Vés al contingut

Restauració costanera de boscos marins: un pla socioecològic de jardineria subaquàtica (Ocean Citizen)

Ocean Citizen

El projecte Ocean Citizen representa un nou enfoc de restauració en què la restauració es presenta com una caixa d’eines amb propietats omnipresents i, com a tal, s’experimenta en tres llocs, representant diferents ecosistemes marins i diferents entorns.

Projecte de col·laboració

Després de l’incompliment dels objectius de l’AICHI i de la majoria dels objectius del “Good Environmental Status” pel 2020, la restauració activa ha sorgit (també previst per la UE) com una de les eines preferides que pot impulsar les àrees marines protegides i altres mesures de conservació. Els actes de restauració afavoreixen la biodiversitat, milloren el segrest de carboni i acceleren la resiliència costanera i d’alta mar. Tanmateix, encara ens falta un programa que combini la conservació i la restauració en un entorn unificat, amb la implicació del ciutadà local i abraçant els paràmetres socioeconòmics com a oportunitats. Per tant, un programa de restauració avançat ha de conjugar les perspectives ecològiques amb les de la societat amb compromís i beneficis econòmics clars per a les comunitats locals. Sobretot, s’ha de dissenyar amb continuïtat més enllà de la vida útil d’un projecte.

En resposta a l’anterior, la proposta OCEAN CITIZEN representa un nou enfoc de restauració en què (1) la restauració es presenta com una caixa d’eines amb propietats omnipresents i, com a tal, s’experimenta en 3 llocs, representant diferents ecosistemes marins (en un dels llocs totes les eines s’utilitzen conjuntament) i diferents entorns: subtropical, tropical i temperat fred; (2) es crea i s’aprova una professió de “jardiners del mar” amb un pla d’estudis detallat ; (3) el projecte té com a objectiu la restauració del bioma marí més abandonat, englobant diferents tipus d’organismes del Boscos Marins (MF) (fanerògames marines, algues, esponges, coralls, gorgònies, etc.);(4) s’apliquen aspectes de la nova ecoenginyeria, com ara l’Aqüicultura Multitròfica Integrada i els esculls intel·ligents millorats (SER); els SER actuen com a substrats pel reclutament massiu i el trasplantament d’organismes dels MF (5) la actuació es realitza a terra, i in situ; des de zones poc fondes i zones mesofòtiques fins a la plataforma continental (a 90-100 metres de profunditat); (6) el segrest de C té un enfoc novedós; (7) hi ha una plena implicació de la ciutadania i els agents locals amb un pla de negoci complet.

Informació general del projecte

Període de desenvolupament
Inici

01/01/2023

Fi

31/12/2026

Departament

Investigador/a responsable

Altres investigadors/es i personal implicat

Entitats finançadores

Institucions/col·laboradors

Xarxes socials del projecte

També et pot interessar

Projecte transfronterer per detectar i monitoritzar espècies marines no indígenes a Catalunya i Occitània, millorant la cooperació científica, la participació ciutadana i la gestió dels impactes sobre els ecosistemes i l’economia costanera.
DryingLake aborda la problemàtica de la dessecació d'aigües interiors, que està afectant cada cop més els ecosistemes a nivell mundial degut tant al canvi climàtic com a la desviació daigua per a reg.
Mitjançant la combinació d'imatges satelitals, teledetecció i dades de camp, el projecte proporcionarà eines eficaces per ajudar els gestors i responsables polítics a monitoritzar i valorar els ecosistemes costaners de carboni i integrar el carboni blau als inventaris i polítiques climàtiques nacionals.
L'objectiu principal de la Xarxa és fomentar la col·laboració entre grups de recerca nacionals i internacionals per assessorar la societat i les autoritats sobre el paper clau d'aquests ecosistemes.
Proposa desenvolupar un mètode innovador i no destructiu per quantificar els estocs de carboni. Aquest mètode utilitzarà tecnologies avançades com la geoacústica, vehicles autònoms, drones, imatges satel·litàries i intel·ligència artificial, permetent a més explorar els dipòsits de carboni “ocults” sota capes de sediment, que fins ara han estat ignorats.