Vés al contingut

Influència de la hidrologia en el subministrament de carboni i nitrogen, el metabolisme i l’evasió de CO2 a les capçaleres dels rius mediterranis (EVASIONA)

EVASIONA

Treball de camp a la riera d'Arbúcies dins el projecte EVASIONA
Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.

Les emissions globals de CO2 estan augmentant a causa de lactivitat humana, amb conseqüències catastròfiques per al clima, l’economia i el nostre benestar. Determinar si els ecosistemes actuen com a fonts o com a embornals de carboni (C) és essencial per mitigar les conseqüències del canvi climàtic i per dur a terme accions de restauració i polítiques mediambientals que ens ajudin a fer front a la crisi climàtica.

Els rius de capçalera drenen més del 50% del territori i són clau a l’hora d’entendre els cicles globals de C, ja que la quantitat de CO2 que emeten equival a un terç de la producció primària terrestre. Tot i això, encara són moltes les incògnites sobre l’origen del CO2 que emeten aquests rius i els processos que controlen la variabilitat espai-temporal d’aquestes emissions.

La teoria prevalent estableix que els rius de capçalera actuen com a “xemeneies”, emetent CO2 que deriva de la respiració del sòl i la meteorització de la roca. Se sap que el freàtic que descarrega als rius de capçalera està saturat de CO2, i se suposa que aquest flux supera amb escreix la quantitat de CO2 derivada de l’activitat metabòlica del riu. Tot i això, estudis recents apunten que el metabolisme fluvial podria contribuir més del que s’esperava al total de CO2 que emeten els rius.

EVASIONA planteja que la contribució de les dues fonts principals de CO2, les entrades de freàtic i el metabolisme fluvial varia segons les condicions climàtiques i els processos hidrològics. Esperem una contribució més gran del metabolisme fluvial al total d’emissions de CO2 durant el període sec, quan les entrades de freàtic minven, sobretot en regions Mediterrànies on l’aigua escasseja. A més, esperem que els processos hidrològics a la interfície riu-ribera controlin no només les entrades de CO2 via freàtic, sinó també l’aportació de matèria orgànica dissolta (DOC) i nitrogen inorgànic dissolt (DIN). El DOC i el DIN són dos recursos essencials per a l’activitat dels organismes hetetropròfiques del riu i, per tant, per a la producció de CO2 dels ecosistemes fluvials.

EVASIONA utilitza diferents models matemàtics i enfocaments empírics com el monitoratge de dades fisicoquímiques a alta resolució temporal, incubacions al laboratori, i addicions de traçadors metabòlics intel·ligents en dos rius de capçalera Mediterranis molt diferents hidrològicament. EVASIONA permetrà (i) avaluar els patrons espai-temporals dels fluxos d’aigua a la interfície riu-ribera i la química del freàtic, i (ii) explorar si els punts calents i moments àlgids de producció de CO2 al riu s’associen a un augment de les aportacions de DOC i DIN. Amb tot això, podrem determinar si la contribució de les dues fonts principals (entrades laterals vs. activitat metabòlica del riu) al total de les emissions de CO2 varia en funció de les condicions hidrològiques i ambientals. Els nostres resultats ajudaran a respondre preguntes essencials com ara: l’activitat metabòlica als rius de capçalera contribueix a les emissions de CO2? Quines condicions climàtiques o ambientals afavoreixen que aquests ecosistemes actuïn com a fonts o embornals de CO2? EVASIONA ajudarà a quadrar el balanç de C a conques hidrogràfiques, i a comprendre fins a quin punt els rius de capçalera poden contribuir a la mitigació del canvi climàtic, especialment a regions amb escassetat d’aigua.

Informació general del projecte

Import de finançament

105.000€

Període de desenvolupament
Inici

01/09/2022

Fi

31/08/2025

Investigador/a responsable

Científica titular | Cap Departament Ecologia Aquàtica Continental

Altres investigadors/es i personal implicat

Entitats finançadores

Institucions/col·laboradors

Logo CEAB

Xarxes socials del projecte

També et pot interessar

Mitjançant l’estudi de la relació entre rius, aqüífers i ambients terrestres, ENEO3 analitza com els processos naturals d’autodepuració poden contribuir a millorar la qualitat de l’aigua. El projecte es centra en la desnitrificació, un procés biogeoquímic clau per a convertir els nitrats en nitrogen gas i així reduir la contaminació de les aigües per excés de nitrogen.
El projecte BlauCat té com a objectiu avaluar l’estat actual del carboni blau als ecosistemes litorals de Catalunya i contribuir a l’elaboració d’un pla d’acció per a la seva conservació i restauració, com a eina de suport a les polítiques públiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic. El projecte generarà una base de dades homogènia i georeferenciada sobre els estocs i fluxos de carboni blau a escala de país, així com una anàlisi del potencial de restauració d’aquests ecosistemes.
L'objectiu principal d'aquest projecte de recerca és co-desenvolupar bessons digitals per a la predicció de la quantitat i qualitat de l'aigua a les conques del Ter i la Tordera, incloent conques, embassaments i zones costaneres, contribuint a una gestió eficient dels recursos aquàtics, protegint els ecosistemes i maximitzant la seguretat hídrica en un context de canvi climàtic.
Se centra en l’anàlisi taxonòmica detallada i l’avaluació tròfico-funcional del macrobentos de substrat tou en diverses regions del món, amb l’objectiu és proporcionar assessorament científic rigorós que permeti completar els estudis de monitoratge i gestió de l’impacte ambiental de projectes.
El projecte té com a objectiu dissenyar solucions de tractament d’aigües residuals basades en la natura, específicament adaptades a les condicions d’alta muntanya.