Ho conclou un estudi internacional, amb participació del CEAB-CSIC, publicat a Nature Communications. L’anàlisi de 85 llacs situats en diferents punts del planeta hi ha identificat 200 espècies amenaçades que en depenen, i beneficis clau com la regulació del clima local o la prevenció de l’alliberament a l’atmosfera de pols perjudicial, entre d’altres.
La recerca l’ha dut a terme un equip format per més de 60 especialistes de 20 països, procedents d’institucions com el Centre Helmholtz de Recerca Ambiental (UFZ), l’Acadèmia Russa de Ciències, la Universitat d’Oxford o el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
Segons explica un dels coordinadors, Egor Zadereev, de l’Acadèmia Russa de Ciències al centre científic de Krasnoiarsk a Sibèria,: « La idea va néixer el 2018 durant un congrés de limnologia a la Xina. Amb l’investigador Alfred Burian parlàvem de per què els llacs salins estan tan infravalorats. Vam adonar-nos que calia recopilar dades a escala mundial. El que ha vingut després ha estat un gran esforç internacional.» L’investigador destaca la contribució dels membres de la International Society for Salt Lake Research (ISSLR), que han aportat dades i coneixement clau per assolir l’abast global de la recerca.
L’altre coordinador de l’estudi, Alfred Burian, del Centre Helmholtz de Recerca Ambiental de Leipzig, continua: «Treballàvem en punts completament diferents del planeta, en ecosistemes ecològicament molt diferents, però era sorprenent veure que els reptes de gestió eren pràcticament els mateixos. I a mesura que s’anaven sumant investigadors a l’estudi, aquesta percepció es reforçava. Sentíem una vegada i una altra que els llacs salins estaven sotmesos a pressions creixents i en procés de desaparició.»
Emili O. Casamayor, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i coautor del treball, fa més de 20 anys que estudia els llacs salins del desert de Monegros i explica: “Els llacs salins estan sovint infravalorats perquè es jutgen a partir dels serveis que esperem dels d’aigua dolça, com ara el subministrament d’aigua potable i de rec o bé l’ús recreatiu. Aquest estudi mostra que són importants: sostenen espècies amenaçades, alberguen una gran biodiversitat microbiana força desconeguda amb funcions ecològiques clau i gran potencial biotecnològic, eviten que s’alliberin elements nocius a l’atmosfera, regulen els microclimes…Aporten beneficis que encara ni coneixem i que, si no ens afanyem a conservar-los, podríem perdre abans de ni tan sols poder-los conèixer”.
L’equip ha recopilat la informació mitjançant una enquesta internacional a especialistes en llacs salins, que ha integrat coneixement científic, local i de conservació.
Entre els resultats, la identificació de 200 espècies incloses a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) que depenen d’aquests llacs d’una manera o altra, el 53% de les quals són ocells, molts dels quals hi fan parada per descansar i alimentar-se durant les llargues rutes migratòries, gràcies a l’abundància d’algues, artèmies i altres invertebrats. L’estudi mostra que els llacs salins presenten algunes de les taxes de producció primària més elevades per unitat de superfície.
També s’ha conclòs que aquests ecosistemes alberguen formes de vida amb un patrimoni genètic únic desenvolupat per adaptar-se a les seves condicions particulars. Això té un interès científic per a entendre l’evolució i adaptació de la vida a la Terra i a d’altres planetes, però també industrial amb aplicacions en alimentació, farmàcia, agricultura i cosmètics. A concentracions altament salines, que poden arribar a 10 vegades la de l’aigua de mar, viuen comunitats microbianes amb adaptacions úniques a condicions extremes de gran interès biotecnològic.
Molt més enllà dels beneficis econòmics
Els llacs salins tendeixen a concentrar-se en llocs àrids i semiàrids i proporcionen serveis ecosistèmics essencials que sovint passen desapercebuts.
Per exemple, el Turkana, entre Kenya i Etiòpia, evapora cada dia enormes quantitats d’aigua que després contribueixen a les precipitacions en regions veïnes com el Sudan del Sud, amb un paper climàtic clau en tota la regió.
Un altre cas destacat és el dels fons secs dels llacs que retrocedeixen o desapareixen. A banda del seu paper en el balanç global d’emissions, generen pols salines i dispersió d’altres partícules perjudicials que es desplacen pel vent i tenen efectes en la salut de les persones i dels ecosistemes. Un exemple paradigmàtic i ben documentat n’és el mar d’Aral, desaparegut gairebé completament a causa de les pressions humanes.
Tanmateix, aquest fenomen no és exclusiu del mar d’Aral, sinó que també es produeix en molts altres llacs salins, alguns dels quals situats en zones especialment vulnerables. La dispersió atmosfèrica de partícules i microorganismes és precisament objecte d’estudi d’investigadors del CEAB-CSIC a través dels projectes com AEROSMIC i DRYLANDS, finançats per l’Agència Estatal d’Investigació i els fons FEDER. Aquests projectes utilitzen els Monegros com a sistema model per analitzar com les transformacions locals d’aquestes zones humides poden tenir repercussions a escala global, afavorint la dispersió de microorganismes i la connectivitat entre ecosistemes a través de l’atmosfera, així com alterant els serveis ecosistèmics que proporcionen.
Cinc recomanacions per protegir-los
Els llacs salins són especialment vulnerables al canvi climàtic i a les pressions humanes directes com ara els canvis en els usos del sol o en la gestió hídrica, alhora que presenten característiques que en dificulten la conservació, com que un mateix llac alterni de manera natural períodes secs i fases d’expansió considerable. Tenint en compte aquestes característiques particulars, els investigadors han resumit en cinc punts les recomanacions per a conservar-los:
- Gestionar tota la conca hidrogràfica, no només el llac i incloure les aigües subterrànies
- Tenir en compte l’àmplia variabilitat natural d’aquests ecosistemes.
- Implantar programes de monitoratge a llarg termini per a anticipar-se a tendències irreversibles.
- Implicar tots els actors i usuaris, especialment en sistemes compartits entre països.
- Aplicar estratègies de gestió adaptativa davant del canvi climàtic per a que, tot i les transformacions, continuïn sent ecosistemes funcionals i no es perdin serveis.
L’equip de recerca espera que les evidències aportades i aquesta veu conjunta de 64 experts internacionals de 20 països contribueixi a millorar la percepció social dels llacs salins i els situï en el lloc que mereixen ocupar en l’agenda internacional de conservació.
