, subratlla la “necessitat de deixar espai als ecosistemes naturals (que de per sí són dinàmics), perquè puguin créixer o retrocedir amb el menor risc possible per a les persones“. Un model que ja s’ha adoptat en països de la Unió Europea i que s’està mostrant més exitós que la incorporació de mesures dures i artificials com poden ser els dics o espigons.
El document insta a adoptar ja solucions adaptatives, que ajudin a preservar la biodiversitat i la salut dels ecosistemes, alhora que el benestar dels residents. Recomana tant mesures immediates per reduir l’impacte dels temporals i protegir la població i els serveis ecosistèmics, com accions a més llarg termini, amb la mirada a 50-75 anys vista, per adaptar el litoral als escenaris de canvi global.
