Un equip d’investigadors ha trobat cucs marins mai abans descrits en una cova de Mallorca. Els exemplars presenten trets únics que els distingeixen dels poliquets ja coneguts. La troballa obre interrogants com l’origen i l’antiguitat d’aquests anèl·lids.
Un equip de recerca -liderat per la Universitat de Balears (UIB), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), i amb la participació del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i el Consiglio Nazionale Delle Ricerche (CNR)- ha descobert noves espècies de poliquets en una cova anquialina de l’illa de Mallorca.
Aquest tipus de cavitats estan aparentment allunyades del mar, però plenes d’aigua distribuïda en dues capes: la de dalt, és de pluja, prové de la superfície. La inferior, és salobre, hi arriba, generalment per filtració lenta des del mar. La cova és de molt difícil accés, no té llum natural i, també pel seu aïllament, pocs nutrients i oxigen dissolt a l’aigua. Per tot això, l’entrada i la supervivència dels organismes hi estan molt limitats. A divuit metres de profunditat, sota els sediments de la cova, hi viuen els poliquets.
– El primer, pertany a una espècie desconeguda fins ara. La seva morfologia difereix de la de les espècies i els gèneres ja descrits. Per això, també s’ha hagut d’erigir un nou gènere. L’anèl·lid mesura uns dos centímetres, no té ulls i és quasi transparent (se’n veu el cervell, característicament pigmentat d’un vermell intens). El dors està cobert d’escates, com els altres membres del grup taxonòmic al que pertany, conegut vulgarment com a “cucs escamosos”. A més, posseeix dos parells de mandíbules amb forma de bec de lloro. Tot i que viu al sediment, amb l’arribada dels submarinistes, va ser capaç de sortir-ne i nedar ràpidament amb moviments sinusoides. Sorprenentment, aquest anèl·lid està emparentat amb llinatges que habiten les profunditats abissals del Pacífic i la plataforma continental de l’Antàrtida. Això fa pensar en una possible connexió molt antiga, de quan la configuració dels continents era del tot diferent.
– El segon, és un gènere ja conegut, però l’espècie és nova, mai abans descrita. S’inclou al grup taxonòmic anomenat vulgarment com a “cucs espagueti”, perquè que viuen dins de tubs construïts per ells mateixos amb els sediments del voltant i, en condicions normals, només se’n veu els nombrosos tentacles que tenen, llargs i prims, amb els que obtenen l’aliment. Mesura uns cinc centímetres, tot i que el seu cos és molt tou i es contrau i s’estira significativament. És de color groguenc, però també força transparent i podria ser bioluminescent (aquesta qüestió es comprovarà en futures expedicions a la cova).
La mateixa cavitat anquialina ha estat l’escenari d’una tercera troballa, però de menor rellevància taxonòmica. Es tracta d’un poliquet que ja estava catalogat, però sempre en coves connectades directament amb el mar i en ambients semifoscos del cicalitoral rocós. Per això la troballa planteja enigmes com la manera en què el poliquet ha accedit a la cavitat; la possibilitat que ho fes fa molt temps, quan el nivell de la Mediterrània era mes alt; si vertaderament es pot considerar de la mateixa espècie que els seus parents marins; o l’interrogant de com haurien pogut mantenir-se aïllades les dues noves espècies si en algun moment hi ha hagut comunicació directa amb aigües obertes.
La història de la descoberta va començar el 2019, amb una primera expedició científica a la cova. Un any més tard, l’equip va tornar a fer-hi immersions. Posteriorment s’ha anat fent la tasca de recerca que ha permès confirmar els descobriments i avançar en la caracterització dels poliquets.
Aquest 2022 se n’ha descrit un, el de nou gènere i nova espècie. Ho fa fet l’equip de la UIB, liderat per la Dra. María Capa. Actualment, els científics preparen la descripció i catalogació del segon, així com l’estratègia per resoldre les preguntes que han sorgit amb les tres troballes. Aquesta tasca es duu a terme dins el projecte de recerca que acaba de concedir l’estat espanyol en el marc del programa “Generación de Conocimiento” i que permetrà dur més treball de camp a les coves de les Illes Balears, per estudiar-ne la biodiversitat.
Daniel Martin, investigador del CEAB-CSIC expert en taxonomia i responsable de la identificació de més de vuitanta espècies noves d’invertebrats marins, colidera, amb la científica de la UIB, aquest projecte. Explica que hi ha una gran diversitat de poliquets als mars del món i que tots tenen un paper important a la natura. “El més essencial és ser una de les principals fonts de menjar per a moltes altres espècies. Per això són abastament utilitzats com a àpats de pesca. N’hi ha que són bioindicadors, permetent la detecció precoç de pertorbacions ambientals i, per tant, ajudant a desenvolupar estratègies de conservació dels ecosistemes. Altres, s’han de tenir ben controlats perquè l’home els pot transportar fàcilment (amb els vaixells), introduint-los en nous ambients on poden presentar un caràcter invasor. També n’hi ha que s’estudien per a usos mèdics i farmacèutics, incloent la síntesi de nanopartícules de plata, idònies com a vectors de medicaments, per exemple per tractar tumors sense afectar els teixits sans que els envolten”.
La coordinadora del Centre Balear de Biodiversitat de la UIB María Capa, apunta: “Que a aquestes alçades continuem descobrint noves formes de vida confirma que hi ha racons, com els fons marins o aquestes coves aparentment aïllades, que encara ens són molt desconeguts. És important conèixer-los, per posar-los en valor i protegir-los, especialment en l’actual situació de canvi climàtic que pot arribar a posar en perill la persistència d’aquests ecosistemes tan interessants”.
La descoberta s’ha compartit en el darrer congrés internacional de poliquets celebrat a Sud-àfrica aquest estiu.
14è Congrés Internacional de Poliquets
La reunió científica s’ha celebrat a Sud-àfrica aquest mes de juliol. María Capa i Daniel Martín hi han presentat diverses comunicacions; una de les quals, centrada en la descoberta de les noves espècies troglobionts (és a dir, habitants de coves).
En el marc del Congrés, també s’ha realitzat un curs d’identificació de poliquets, dirigit a transmetre els coneixements teòrics i pràctics necessaris per poder-los catalogar fefaentment, evitant errors que s’havien produït en el passat, tant per les limitacions tècniques com per l’ús de catàlegs de referència poc rigorosos.
Durant la formació s’ha fet èmfasi en els avenços que han revolucionat la taxonomia marina i, en concret l’estudi dels poliquets, en les últimes dècades. Unes millores que, com explica Martín (un dels docents del curs) “han permès desmentir qüestions com l’existència d’una mateixa espècie de poliquet a les aigües de Sud-Àfrica i a les del Mediterrani, alhora que han permès descobrir parentescos entre poliquets morfològicament molt diferents”.
En el curs s’ha remarcat la importància d’emprar un enfocament integrador, combinant tècniques tradicionals –basades en l’observació macroscòpica de la morfologia dels organismes– amb d’altres més punteres, com els anàlisis d’ADN.
Tots els docents han coincidit en la importància de preservar la biodiversitat i han subratllat la rellevància de la taxonomia en la descripció de noves espècies i en la catalogació de les que ja es coneixen; com a un primer pas imprescindible en qualsevol estudi que vulgui aprofundir en l’ecologia dels nostres ecosistemes.
