El CEAB celebra 40 anys de recerca amb impacte científic i social

02/06/2026

Crèdits: E.Mora/CEAB

El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) ha commemorat avui el seu aniversari amb un acte institucional que ha reivindicat quatre dècades de ciència dedicada a comprendre la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes aquàtics, des de l’alta muntanya fins als fons marins, i a promoure l’aplicació del coneixement científic per a la gestió, la conservació i la restauració ecològica en el context de canvi global.

La jornada, celebrada a la seu del centre, a l’Auditori Enric “Kike” Ballesteros, ha reunit una àmplia representació d’administracions, institucions de recerca i entitats socials. Ha començat amb els parlaments de benvinguda de les autoritats, seguits d’un breu repàs a la història del CEAB i de tres taules rodones sobre la seva trajectòria i perspectives del futur, amb personal de recerca del centre. Ha estat conduïda per la comunicadora científica Evelyn Segura.

Entre les autoritats assistents hi han destacat, per part del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el delegat a Catalunya, Lluís Calvo; per part de la Generalitat de Catalunya, el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i la directora general de Recerca, Teresa Sanchis; i, en representació del Govern d’Espanya, el subdelegat del Govern a Girona, Pere Parramon.

En els parlaments, les diferents autoritats han coincidit a destacar la contribució del CEAB al progrés del coneixement científic, a la conservació dels ecosistemes aquàtics i a la projecció internacional de la recerca que es desenvolupa des de Catalunya i des de l’Estat. Per la seva banda, el director i investigador científic del centre, Marc Rius, ha posat en valor l’entrada del CEAB a l’itinerari d’excel·lència del CSIC després d’obtenir el segell ASPIRA-MaX “Josefa Barba”, així com les aportacions del centre en biologia i ecologia marines, ecologia d’aigües continentals i teoria ecològica. Rius també ha subratllat la capacitat de transferir coneixement científic a la societat per tal de fer front als reptes ambientals.

De les investigacions pesqueres a la recerca global i integrada en ecologia aquàtica

El repàs a la història del centre ha anat a càrrec d’una de les seves primeres investigadores, Maria Jesús “Iosune” Uriz. N’ha recordat els orígens, vinculats a la base del CSIC d’investigacions pesqueres establerta al port de Blanes des del 1949, amb un petit laboratori i un aquari públic. L’actual centre es va inaugurar el 1985 ja amb clara vocació interdisciplinària i impulsat per figures com Severo Ochoa, Joan Oró i Ramon Margalef. Aquella primera etapa va reunir equips d’ecologia marina, oceanografia, astrofísica i intel·ligència artificial. Més endavant, el centre es va especialitzar en les ciències marines i posteriorment va incorporar la limnologia i l’ecologia teòrica, les tres grans disciplines que avui n’estructuren la recerca.

Entendre: coneixement científic sobre biodiversitat i ecologia

La primera taula ha posat l’accent en la tradició i expertesa de les científiques i científics del CEAB en l’estudi de les diferents formes de vida, amb disciplines en les que són referents a nivell internacional, com la taxonomia o, més recentment, les tècniques genètiques aplicades als estudis de biodiversitat. En aquesta taula també s’ha destacat les sèries de dades ecològiques de llarg termini del mar mediterrani o les dels estanys, rius i altres ecosistemes aquàtics continentals, un coneixement clau que ha estat i és la base de bona part de la producció científica no només dels equips del centre sinó de molts altres d’arreu del món. S’ha posat en valor la projecció i influència d’aquest coneixement científic, compartit, entre altres, a través de la participació i el lideratge del centre en xarxes i plataformes internacionals com el World Register of Marine Species (WoRMS) o la Long Term Ecological Research (LTER).

