Vés al contingut

Canvis en la flora aquàtica dels estanys del Pirineu revelen l’impacte del canvi climàtic a l’alta muntanya

Crèdits de les imatges: Enric Ballesteros/CEAB-CSIC

Un estudi ha comparat les comunitats de plantes aquàtiques presents en una trentena d’estanys remots del Pirineu entre finals dels anys vuitanta i l’actualitat, així com la composició química de les seves aigües. Els resultats revelen variacions significatives en la flora, que coincideixen amb alteracions de la química de l’aigua associades a processos vinculats al canvi climàtic.

Els estanys d’alta muntanya es troben entre els ecosistemes més sensibles al canvi climàtic. La seva ubicació remota i la baixa pertorbació humana els converteixen en sentinelles ideals per detectar respostes ecològiques subtils als canvis ambientals. Factors com l’augment de la temperatura o l’arribada de partícules transportades per l’atmosfera poden modificar les característiques de l’aigua. Les plantes aquàtiques, especialment sensibles a aquestes variacions, hi responen, proliferant unes o altres espècies en funció de les condicions. Per això, són considerades bons indicadors de les transformacions ambientals que es produeixen.

Una recerca publicada ara a la revista científica Freshwater Biology i liderada des del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) ha estudiat els canvis en aquesta flora al llarg de 36 anys. El treball ha analitzat les comunitats vegetals de 30 estanys del Pirineu Central i Oriental (PNAESM, PNAP, la Cerdanya i Andorra) per veure si han canviat i de quina manera ho han fet al llarg del temps.

L’equip ha comparat les dades obtingudes en les campanyes de seguiment de la vegetació aquàtica realitzades els anys 1987 i 1988 amb nous mostrejos efectuats entre 2019 i 2023. Paral·lelament, ha analitzat l’evolució de la química de l’aigua durant aquest mateix període. L’estudi s’ha centrat en els macròfits, les plantes que es poden observar a simple vista, avaluant-ne la presència, la cobertura i la distribució en profunditat. Aquesta anàlisi ha permès identificar quines espècies han augmentat la seva presència i quines han retrocedit al llarg de les darreres dècades.

Els resultats indiquen que, en el conjunt de la regió, la diversitat de plantes aquàtiques s’ha mantingut relativament estable. No s’ha observat una pèrdua generalitzada d’espècies ni una homogeneïtzació de les comunitats. Tot i això, la composició de la flora ha canviat des de finals dels anys vuitanta. En altres paraules, els estanys continuen tenint un nombre similar d’espècies, però les que hi predominen no són les mateixes. Les transformacions més evidents s’han produït en aquells estanys on alguns paràmetres de la química de l’aigua, especialment l’alcalinitat, han superat determinats llindars. En aquests casos, han augmentat les espècies capaces d’utilitzar el bicarbonat dissolt a l’aigua com a font de carboni, mentre que han retrocedit altres plantes més associades a aigües toves i àcides.

Segons els investigadors, aquests canvis estan vinculats a processos associats al canvi climàtic, com ara un increment de la meteorització (desgast) de les roques i variacions en les aportacions derivades de la deposició atmosfèrica.

«Aquestes variacions s’explicarien per la reducció de la quantitat de neu acumulada a les muntanyes i del temps que aquesta es manté sobre el terreny. Quan la neu disminueix i es fon abans, augmenta la meteorització de les roques, és a dir, el seu desgast, i l’aigua arrossega més substàncies minerals de la conca cap als estanys, fet que n’enriqueix lleugerament les aigües. A això s’hi afegeixen les aportacions creixents de pols procedent del Sàhara, especialment rica en elements com el calci, el magnesi i el fòsfor i que, quan arriba als estanys, modifica la composició química de les aigües», explica Esperança Gacia, investigadora del CEAB-CSIC que ha liderat la recerca. «L’estudi mostra que petits canvis en la química de l’aigua poden traduir-se en canvis importants en les comunitats de plantes aquàtiques. Hem identificat llindars a partir dels quals aquestes transformacions es fan més evidents, una informació clau per entendre quins estanys són més vulnerables i com poden respondre als efectes del canvi climàtic en les properes dècades. Aquest coneixement pot ajudar a orientar millor les estratègies de seguiment i conservació d’aquests ecosistemes d’alta muntanya», afegeix la investigadora.

