És una de les informacions aportades pel biòleg de la Loyola University Chicago, Tim Hoellein, en el seminari científic celebrat al CEAB-CSIC aquest 6 de març. L’expert en dinàmiques i impactes dels residus aquàtics, que treballa especialment a la zona dels grans llacs d’Amèrica del Nord, col·labora amb l’equip d’ecologia continental del Centre.
En la sessió, l’investigador ha revelat que han trobat micro plàstics dins del sistema digestiu de peixos conservats en museus des dels anys 50, evidenciant que aquesta contaminació ha estat present durant dècades, des dels inicis de la producció i consum d’aquest material. Hoelleim ha explicat que “hi ha micro plàstics en totes les espècies de peixos que hem analitzat, tant en les actuals com en exemplars antics que havien estat conservats. N’ingereixen des de fa molt de temps, de manera que sabem que aquest tipus de contaminació és als nostres rius i llacs des de fa dècades i que no ha parat de créixer”.
En rius i llacs urbans cap el 75% de les deixalles són plàstics, siguin macro, meso o microplàstics. La seva dinàmica, com es queden retinguts o com es mouen en el ecosistema al que arriben, és molt heterogènia, ja que no només depèn de les característiques de cada residu concret (forma, mida, densitat, composició…), sinó també de les característiques de l’espai natural on són. “És difícil predir tant el seu moviment com els impactes”, ha detallat l’expert, “però sí coneixem patrons de retenció. Per exemple, sabem que els que es van trencant o enrotllant formant una mena de tires, com les bosses de plàstic o les tovalloletes, sovint queden adherits a la vegetació allà on n’hi ha, que el sediment més fi reté més micro plàstics o que si hi ha menys aigua la retenció és major fins que torna a haver-ne”. L’equip del biòleg també ha comprovat, mitjançant experiments propis, que n’hi ha que es mouen amb rapidesa, com si fossin en una cinta transportadora que els duu fins als grans llacs als que desemboquen els rius que estudia o fins al mar.
Pel que fa a la procedència d’aquest tipus de contaminació, el biòleg ha recordat que no sempre és tan obvia. En aquest sentit, ha explicat que “la majoria de micro plàstics provenen de la roba sintètica”. Es calcula que per cada 6 quilos de roba de polièster que posem a la rentadora, s’alliberen uns 4 grams de microfibres de plàstic per les canonades, que acabaran contaminant la natura, ja que els sistemes de depuració, en ser partícules tant petites, no poden retenir-les.
Hoellein ha explicat que encara som lluny de conèixer tots els impactes que poden tenir els plàstics, tant en els ecosistemes com en les persones, donada la seva lenta degradació i també pels relativament pocs anys que fa que existeixen i que s’estudien. Aquest tipus de residus contenen i van alliberant químics, bacteris fecals o microorganismes que han desenvolupat resistències a antibiòtics. Poden tenir impactes importants en la salut pública. També ha recordat que “el carboni en els plàstics és carboni als rius. De manera que hem d’incorporar-lo al cicle de carboni. No sembla una alta proporció, però com que els plàstics duren tant de temps i com és una contaminació acumulativa, pot arribar a ser-ho”. Aquests dos àmbits, així com els processos de retenció i transport de plàstics, són qüestions que l’equip del CEAB-CSIC estudia àmpliament i que l’investigador ha animat a seguir indagant.
La sessió també ha tingut espai per a les anècdotes, quan Hoellein ha preguntat als oients quines havien estat les deixalles plàstiques més estranyes que havien trobat als rius, obtenint respostes inesperades com la troballa d’una dentadura postissa completa, alhora que expressions d’indignació per continuar trobant preservatius, tovalloletes d’higiene i altres deixalles que en cap cas s’haurien de llençar pel vàter.
El seminari ha conclòs amb un missatge d’optimisme: l’investigador ha subratllat que les accions, tant les individuals com les comunitàries, estan canviant coses per a bé. Ha posat com a exemple la col·laboració entre el seu equip de recerca i entitats com Friends of the Chicago River o Kayak for Conservation, que extreuen les deixalles de rius i llacs, col·laboren amb els investigadors i sensibilitzen sobre la importància de tenir cura de l’entorn natural.