Anticipar: la resposta dels ecosistemes al canvi global

En la segona taula s’ha posat el focus en com el CEAB ha contribuït a conèixer i comprendre els efectes de les pressions d’origen humà que impulsen el canvi global sobre els diferents ecosistemes. S’hi ha destacat l’expertesa del centre en la regió mediterrània i en altres zones del món amb clima mediterrani, amb exemples com els estudis relacionats amb els “boscos” i les praderies marines o amb els ecosistemes fluvials, tant urbans com més prístins. Una experiència cada vegada més rellevant i demandada internacionalment arran de la “mediterranització” climàtica de regions que fins ara no presentaven aquestes característiques. En la taula s’ha abordat la feina dels equips del centre en la identificació de patrons ecològics i en el desenvolupament de models i marcs teòrics que permeten anticipar la resposta dels ecosistemes davant diferents escenaris de canvi global. Una tasca que ha servit —i continua servint—, entre altres, per orientar actuacions de conservació, de restauració ecològica i, fins i tot, de salut pública, com és el cas, en aquest darrer àmbit, de la recerca relacionada amb vectors de malalties.

Connectar: perquè la ciència fonamenti la presa de decisions

En la tercera taula s’ha abordat la transferència del coneixement científic cap a la gestió, a través de la col·laboració amb administracions públiques, el sector privat i entitats socials. Entre els exemples exposats, s’hi ha inclòs el desenvolupament, la validació i l’aplicació de metodologies i tècniques de restauració ecològica, tant en estanys i altres ecosistemes aquàtics d’alta muntanya —amb projectes europeus com el LIFE Resque Alpyr— com en “boscos” marins, en aliança amb parcs naturals i altres espais protegits. També s’ha destacat, entre altres, la col·laboració sostinguda amb l’Agència Catalana de l’Aigua (Generalitat de Catalunya) en el seguiment de bioindicadors ecològics del litoral català en el marc de la Directiva Marc de l’Aigua, així com en la detecció precoç i la vigilància d’espècies invasores; els estudis sobre carboni blau i sobre la resiliència d’ecosistemes litorals, com les praderies marines, fonamentals per a la seva valorització i conservació; el desenvolupament d’eines innovadores per predir la disponibilitat i la qualitat de l’aigua en l’escenari de canvi global; el desenvolupament de solucions basades en la natura, que inclouen l’abordatge dels contaminants emergents, per a la restauració ecològica de rius, en infraestructures de recerca singulars com l’Urban River Lab; o l’aportació de coneixement científic expert per informar polítiques públiques de l’administració general de l’Estat en àmbits com la gestió sostenible de zones costaneres o la prevenció de malalties emergents transmeses per vectors. Finalment, també s’ha posat en valor la connexió del centre amb la societat mitjançant la coordinació de projectes internacionals de ciència ciutadana, com Mosquito Alert, i d’àmbit estatal, com Observadores del Mar.

Mirada al futur

L’acte ha finalitzat amb un agraïment a tothom que ha format part del recorregut del CEAB durant aquests 40 anys, i amb la voluntat de continuar aportant coneixement, en col·laboració amb els diferents sectors de la societat, per contribuir a una presa de decisions basada en l’evidència científica.

Dades clau del CEAB

Un dels 121 instituts de recerca del CSIC i l’únic amb seu a la demarcació de Girona, des d’on fa recerca internacional.
Més de 140 professionals entre personal investigador, tècnic i de suport, i fins a 70 estades anuals de personal investigador en formació o consolidat, tant d’institucions nacionals com internacionals.
Producció anual sostinguda de més de 120 publicacions científiques.
Activitat científica arreu del món, en col·laboració amb institucions de més de 60 països, amb coautories destacades amb Estats Units, Austràlia, Itàlia, Alemanya i el Regne Unit, i més de 150 col·laboracions amb institucions de l’Estat.
Actualment, el centre gestiona més de 100 projectes de recerca i ajuts actius, amb més de 15 milions d’euros de finançament competitiu A més, està implicat en una vintena d’acords i convenis de col·laboració i en més de 35 contractes d’R+D actius amb entitats públiques i privades.
Generació de sèries ecològiques de llarg termini —algunes amb prop de 40 anys de dades— entre les més llargues de l’Estat en ecosistemes marins i continentals.
Participació i lideratge en infraestructures i plataformes de recerca singulars com el Pyrenees Limnological Observatory (LOOP), el Laboratori d’Experimentació amb Organismes Vius (LEOV), el laboratori d’ecologia molecular i genètica i clean DNA Lab o l’Urban River Lab (URL).
Reconeixement institucional amb el segell d’excel·lència ASPIRA-MaX del CSIC, que identifica centres amb alt potencial científic.
Més de 80 activitats anuals de divulgació amb prop de 9.500 participants.