L’estudi identifica punts d’inflexió ecològics, valors crítics a partir dels quals els canvis en les comunitats vegetals són més marcats: una alcalinitat superior als 150 μeq/L o una conductivitat per sobre dels 20 μS/cm.

“Potser el més interessant, i preocupant alhora, és que els canvis en les comunitats no responen gradualment als canvis ambientals, sinó que es veuen exacerbats quan se supera un cert llindar d’alcalinitat que, a més a més, és molt baix. L’existència del llindar no només posa de manifest l’extremada vulnerabilitat d’aquests sistemes, també deixa entreveure la importància de la història en les comunitats ecològiques: el punt de partida és important. Les comunitats que ja es trobaven per sobre d’aquest llindar no canvien massa tot i veure’s sotmeses a canvis ambientals notables. Les comunitats que als anys vuitanta habitaven aigües per sota del llindar, però l’han superat en aquest període, canvien notablement la seva composició d’espècies”, apunta l’investigador Eric Baqué, coautor de l’estudi.

Algunes plantes guanyen terreny i d’altres retrocedeixen

Les espècies de creixement ràpid, com algunes espècies dels gèneres Myriophyllum i Potamogeton, han augmentat la seva cobertura, afavorides per unes condicions de major alcalinitat i disponibilitat de nutrients més favorables, així com per un període més llarg dels estanys sense coberta de gel.

Els isoets, plantes de creixement lent que triguen a ocupar l’espai, han mantingut en general una cobertura similar a la registrada a finals dels anys vuitanta, inclòs Isoetes creussensis, una espècie endèmica del Pirineu. L’excepció s’ha registrat en dos estanys. En tots dos hi és present Phoxinus spp., un peix introduït que pot tenir un impacte important sobre aquestes plantes. Però també s’hi han observat canvis significatius en la química de l’aigua, de manera que ambdós factors podrien haver contribuït al retrocés dels isoets en aquests estanys.

En canvi, les molses aquàtiques pròpies d’aigües àcides han perdut molta cobertura, ja que les noves condicions els són menys favorables.

També han disminuït Sparganium angustifolium i algunes espècies de Ranunculus. Aquest retrocés podria estar relacionat tant amb canvis en la proporció entre nitrogen i fòsfor disponibles a l’aigua com amb la pèrdua d’hàbitat durant els episodis de sequera.

En conjunt, els resultats indiquen que les espècies més ben adaptades a aigües amb una alcalinitat més elevada han guanyat presència, mentre que les pròpies d’ambients més àcids i pobres en nutrients han retrocedit.

Una biodiversitat que es transforma

Malgrat aquests canvis, la riquesa d’espècies del conjunt d’estanys es manté relativament estable. Això no vol dir que la vegetació no hagi canviat, sinó que hi ha hagut una lleugera substitució d’unes espècies per altres, i , sobretot, el que ha variat més és l’estructura de les comunitats de cada estany: algunes espècies hi guanyen presència mentre que d’altres en perden.

L’estudi posa així de manifest que comptar les espècies no és suficient per entendre l’estat d’un ecosistema. Analitzar quines hi són, quina cobertura tenen i com canvien al llarg del temps permet detectar els efectes del canvi climàtic i aporta informació valuosa per a la conservació dels estanys d’alta muntanya.

La recerca també ha comptat amb la participació d’investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). S’emmarca en el projecte FLORAQUA, que pren com a punt de partida un inventari de vegetació realitzat el 1987 en 35 localitats del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sota la direcció de l’investigador Enric «Kike» Ballesteros.

Art. Ref.: Baqué-Díaz, E., J. L. Riera, L. Camarero, J. Catalan, E. Ballesteros, and E. Gacia. 2026. “ Decadal Shifts in Lake Macrophyte Communities Trace the Impact of Global Change in the Pyrenees.” Freshwater Biology 71, no. 10: e70319. https://doi.org/10.1111/fwb.70319.

Descobreix els secrets dels ecosistemes aquàtics!

Subscriu-te a la nostra newsletter per estar al corrent de les últimes novetats del CEAB

"*" indicates required fields

Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.

També et pot interessar