El Projecte Distancia-Covid, en el qual participen investigadors de diversos centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) acaba de publicar un nou informe sobre els resultats de la tercera onada d’enquestes realitzades durant el mes de desembre de 2020 i gener de 2021.
L’informe presenta les dades comparades de les respostes anònimes rebudes en el primer, segon i tercer període, així com les estimacions dels paràmetres de mobilitat i distanciament social per al conjunt de la població espanyola.
La primera enquesta es va dur a terme dins el període d’estat d’alarma i en fase de desescalada, entre el 14 maig i el 10 de juny de 2020. La segona es va completar ja fora del període d’alarma, entre el 24 de juliol i el 31 d’agost. I la tercera, entre el 14 de desembre i el 10 de gener, coincidint amb les vacances de Nadal. A 11 de gener de 2021, hi havia un total de 10127 respostes vàlides, 4402 de la primera enquesta, 2560 en la segona i 3165 en la tercera.
La distribució per grups edat dels contactes no és aleatòria
Aquest tercer informe ha permès veure amb més claredat com es distribueixen i estructuren els contactes segons els diferents grups d’edat. El que s’observa és que el nombre més gran de contactes es distribueix a la diagonal (vegeu imatge 1), la qual cosa significa que les persones d’un grup d’edat tendeixen a tenir contacte amb persones del mateix grup d’edat.
En els contactes diaris per grups d’edat també es poden distingir algunes estructures familiars, com ara un major nombre de contactes entre els grups d’edat de 20-25 i 50-59 anys (fills / filles amb pares i mares).
Pel que fa a la probabilitat de contactes o trobades fora de casa de les anteriors enquestes mostren que aquests eren menors durant el primer estat d’alarma, presentant certa variabilitat territorial, van augmentar i es van homogeneïtzar després de caure, i van tornar a reduir-se durant el període hivernal (tercera enquesta) encara que si es va observar una major variabilitat, potser per causa de les festes nadalenques.
L’anàlisi de les dades ens ha permès descartar que el factor de l’edat influeixi de manera clara en la variabilitat observada pel que fa a probabilitat de contactes, però seguim treballant per determinar altres factors amb els quals pugui estar relacionada (estat laboral, tipus de treball …).
Les dades de contactes entre persones extretes de les enquestes, juntament amb les dades de mobilitat públiques d’Apple i les dades obertes del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya serveixen a més, per ajustar i alimentar un model matemàtic que mostra prediccions a mitjà termini de la pandèmia del SARS-CoV-2 (Covid-19) a la regió autonòmica de Catalunya (Espanya).
L’ajust del model es realitza per un període d’un mes, i es reajusta cada quinzena. A més, diàriament s’actualitzen les dades de mobilitat i de PCR realitzades, ja que els primers influeixen directament en la dinàmica de la malaltia a través del contagi i els segons en la detecció de la malaltia, i per tant, indirectament, també en la seva dinàmica. El model es pot consultar a la pàgina web del projecte.
Prevalen els desplaçaments de més de 10 km de distància
L’estudi mostra que durant l’estat d’alarma la majoria dels moviments dels enquestats fora de casa no superaven els 10 quilòmetres de distància. De fet, el 40% dels enquestats van informar que els seus desplaçaments diaris no anaven més enllà d’un radi d’acció d’1 km al voltant de casa seva. La destinació més freqüent van ser les botigues, seguit dels espais públics i els llocs de treball.
En canvi, tant en els resultats de la segona com de la tercera enquesta, els desplaçaments per sobre de 10 km es van disparar igual que el nombre de sortides setmanals.
Iniciem la quarta fase d’enquestes
La informació es vol seguir completant amb una quarta enquesta per conèixer el comportament social durant la cinquena onada de la pandèmia. En l’enquesta es pot participar de manera anònima a través de la pàgina web del projecte: https://distancia-covid.csic.es/encuesta/
Els resultats ajudaran a comprendre millor les dinàmiques de contagi observades durant les diferents fases de la pandèmia a Espanya i contribuiran a plantejar escenaris de major utilitat per gestionar la crisi generada per la Covid-19.
En el projecte participen l’Institut de Física Interdisciplinari i Sistemes Complexes (IFISC), el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), l’Institut de Física de Cantabria (IFCA-CSIC), la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut d’Economia, Geografia i Demografia (IEGD-CSIC). José Javier Ramasco, des del IFISC, i Frederic Bartumeus, des del CEAB-CSIC, coordinen el projecte.
