Neix el Grup d’Experts en Ecosistemes de Carboni Blau

Està format per especialistes de centres de recerca i universitats de totes les comunitats autònomes obertes al mar. S’ha creat amb els objectius principals de proporcionar informació rigorosa sobre el carboni blau i oferir solucions que ajudin a la conservació i restauració de maresmes i praderies marines. El coordina el CSIC, concretament un investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).

El Grup d’Experts en Ecosistemes de Carboni Blau s’ha creat després de la participació d’Espanya al clúster de carboni blau de la Joint Programing Initiative Oceans de la Unió Europea (JPI-Oceans), per tal de recopilar i facilitar informació rigorosa i multidisciplinària.

En aquests moments el formen una trentena d’investigadores i investigadors de diverses disciplines com la biologia, l’ecologia, l’economia, les ciències socials o l’administració pública. Des de les seves diferents perspectives, tots ells són experts en el paper de la vegetació litoral com a embornal de diòxid de carboni, i de la seva acumulació en forma de grans dipòsits de carboni al llarg de mil·lennis, així com dels efectes del canvi ambiental, tant natural com a derivat de les activitats humanes, sobre la salut d’aquests ecosistemes.

Els objectius del grup són:

  • Fomentar sinèrgies entre especialistes interessats en els ecosistemes de carboni blau en qualsevol dels seus àmbits (ciència bàsica, normativa, divulgació…)
  • Servir de referència per a tots els sectors interessats a comptar amb informació rigorosa (sector públic, sector empresarial, entitats ciutadanes, mitjans de comunicació…)
  • Difondre projectes de recerca, publicacions científiques, propostes d’actuacions i altres fites relacionades amb la ciència del carboni blau
  • Promoure la coordinació amb iniciatives similars existents a nivell europeu i internacional
  • Impulsar la preservació de maresmes i praderies marines tant pel seu paper com a embornals de carboni com pel seu gran valor ecosistèmic

Per aconseguir-ho, el Grup manté contacte amb perfils ja siguin de l’àmbit acadèmic, tècnic, polític, empresarial, entitats sense ànim de lucre i altres perfils interessats en les diferents ramificacions de la ciència del carboni blau. Compta amb dos coordinadors generals i amb una persona experta de referència per a cada comunitat autònoma, els quals s’encarreguen de promoure aquestes relacions i atendre les peticions d’informació que van sorgint.

Així mateix, posa a disposició informació derivada del treball individual o conjunt dels experts que formen el grup i proporciona recursos divulgatius i d’interès general sobre els ecosistemes de carboni blau. Aquesta tasca es duu a terme a través del portal web del Grup d’Experts en Ecosistemes de Carboni Blau (acrònim: G3ECA): https://g3eca.com

Què són els ecosistemes de carboni blau?

Part del diòxid de carboni de l’atmosfera és absorbit pels boscos i per l’oceà. L’atrapen i els retenen. A les zones costaneres hi ha tres tipus d’ecosistemes que fan aquesta funció: les praderies marines, les maresmes o aiguamolls, i els manglars. Al carboni que emmagatzema aquesta vegetació aquàtica se’l coneix com a “carboni blau”, per coherència amb el “carboni verd”, que és com es coneix el que capturen les plantes terrestres.

Encara que els ecosistemes de carboni blau cobreixen menys del 2% del planeta, enterren quantitats significatives de carboni als seus sediments i les retenen durant milers d’anys. A diferència de molts ecosistemes terrestres, on la matèria es descompon més ràpid, en aquests ecosistemes s’emmagatzema amb gran eficiència, convertint-los en valuosos embornals de carboni.

Tot i la seva reduïda extensió, capturen entre 0,3 i 0,8 Gigatones de CO2 equivalent cada any i s’estima que tenen acumulats entre 10 i 25 Gigatones. Per posar aquests valors en context només cal assenyalar que les emissions antropogèniques de CO2 anuals són de 38 Gt, per la qual cosa aquests ecosistemes retiren entre el 0,8 i el 2% del CO2 que emetem cada any.

El coordinador del G3ECA, l’investigador del Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) Miguel Ángel Mateo, explica que “El ritme de desaparició de praderies marines i maresmes mediterrànies és alarmant, estimant-se actualment entre l’1 i el 5% anual. Amb la seva pèrdua, no només perdem la funció d’enterrament de carboni, sinó moltes altres com la protecció de l’erosió costanera, la filtració de contaminants de l’aigua, o el fet que són l’hàbitat i la de base de xarxes tròfiques per a nombroses espècies, ecosistemes clau per a la biodiversitat”.

Tot i la seva gran rellevància, maresmes i praderies marines es troben entre els sistemes més amenaçats del planeta a causa de l’acció de l’ésser humà. El desenvolupament urbanístic, la pesca d’arrossegament, el fondeig incontrolat d’embarcacions o la contaminació química són algunes d’aquestes amenaces.

L’expert afegeix: “L’estoc de carboni emmagatzemat durant segles o mil·lennis per aquests ecosistemes és equivalent a un any sencer d’emissions antropogèniques, per la qual cosa és fàcil entendre la necessitat de protegir els ecosistemes de carboni blau per evitar que aquest estoc es remineralitzi alliberant tot el CO2 retingut novament a l’atmosfera”.

Els científics calculen que cada any, al planeta, s’alliberen uns 300 milions de tones de diòxid de carboni fruit de la destrucció o deteriorament dels ecosistemes de carboni blau.

L’objectiu últim del Grup és proporcionar les bases científiques, tècniques, socials i econòmiques per protegir i restaurar aquests hàbitats i tots els beneficis que proporcionen. Aspira a ser una referència a nivell estatal a la qual pugui dirigir-se qualsevol sector de la societat a la recerca de coneixement, formació, estratègies de sensibilització, plans de conservació i restauració, o projectes de compensació de carboni als mercats voluntaris.

* Les institucions participants al grup són: el CEAB-CSIC, la Universitat de Cádiz, laUniversitat de Vigo, l’IMEDEA-CSIC, l’Institut d’Hidràulica Ambiental de la Universitat de Cantàbria, el Grup d’Ecologia d’Angiospermes Marines de Múrcia (IEO-CSIC), la Universitat d’Alacant, el Centre de Recerca Marina i Alimentària del País Basc (AZTI), la Universitat de Las Palmas de Gran Canària, l’empresa experta en mercats de carboni Global Factor del País Basc, l’ICM-CSIC, l’empresa experta en certificació i verificació Verico SCE, l’Oficina Andalusa de Canvi Climàtic, l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’empresa experta en projectes de compensació de carboni Allcot AG (Madrid-Suïssa).