Un monitoratge científic sense precedents demostra que els esculls del nord de l’oceà Índic han perdut gairebé la meitat de la seva cobertura coral·lina respecte al 1998. La recerca, liderada per la Nature Conservation Foundation (NCF) i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), atribueix aquest declivi a les repetides onades de calor marines, cada vegada més intenses i freqüents pel canvi climàtic, que han anat colpejat els coralls sense donar-los el temps necessari per recuperar-se.
L’estudi científic s’ha publicat ara a la revista Diversity and Distributions. Ha analitzat dades recopilades de manera continuada des del 1998 fins el 2022 en tres atols (Agatti, Kadmat i Kavaratti) de l’arxipèlag de Lakshadweep (un territori de l’Índia situat al mar d’Aràbia).
El monitoratge durant aquests 24 anys, el més llarg fet a la zona, ha permès registrar grans onades de calor marines com les viscudes amb el fenomen El Niño el mateix 1998, el 2010 i el 2016, així com altres episodis menys severs. Ha documentat els diferents graus d’afectació dels coralls després de cada episodi i, en alguns casos, la seva posterior recuperació, evidenciant la importància de factors locals, com ara la profunditat en la que es troben, tant per a la seva capacitat de resistir com per a la de recuperar-se.
En xifres, el seguiment científic ha revelat que la cobertura coral·lina dels esculls de Lakshadweep ha passat del 37,24% el 1998 al 19,6% el 2022, la qual cosa suposa la pèrdua de gairebé la meitat (un 47,3) del corall viu que els recobria.
El seguiment també revela que tot i que el percentatge de coralls greument afectats de manera immediata després d’una onada de calor (visible amb el seu blanqueig), ha anat disminuint en els últims anys, la velocitat amb la que es recuperen és cada vegada més i més lenta. Les dades indiquen que calen, de mitjana, un mínim de sis anys sense nous episodis de blanqueig perquè un escull pugui recuperar-se de manera significativa; un marge de temps cada cop més difícil d’assolir a causa de la durada i freqüència creixent de calorades marines en aquesta àrea. La falta de temps per a la regeneració de corall es tradueix en una pèrdua progressiva de cobertura coral·lina, de corall viu any rere any.
Una altra de les fites d’aquest estudi científic és haver identificat 6 patrons diferents de resposta del corall davant les onades de calor marina, molt més enllà de l’espècie. Els investigadors han vist que les afectacions i recuperacions no són iguals i han inferit 6 tipologies de resposta que combinen factors com la profunditat en la que viuen els coralls, si estan exposats a l’embat de les ones o protegits, o la seva reacció davant el blanqueig. Curiosament, espècies diferents, amb cicles de vida molt dispars, han acabat agrupades dins d’un mateix patró, cosa que indica que les condicions locals —més que les característiques biològiques— poden ser decisives per determinar si un corall resisteix i posteriorment es recupera. Aquest descobriment trenca amb la idea simplista que hi ha unes espècies de coralls “guanyadores” i altres de “perdedores” davant el canvi climàtic, i permet crear un sistema per predir quins esculls són més vulnerables i quins més resilients més enllà d’aquests reduccionismes.
Per als autors de l’estudi, s’aporta una eina valuosa per a la conservació marina, tant per a accions locals (i no només a l’Índic, sinó també en la resta d’àrees vulnerables del planeta), com per a accions globals.
El primer autor de l’article científic, Mayukh Dey, de l’Ocean and Coasts Programme de la NCF i investigador predoctoral de Manipal Academy of Higher Education, apunta algunes de les revelacions preocupants de l’estudi: «La nostra recerca posa de manifest que hi ha esculls que es recuperen amb força, però que amb cada nou episodi van perdent aquesta capacitat de recuperació. Molts ara estan dominats per espècies de creixement lent, que només cobreixen una part de les funcions ecològiques. Poden ser incapaços de seguir el ritme d’augment del nivell del mar – de créixer igual que ell i, per tant, de mantenir la seva funció de barrera natural per les illes-. Això és especialment preocupant per als atols baixos, on els esculls tenen funcions clau i hi fan possible l’habitabilitat. Esperem que el nostre estudi Lakshadweep a planificar un futur on els efectes del canvi climàtic es puguin esmorteir amb una planificació i un desenvolupament molt curosos».
L’investigador del CEAB-CSIC i cap del programa Oceans and Coasts de la NCF, Rohan Arthur, explica: «Els esculls de Lakshadweep han estat casa meva des que hi vaig fer la primera immersió com a jove investigador. Veure el declivi d’aquests ecosistemes tan diversos és devastador. Els nostres resultats són agredolços. D’una banda, hem vist que els esculls són més complexos i resilients del que mai hauria pogut imaginar. De l’altra, queda clar que tenim una finestra de temps limitada per actuar i anar-los donant el temps que necessiten per guarir-se. Podem canviar la narrativa sobre els esculls tropicals i evitar l’extinció d’esculls tan necessaris i estimats com els de Lakshadweep».
La també investigadora del CEAB-CSIC i coautora de l’estudi, Teresa Alcoverro subratlla la necessitat d’actuar: «Els resultats d’aquesta recerca fan que ens preguntem pel futur dels ecosistemes marins somers d’arreu, i deixen una sensació d’impotència davant unes pèrdues que sembla que no paren de produir-se. Sovint em pregunten què hi podem fer i si una gestió proactiva pot ajudar, tenint en compte l’escala del canvi climàtic. El que mostren els esculls de Lakshadweep és que encara hi ha una certa resiliència als sistemes marins, i que els nostres esforços s’haurien de centrar realment a reforçar-la. Tots hauríem de pressionar els nostres governs, perquè prenguin mesures serioses contra el canvi climàtic. Mai no ha estat tan important».
L’estudi deixa clar que, malgrat la capacitat de resistència que encara conserven alguns esculls, el futur dels coralls tropicals dependrà en gran mesura de reduir de manera urgent les emissions globals i frenar l’escalfament dels oceans. Sense aquesta acció, alerten els autors, les accions locals i la capacitat de recuperació natural dels coralls seran insuficients per evitar la pèrdua progressiva d’uns ecosistemes clau tant per a la biodiversitat com per a la supervivència de milions de persones que en depenen.
