A mesura que els llacs, embassaments i aiguamolls s’assequen, es tornen més salins i exposen sediments prèviament inundats a l’atmosfera, alterant la biogeoquímica d’aquests sistemes i els serveis ecosistèmics que proporcionen.
Aquest fenomen té conseqüències significatives per al cicle del carboni, ja que els llacs secs contribueixen a l’alliberament de carboni a l’atmosfera. En la darrera dècada, els equips de recerca involucrats en aquest projecte han fet contribucions fonamentals per comprendre els impactes de la dessecació al cicle del carboni, amb estudis clau sobre les emissions de CO2 i CH4 dels sediments exposats.
La investigació ha mostrat que els estocs de carboni orgànic als sediments del fons es mobilitzen a mesura que els nivells d’aigua baixen, identificant la temperatura, la humitat i el contingut de matèria orgànica com els principals controls ambientals. No obstant això, segueixen existint diverses preguntes clau sense resposta, com com el carboni orgànic sedimentari, les comunitats microbianes i la dinàmica del carboni inorgànic influeixen en les emissions de carboni en els llits secs dels llacs. A més, els processos que regeixen els fluxos de CO2, inclosos episodis inesperats d’absorció de CO2 encara no es comprenen completament.
DryingLake es basa en aquest coneixement previ per contribuir a aquests buits de coneixement i desenvolupar una comprensió integral de com factors ambientals com la salinitat, l’alcalinitat, les propietats de els sediments i l’activitat microbiana impacten el cicle del carboni als llacs que s’assequen.
L’equip investigarà cinc hipòtesis clau, incloses les funcions de la salinitat i la disponibilitat de nutrients en la remobilització del carboni orgànic; l’impacte de la precipitació de carboni inorgànic en la dinàmica del carboni dels llacs i la importància dels episodis d’absorció de CO2 com a processos abiòtics.
En darrera instància, el projecte busca integrar aquests processos per avaluar els balanços de carboni en els ecosistemes lentics que s’assequen i determinar-ne el paper en els inventaris regionals de carboni. Per això s’investigarà el Mar d’Aral, exemple paradigmàtic de dessecació, i altres regions, com ara la Península Ibèrica i el Mar Caspi, que enfronten riscos similars de dessecació, cosa que podria agreujar encara més el problema de les emissions de carboni des de aigües interiors. Aquest projecte és crucial per comprendre i predir la vulnerabilitat dels llacs a la pèrdua de carboni a causa de la dessecació, i per quantificar la contribució dels llits secs dels llacs a les emissions de carboni antropogèniques, especialment en el context dels canvis en lús del sòl i el canvi climàtic.
Investigadors implicats: Rafael Marcé (IP), Daniel Mercado-Bettín, Kraty Sharma, Xavier Triadó.
Projecte competitiu.
