Vés al contingut

Efectes de la ramaderia extensiva sobre la biodiversitat als ecosistemes alpins: com millorar els serveis ecosistèmics i la seva sostenibilitat des d’un enfocament agroecològic (VANESSA)

VANESSA

projecte-recerca-vanessa
El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l'estat de conservació dels ecosistemes de muntanya.

El canvi global és el fenomen relacionat amb els impactes antropogènics sobre la biosfera i la biodiversitat. Un impacte que afecta especialment els països industrialitzats és l’abandó de les zones rurals, amb conseqüències importants en la transformació de l’hàbitat i la dinàmica dels ecosistemes. Les regions muntanyenques pateixen en particular aquest abandó, que genera l’avenç de boscos i maquis amb el consegüent descens de les comunitats ecològiques dels espais oberts. En aquestes regions, una de les activitats tradicionals que encara es manté és la ramaderia extensiva, però se sap poc sobre els seus serveis ecosistèmics i els seus efectes en la dinàmica espaciotemporal de les comunitats ecològiques associades a les pastures. Tot i que la ramaderia té el paper que alguna vegada van tenir els ungulats salvatges a les xarxes alimentàries, no hi ha evidència científica sobre el nivell òptim de pasturatge que millori la gestió de la biodiversitat en els ecosistemes de muntanya i alhora garanteixi la sostenibilitat del sector ramader .

El projecte utilitzarà un marc conceptual socioecològic, que avaluarà de manera integral la influència que la dinàmica de maneig ramader té a les comunitats de plantes herbàcies i papallones, que són excel·lents bioindicadors de l’estat de conservació dels ecosistemes de muntanya. L’estudi es durà a terme al Pirineu a diferents escales espai-temporals, utilitzant tant les dades de camp que hem recollit en les darreres dècades com les generades al projecte. A escala local, consolidarem un estudi pilot que iniciem a una vall del Pirineu oriental amb exclusió experimental del pasturatge i seguiment d’un centenar de vaques amb tecnologia GPS/GSM. Aquesta anàlisi combinada i detallada dels impactes de l’herbivoria a les comunitats d’estudi proporcionarà resultats aplicables a la transició verda (gestió i recuperació de la biodiversitat) i la transició digital (gestió ramadera).

A escala regional, recollirem dades en quatre espais Natura 2000 pirinencs amb variabilitat espacial de la pressió ramadera, inclòs l’abandó de pastures i la invasió de vegetació, per analitzar-ne la influència en la dinàmica espacial de les comunitats d’estudi. A escala temporal, aprofitarem les dades que s’han recollit durant les darreres tres dècades en vint itineraris pirinencs del Sistema Català de Seguiment de Papallones, per explorar la seva dinàmica temporal i la influència del clima, de les diferents estratègies de vida de cada espècie, i els diferents models de maneig ramader. Paral·lelament, explorarem la dinàmica de la vegetació a la frontera interdisciplinària entre ecologia i matemàtiques per predir la possible existència de transicions de fase crítiques entre hàbitats (de pastures a matolls), generades per processos de facilitació, competència i herbivoria.

El projecte generarà, per una banda, resultats rellevants per a l’ecologia de poblacions i comunitats, i de l’altra, evidència científica aplicable a la gestió de sistemes socioecològics i la conservació d’ecosistemes alpins. Pretenem contribuir al lideratge internacional de la ciència al nostre país en els camps de l’ecologia, la socioecologia i la conservació de la biodiversitat, i generar coneixement científic tant bàsic com aplicat, mitjançant investigacions interdisciplinàries orientades a les transicions verdes i digitals.

Altres investigadors del projecte:

Constantí Stefanescu, Andreu Ubach (Museu de Ciències Naturals de Granollers)

Federica Ravera (Universitat de Girona)

Tomás Lázaro (Universitat Politècnica de Catalunya (BarcelonaTech) · Departament de Matemàtiques)

Arantza Aldezabal (Euskal Herriko Unibertsitatea)

Meg Crofoot (Max Planck Institute of Animal Behavior, Constanz – Germany)

WATCH VIDEO: How a few cows move over one week

Informació general del projecte

Període de desenvolupament
Inici

01/12/2022

Fi

30/11/2024

Departament

Investigador/a responsable

Professor d'Investigació

Altres investigadors/es i personal implicat

Entitats finançadores

Institucions/col·laboradors

Xarxes socials del projecte

També et pot interessar

DengRIP és un projecte centrat en la comunitat que aborda el dengue i altres malalties arbovirals a l’Àfrica Occidental mitjançant la millora de la vigilància dels mosquits, la predicció del risc i el control del vector. Combina recerca científica, participació ciutadana i desenvolupament de capacitats locals per reforçar la preparació davant brots en àrees urbanes com Ouagadougou.
BREATHE desenvolupa un sistema global basat en sensors per monitorar la salut dels rius mitjançant l’oxigen dissolt i el metabolisme fluvial, vinculant les funcions de l’ecosistema amb serveis com la regulació del clima i la purificació de l’aigua.
Aquest projecte es desenvolupa en el marc d'un ajut i-COOP, Programa del CSIC de Cooperació Científica per al Desenvolupament, que té per objectiu estimular la col·laboració dels grups de recerca del CSIC amb grups de recerca internacionals de països receptors d'Ajuda Oficial al Desenvolupament mitjançant la realització d'estades de formació, treball i especialització dels grups de recerca de les entitats participants.
Les espècies no nadiues aquàtiques s’estan expandint arreu del món a causa de l’activitat humana, però encara se sap poc sobre com es produeixen i evolucionen aquestes invasions. Aquest projecte pioner utilitza ADN ambiental per estudiar les fases d’invasió biològica en diferents ecosistemes aquàtics, amb l’objectiu d’entendre millor aquests processos i aportar eines per afrontar la crisi de biodiversitat.