Les malalties vehiculades per mosquits són un risc creixent degut al canvi global i preocupen en zones on fins fa poc temps no se’n registrava cap cas. Aquesta realitat, que es preveu que vagi en augment, requereix de sistemes de monitoratge més sòlids i de respostes coordinades, tant en regions endèmiques com emergents. Per abordar aquests reptes, científics de diferents disciplines i d’arreu del món treballen plegats. Ho fan dins de projectes de recerca internacionals, com els coordinats des del departament d’ecologia teòrica del CEAB-CSIC.

El canvi climàtic, l’expansió dels hàbitats i la temporada dels mosquits, i els patrons migratoris canviants d’aus estan impulsant l’extensió de malalties, com per exemple, la febre del Nil, cap a noves àrees on fins ara no se’n registraven casos autòctons. Per donar resposta a aquesta problemàtica, investigadores i investigadors d’arreu del món treballen de manera col·laborativa i interdisciplinària. Ho fan en el marc de projectes de recerca com IDAlert, E4Warning i el Centre Holandès de Preparació per Pandèmies i Desastres (PDPC).

Davant d’aquests reptes s’ha organitzat una trobada de tres dies al CEAB-CSIC. Aquest espai, ha servit per debatre i aprofundir en el coneixement de les rutes ecològiques de circulació i transmissió del virus del Nil , per aprofundir en la col·laboració i en la comparació entre diferents zones humides europees, i  per anar caminant cap a estratègies de vigilància més integrades i efectives que apleguin dades sobre vectors, dinàmiques dels hostes i les seves interaccions, i paràmetres ambientals, enfortint així les capacitats d’alerta primerenca.

Els aiguamolls com a sentinelles

Les investigadores i investigadors vinguts de països com Alemanya o el Països Baixos han acompanyat els del CEAB-CSIC en el treball de camp que fan a zones idònies per a l’estudi d’aquesta qüestió com les d’aiguamolls. Aquestes zones humides i els seus entorns periurbans es reconeixen com a punts clau per a la vigilància de virus com el del Nil Occidental, donat que hi conflueixen mosquits, aus (i altres hostes del virus), i humans. Esdevenen un punt d’estudi estratègic per als projectes E4Warning i IDAlert ja que ofereixen un escenari idoni per investigar els factors ecològics que impulsen la circulació arboviral, alhora que per provar eines innovadores com, per exemple, el sistema per caracteritzar les poblacions d’ocells i registrar-ne el moviment, o els “aspiradors” per atrapar exemplars adults de mosquits.

A banda de la visita als Aiguamolls de l’Empordà, l’equip internacional també ha estat al Jardí Botànic Mar i Murtra; un altres dels punts habituals de treball de camp, en aquest cas del projecte IDAlert.

Tècniques genètiques

Les jornades han servit per conèixer de primera mà diversos aspectes de la feina que es realitza des del CEAB-CSIC. Un d’ells ha estat l’anàlisi de la sang que es troba dins de femelles de mosquit capturades amb aparells com els “aspiradors”. L’anàlisi genètic d’aquesta sang permet saber a qui han picat, quines són les seves “preses” habituals i, per tant, dona una informació molt important de cara a les previsions de risc.

Una altra qüestió sobre la que els investigadors visitants han rebut formació pràctica ha estat en l’ús de targetes FTA —petits dispositius de mostreig col·locats a les zones de mostreig per tal de recollir saliva de mosquits— desenvolupats a l’Erasmus MC. Aquestes targetes permeten la detecció no invasiva d’arbovirus mitjançant tècniques moleculars i representen un mètode prometedor per al seguiment de la circulació viral.

Una reunió marcada per la diversitat d’experteses

Un dels punts forts d’aquesta trobada ha estat la gran diversitat de disciplines i trajectòries professionals representades, que ha fomentat un intercanvi molt productiu d’idees. La reunió ha aplegat experts en modelització epidemiològica, virologia, ecologia de vectors i ciències ambientals, creant un fòrum vibrant per avançar en enfocaments integrats de vigilància de malalties sensibles al clima.

Entre els participants, Joacim Rocklöv, de la Universitat d’Heidelberg (Alemanya), coordinador del projecte europeu IDAlert; Julian Heidecke, també d’Heidelberg; Reina Sikkema, de l’Erasmus MC (Països Baixos) i representant del Pandemic and Disaster Preparedness Center (PDPC); Maarten Schrama, de la Universitat de Leiden; Jordy Van der Veek, Tijmen Hartung i Erley Lizarazo. Els amfitrions locals del CEAB-CSIC, han estat Frederic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert, coordinador del projecte E4Warning i soci d’IDAlert, juntament amb el seu equip integrat per Alex Richter-Boix, Catuxa Cerecedo-Iglesias, Nina Bogdanovic, Júlia Rodriguez-Grabalosa i Olatz San Sebastián; així com Elisa Mora i Santi Escartín, de l’equip operatiu de Mosquito Alert.

Durant el workshop, s’ha treballat en el desenvolupament d’indicadors de risc ecològics i epidemiològics escalables, combinant tecnologies tradicionals i noves en el camp —per exemple, trampes intel·ligents amb comptatge i identificació automatitzada d’espècies de mosquits, tècniques moleculars aplicades al terreny i gravacions acústiques automàtiques d’aus. Junts, els participants han explorat estratègies per modelitzar i preveure el risc de virus del Nil Occidental i altres malalties transmeses per vectors sensibles al clima arreu d’Europa, aprofitant la riquesa de fluxos de dades i perspectives científiques diverses.