Aquest 22 d’abril, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ha acollit una nova sessió dels seminaris científics amb investigadores i investigadors de referència impulsats gràcies al programa MaX-CSIC, pensats per afavorir el contacte del personal investigador amb perspectives externes que estimulin noves preguntes i recerca transformadora. En aquest marc, l’investigador José María Gómez Reyes ha presentat una ponència que revisa un dels esquemes clàssics de l’ecologia: la separació rígida entre mutualisme i antagonisme.
Gómez és catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Granada i professor de recerca a l’Estación Experimental de Zonas Áridas (EEZA-CSIC). La seva recerca se centra en la biologia evolutiva de les interaccions entre espècies i en com aquestes modelen el funcionament dels ecosistemes.
En la conferència, titulada The fuzzy logic of ecological interactions, ha defensat que bona part de les interaccions ecològiques no encaixen bé en etiquetes fixes com “mutualistes” o “antagòniques”. El nucli de la seva proposta és que els efectes de moltes relacions biòtiques no són estàtics, sinó que se situen al llarg d’un continu entre efectes positius i negatius, perquè els organismes acostumen a exercir simultàniament beneficis i costos sobre els seus interactors.
Això implica una reformulació rellevant del marc clàssic amb què s’han descrit les relacions entre espècies. Més que parlar de caixes tancades, la proposta situa mutualisme i antagonisme com a posicions dins d’un gradient. Aquesta distribució d’efectes no respon només a canvis ambientals o contextuals, sinó que es planteja també com una propietat inherent de moltes interaccions biòtiques, derivada del fet que els organismes imposen alhora efectes beneficiosos i perjudicials sobre els altres.
Un dels punts centrals de la ponència ha estat la presentació d’un nou model matemàtic desenvolupat per Gómez i col·laboradors que descriu les relacions entre espècies com un gradient d’efectes —de més beneficiosos a més perjudicials—, en lloc de classificar-les en categories fixes.
Un dels exemples més il·lustratius és la sinzoocòria, és a dir, la dispersió de llavors per part d’animals que al mateix temps poden actuar com a depredadors d’aquestes mateixes llavors. Aquest cas apareix com una expressió especialment clara d’una idea central en la recerca de Gómez: una mateixa espècie pot ser alhora aliada i amenaça dins d’una mateixa relació ecològica.
La ponència també ha remarcat que aquesta perspectiva contínua pot ser útil per interpretar millor l’arquitectura real de les comunitats ecològiques. La combinació d’interaccions ajuda a entendre millor qüestions com la robustesa de les comunitats i la seva resposta davant pertorbacions o pèrdues d’espècies.
El missatge de fons de la sessió ha estat que la natura sovint s’explica pitjor quan l’obliguem a cabre en dicotomies massa netes. El nou model presentat per Gómez formalitza aquesta complexitat representant les interaccions ecològiques com un continu d’efectes, i no com categories fixes.
Una mirada ecoevolutiva sobre les relacions entre individus del mateix sexe en mamífers
La segona part de la jornada, en format entrevista-col·loqui amb l’investigador del CEAB Daniel Oro, s’ha centrat en la recerca de José María Gómez sobre els comportaments sexuals entre individus del mateix sexe en mamífers, excloent-hi els humans, abordats des d’una perspectiva ecoevolutiva. Gómez ha explicat que aquests comportaments són més freqüents en espècies socials, fet que apunta a una relació estreta entre socialitat i evolució d’aquestes conductes.
L’investigador ha distingit patrons diferents entre mascles i femelles. En mascles, aquests comportaments apareixen més sovint en espècies amb violència intraespecífica i es plantegen com un possible mecanisme de reducció o modulació del conflicte. En femelles, en canvi, aquesta associació amb la violència no s’observa, cosa que apunta a dinàmiques evolutives diferents, probablement més vinculades a funcions de cohesió social que no pas a la gestió de l’agressió.
