Un estudi liderat per la Universitat de Wuhan, amb la col·laboració del CEAB-CSIC, revela que els llacs —especialment els de latituds mitjanes i altes de l’hemisferi nord— són actors importants en el canvi climàtic. L’escurçament del temps que la seva superfície roman glaçada modifica l’intercanvi de calor entre l’aigua i l’atmosfera, amb efectes que transcendeixen l’àmbit local i influeixen en el clima global. A més, aquest aportament tèrmic, fins ara ignorat en els models climàtics, podria créixer fins a un 7,5 % d’aquí a finals de segle, intensificant encara més l’escalfament del planeta.
Els llacs absorbeixen energia i, alhora, la van alliberant, amb l’intercanvi de calor entre l’aigua i l’aire. La dinàmica d’aquest intercanvi depèn de diversos factors, i un d’important és la capa de gel que es forma en aquells situats en latituds mitjanes i altes. El gel actua com un aïllant natural: reflecteix gran part de la radiació solar, manté la temperatura de l’aigua i limita l’intercanvi d’energia entre el llac i l’aire.
Tanmateix, segons l’estudi científic publicat ara a Nature Communications, cada vegada es congelen menys llacs i els que encara ho fan romanen glaçats durant menys temps, cosa que està contribuint significativament al canvi climàtic global.
Els investigadors han evidenciat que els llacs estan alliberant cada vegada més calor a l’aire, sobretot a les regions del nord del planeta com el Canadà, Sibèria o Escandinàvia. El factor clau és que, per l’augment de les temperatures, es cobreixen de gel durant menys temps. Sense el gel, absorbeixen més energia del sol i s’escalfen més, i alhora, la seva calor s’escapa més fàcilment cap a l’aire, escalfant-lo i contribuint a l’escurçament del període de congelació. És una mena de “cercle viciós” que escalfa cada vegada més aquests llacs i fa que escalfen ells, al seu torn, escalfin progressivament més l’aire. Aquesta situació no només ajuda a explicar els canvis climàtics locals, que estan tenint lloc a les regions lacustres i que són més severs del que indicaven les projeccions climàtiques, sinó que també influeix notablement en el clima mundial.
L’estudi s’ha dut a terme mitjançant modelització matemàtica, utilitzant supercomputadors. A partir de dades recopilades durant dècades per la comunitat científica, els investigadors han creat models representatius de llacs per obtenir variables de rellevància ambiental. Aquest treball ha demostrat que la major aportació a l’increment de les emissions de calor per part dels llacs prové de les latituds mitjanes i altes (gairebé duplica la mitjana i se separa encara més de les emissions dels llacs tropicals). També els ha permès fer projeccions: aquest efecte s’intensificaria un 7,5 % de mitjana de cara a finals d’aquest segle.
Daniel Mercado-Bettín, investigador del CEAB-CSIC que ha participat en l’estudi, explica que “aquesta investigació revela que els llacs boreals estan contribuint a accelerar el canvi global més del que es sabia. A més, ens mostra el seu paperfonamental en el canvi climàtic.Hi ha 1,4 milions de llacs al món, de manera que el percentatge de calor que emeten a l’atmosfera pot ser potencialment alt. Tanmateix, aquest còmput no s’ha tingut en compte en les projeccions d’augment de temperatura.”
L’equip destaca la importància que el Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC), un dels organismes de referència mundial en projeccions climàtiques, pugui incloure aquesta informació en els seus propers informes, millorant així les prediccions del clima.
Ciència oberta per projectar els impactes del canvi global
La participació del CEAB-CSIC en aquest estudi s’emmarca dins del projecte Inter-Sectoral Impact Model Intercomparison Project (ISIMIP) i amb associació a la xarxa Global Lake Ecological Observatory Network (GLEON). L’investigador Daniel Mercado-Bettín participa en aquest projecte internacional de ciència oberta per realitzar prediccions científiques de patrons d’impacte del canvi global. Concretament, coordina el sector de llacs. ISIMIP reuneix més de 100 grups de model climàtic de tot el món que treballen de manera col·laborativa i comparteixen obertament els seus resultats perquè les decisions polítiques i de gestió es puguin basar en evidències científiques. Les simulacions d’aquests grups es duen a terme en clústers d’alt rendiment com, per exemple, el de la Universitat Lliure de Brussel·les, que és on s’ha efectuat el gruix dels càlculs aportats en aquest projecte.
Referència de l’article científic: Yuanlin Qiu, Jie Chen, Deliang Chen, Wim Thiery, Daniel Mercado-Bettín, Lihua Xiong, Jun Xia & R. Iestyn Woolway. Enhanced heating effect of lakes under global warming. Nat Commun 16, 3954 (2025). https://doi.org/10.1038/s41467-025-59291-3