Les esponges marines, per la seva abundància a les comunitats i pels successius descobriments sobre les seves capacitats metabòliques, es perceben com a organismes claus en l’ecologia funcional de nombrosos ecosistemes bentònics. A més, les esponges, per situar-se a la base de la filogènia animal, tenen genomes d’enorme potencial informatiu per entendre l’origen i els primers passos evolutius dels processos biològics i sistemes d’òrgans que caracteritzen els animals.
Les esponges també tenen la peculiaritat que són els únics animals que té esquelets de sílice (SiO2), un compost amb idèntica fórmula química que el vidre de les nostres finestres, però produït per un procés biològic i denominat sílice biogènica. La sílice de l’esquelet de les esponges s’ha revelat en les darreres dècades com un material de notable interès biològic i ecològic, però també tecnològic, particularment als camps de microelectrònica, fotònica i biomedicina. Els mecanismes pels quals les esponges processen el Si dissolt a l’aigua de mar per produir els seus esquelets sílice biogènica estan poc coneguts, tot i ser considerats una eina de notable interès per al desenvolupament de noves aplicacions en ciència i tecnologia.
Per poder explotar totes aquestes potencialitats interessants, necessitem resoldre aspectes crucials de la biologia, l’ecologia i les propietats de la sílice d’esponges. Els objectius específics del projecte són: 1) Resoldre passos clau en el procés cel·lular d’elaboració de sílice per esponges que romanen desconeguts; 2) Determinar els factors ambientals que regulen aspectes moleculars i citològics de la producció de sílice i modelar-ne els efectes, buscant un futur control biotecnològic; 3) Investigar algunes propietats de la sílice (i.e., resistència a la dissolució) explorant-ne la potencial aplicabilitat; 4) Determinar els principals factors de variabilitat en el fraccionament isotòpic durant l’elaboració de la sílice per les esponges, a fi de refinar l’ús d’isòtops estables de Si i O com a eines ecològiques i paleontològiques; i 5) Quantificar la contribució de les esponges a alguns balanços regionals de Silici, un nutrient clau per a la producció primària de l’oceà.
