-
L’OMS ha alertat de l’augment dels casos de dengue i chikungunya i del risc d’expansió del virus; a Espanya s’han notificat aquest any 108 casos de chikungunya i 124 de dengue, importats de zones endèmiques.
-
L’any 2025 es van notificar 45 casos autòctons de febre del Nil Occidental i cinc defuncions; aquest any s’han confirmat tres casos en humans, un a Alacant i dos a Sevilla, i s’ha detectat el virus en mosquits a Sevilla i Almeria.
-
Des de la seva incorporació al Pla Nacional l’any 2023, Mosquito Alert ha recopilat prop de 70.000 observacions ciutadanes sobre mosquits, picades i possibles llocs de cria.
El Ministeri de Sanitat anima la ciutadania a col·laborar en la vigilància dels mosquits a través de l’aplicació Mosquito Alert, una eina de ciència ciutadana que contribueix a la detecció precoç d’espècies invasores, com el mosquit tigre, i al seguiment dels riscos per a la salut pública.
L’augment de les temperatures, les onades de calor i altres fenòmens extrems associats al canvi climàtic estan modificant la distribució, l’activitat i els períodes de presència dels mosquits capaços de transmetre malalties. En aquest context, la informació aportada per la ciutadania permet complementar els sistemes convencionals de vigilància i detectar de manera precoç canvis que poden afectar la salut pública.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat el 2026 de l’augment dels casos de dengue i chikungunya en determinades àrees d’Amèrica i Àsia i del risc d’expansió del virus cap a noves àrees geogràfiques, i ha recomanat reforçar els sistemes de vigilància i control.
A Espanya, fins al 19 de juliol, s’havien notificat 108 casos importats de chikungunya, enfront dels 37 registrats en el mateix període de 2025. Més de la meitat procedien de Bolívia i aproximadament el 21% de Cuba. Fins avui no s’han documentat a Espanya casos autòctons de chikungunya transmesos per mosquits, però la presència d’Aedes albopictus (mosquit tigre) a gran part del litoral mediterrani, les Illes Balears i altres localitzacions del país indica el risc que el virus s’hi introdueixi a partir de viatgers infectats i pugui ser transmès a altres persones a través d’aquests mosquits locals.
El dengue, una altra malaltia transmesa per mosquits del gènere Aedes, continua molt present en zones endèmiques. Fins al 19 de juliol s’havien notificat 124 casos importats, davant dels 153 registrats en el mateix període de l’any anterior. Prop de la meitat estaven relacionats amb viatges a les Maldives i una mica més del 25% amb altres països d’Amèrica. Aquest any no s’han notificat casos autòctons de dengue a Espanya, tot i que des del 2018 s’han registrat episodis esporàdics de transmissió local, fet que fa necessari mantenir la vigilància i la detecció precoç.
A Espanya també preocupa la circulació del virus del Nil Occidental, transmès principalment per mosquits del gènere Culex. Fins al 22 de juliol de 2026 s’havia confirmat un cas humà a Alacant i dos casos a Sevilla, a més de nombroses deteccions del virus en mosquits a Sevilla i Almeria. Fins a aquella data no s’havien notificat focus en èquids ni en aus durant la temporada d’enguany.
Durant el 2025 es van notificar 45 casos humans autòctons, 37 de confirmats i vuit de probables, enfront dels 158 registrats el 2024. La meitat dels casos simptomàtics van presentar malaltia neuroinvasiva i es van produir cinc defuncions.
La vigilància animal va detectar, a més, 12 focus en èquids, distribuïts entre Andalusia, Extremadura, Catalunya i les Illes Balears, i quatre aus infectades a Lleida, Cadis, Huelva i Còrdova. Aquestes dades posen de manifest la importància d’una vigilància integrada de persones, animals i mosquits.
L’augment de les temperatures pot afavorir l’expansió d’algunes espècies i prolongar-ne l’activitat des de la primavera fins a la tardor. Tanmateix, les onades de calor extremes i les sequeres prolongades també poden reduir-ne la supervivència en limitar l’aigua necessària per al desenvolupament de les larves. La relació entre la calor, la presència de mosquits i l’exposició a les seves picades no és, per tant, lineal i continua sent objecte d’investigació.
“El més important no és només saber si hi haurà més o menys mosquits, sinó entendre com les onades de calor alteren el seu comportament i l’exposició de les persones a les picades. La participació ciutadana aporta dades essencials per comprendre aquests canvis i desenvolupar models de predicció més precisos“, explica Frederic Bartumeus, investigador ICREA al Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC i codirector de Mosquito Alert.
A través de Mosquito Alert, qualsevol persona pot enviar fotografies de mosquits, comunicar possibles llocs de cria o notificar picades. Les observacions són revisades per especialistes i utilitzades per investigadors i administracions públiques per complementar la vigilància entomològica.
“Entendre cap a on avancen els mosquits, on persisteixen i com canvien els seus patrons d’activitat és essencial per anticipar escenaris futurs. El canvi climàtic introdueix noves incerteses i obliga a millorar contínuament les nostres eines de seguiment i predicció“, assenyala Lucía García San Miguel, del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat.
Des de la seva posada en marxa el 2014, Mosquito Alert ha contribuït a detectar mosquits invasors en gairebé 500 municipis espanyols i ha participat en el 32% de les primeres deteccions registrades a Espanya.
La plataforma forma part des de l’any 2023 del Pla Nacional de Prevenció, Vigilància i Control de les Malalties Transmeses per Vectors com a eina complementària als sistemes convencionals. Des d’aleshores, la ciutadania ha enviat prop de 70.000 observacions: més de 44.000 notificacions de picades, més de 15.000 fotografies de mosquits adults i al voltant de 10.000 avisos sobre possibles llocs de cria.
Sanitat anima la ciutadania a descarregar-se Mosquito Alert i a participar activament en el seguiment dels mosquits. Cada observació aporta coneixement científic i contribueix a reforçar la capacitat de prevenció i resposta.
Així mateix, alerta els viatgers a zones endèmiques de dengue, zika o chikungunya que es protegeixin de les picades de mosquits durant el viatge. Si tornen a zones del país amb presència d’Aedes albopictus (mosquit tigre), també s’han de protegir de les picades durant dues setmanes, especialment si desenvolupen símptomes, per evitar la infecció dels mosquits locals i, per tant, l’aparició de casos autòctons en persones que no han viatjat.