Vés al contingut

Explorant les implicacions bioecològiques, biogeoquímiques i tecnològiques de la sílice fosca a l’oceà (Dark-Si)

Dark-Si

esponges-doctora-l-leria
El projecte de recerca estudia el paper de les esponges al cicle del silici marí, amb èmfasi en la producció i rotació de sílici, i explorant possibles aplicacions biotecnològiques.

Les esponges marines, per la seva abundància a les comunitats i pels successius descobriments sobre les seves capacitats metabòliques, es perceben com a organismes claus en l’ecologia funcional de nombrosos ecosistemes bentònics. A més, les esponges, per situar-se a la base de la filogènia animal, tenen genomes d’enorme potencial informatiu per entendre l’origen i els primers passos evolutius dels processos biològics i sistemes d’òrgans que caracteritzen els animals.

Les esponges també tenen la peculiaritat que són els únics animals que té esquelets de sílice (SiO2), un compost amb idèntica fórmula química que el vidre de les nostres finestres, però produït per un procés biològic i denominat sílice biogènica. La sílice de l’esquelet de les esponges s’ha revelat en les darreres dècades com un material de notable interès biològic i ecològic, però també tecnològic, particularment als camps de microelectrònica, fotònica i biomedicina. Els mecanismes pels quals les esponges processen el Si dissolt a l’aigua de mar per produir els seus esquelets sílice biogènica estan poc coneguts, tot i ser considerats una eina de notable interès per al desenvolupament de noves aplicacions en ciència i tecnologia.

Per poder explotar totes aquestes potencialitats interessants, necessitem resoldre aspectes crucials de la biologia, l’ecologia i les propietats de la sílice d’esponges. Els objectius específics del projecte són: 1) Resoldre passos clau en el procés cel·lular d’elaboració de sílice per esponges que romanen desconeguts; 2) Determinar els factors ambientals que regulen aspectes moleculars i citològics de la producció de sílice i modelar-ne els efectes, buscant un futur control biotecnològic; 3) Investigar algunes propietats de la sílice (i.e., resistència a la dissolució) explorant-ne la potencial aplicabilitat; 4) Determinar els principals factors de variabilitat en el fraccionament isotòpic durant l’elaboració de la sílice per les esponges, a fi de refinar l’ús d’isòtops estables de Si i O com a eines ecològiques i paleontològiques; i 5) Quantificar la contribució de les esponges a alguns balanços regionals de Silici, un nutrient clau per a la producció primària de l’oceà.

Informació general del projecte

Import de finançament

163.000€

Període de desenvolupament
Inici

01/06/2020

Fi

31/12/2024

Departament
Àmbits i temes de recerca

Investigador/a responsable

Professor d'Investigació

Altres investigadors/es i personal implicat

Entitats finançadores

Logo Ministerio de Ciencia e Innovación

Institucions/col·laboradors

Xarxes socials del projecte

També et pot interessar

Projecte transfronterer per detectar i monitoritzar espècies marines no indígenes a Catalunya i Occitània, millorant la cooperació científica, la participació ciutadana i la gestió dels impactes sobre els ecosistemes i l’economia costanera.
DryingLake aborda la problemàtica de la dessecació d'aigües interiors, que està afectant cada cop més els ecosistemes a nivell mundial degut tant al canvi climàtic com a la desviació daigua per a reg.
Mitjançant la combinació d'imatges satelitals, teledetecció i dades de camp, el projecte proporcionarà eines eficaces per ajudar els gestors i responsables polítics a monitoritzar i valorar els ecosistemes costaners de carboni i integrar el carboni blau als inventaris i polítiques climàtiques nacionals.
L'objectiu principal de la Xarxa és fomentar la col·laboració entre grups de recerca nacionals i internacionals per assessorar la societat i les autoritats sobre el paper clau d'aquests ecosistemes.
Proposa desenvolupar un mètode innovador i no destructiu per quantificar els estocs de carboni. Aquest mètode utilitzarà tecnologies avançades com la geoacústica, vehicles autònoms, drones, imatges satel·litàries i intel·ligència artificial, permetent a més explorar els dipòsits de carboni “ocults” sota capes de sediment, que fins ara han estat ignorats.