40 anys de fites

Identificació d’unes 850 espècies noves per a la ciència per part d’investigadores i investigadors del Centre.
Desenvolupament d’un enfocament integrat dels ecosistemes aquàtics al llarg del continu terrestre-marí.
Referència en l’estudi del funcionament i la biogeoquímica dels rius mediterranis, amb aportacions clau per entendre els efectes del canvi global en ecosistemes aquàtics continentals.
Contribucions pioneres a la restauració ecològica mitjançant el desenvolupament i validació científica de metodologies que combinen restauració passiva i activa, així com de tècniques específiques, amb aplicacions en estanys d’alta muntanya, rius, ecosistemes litorals, praderies marines, boscos d’algues i altres hàbitats estructurals, com els que conformen les gorgònies.
Aportacions precursores a l’estudi de la resiliència dels ecosistemes marins somers i dels llindars ecològics que informen prioritats de conservació i restauració en boscos i praderies marines.
Recerca capdavantera en teoria ecològica i modelització per anticipar respostes dels ecosistemes davant el canvi global.
Impuls de projectes internacionals de ciència ciutadana com Mosquito Alert i d’àmbit estatal com Observadores del Mar.
Contribucions a l’estudi de poblacions animals marines aportant coneixement rellevant per a la seva conservació.
Desenvolupament i aplicació pionera d’eines avançades de monitorització i predicció, que combinen observació de camp amb eines innovadores en ecologia, com l’ADN ambiental, i amb tecnologies com sensors, càmeres i drons, així com cartografies basades en sistemes d’informació geogràfica (SIG), bioinformàtica, modelització matemàtica i sistemes de bessons digitals.
Paper consolidat en l’assessorament científic a administracions públiques-com la Generalitat de Catalunya o l’administració estatal- en matèria de gestió ambiental i conservació, aportant coneixement independent basat en l’evidència.
Lideratge en xarxes internacionals com LTER, GLEON, Euromarine o WoRMS.
Reconeixement internacional amb investigadors/es i projectes del centre distingits amb premis com el World Summit Award, el Financial Times Business Education Award, el Premi Banc Sabadell for Marine Sustainability o distincions de la Society for Freshwater Science.

Què defineix el CEAB avui

La recerca del centre es construeix des de la interacció entre tres grans disciplines —ecologia marina, limnologia i teoria ecològica— i s’articula al voltant de tres grans línies de recerca: biodiversitat i funcionament dels ecosistemes aquàtics, efectes del canvi global i conservació i restauració ecològica.
Recerca des del continu terrestre-marí, dels llacs d’alta muntanya fins als ecosistemes marins profunds.
Ciència orientada als grans reptes ambientals associats al canvi global, com la pèrdua de biodiversitat, les invasions biològiques o els contaminants emergents.
Integració de tecnologies avançades, com genòmica, modelització, teledetecció, intel·ligència artificial i bessons digitals.
Projectes actius a escala regional, estatal i internacional, amb expertesa especialment reconeguda en ecosistemes mediterranis.
Transferència de coneixement i assessorament científic per contribuir a decisions i polítiques basades en l’evidència.
Ciència ciutadana i participació social com a part del model de recerca del centre.
Infraestructures singulars i laboratoris naturals per estudiar i restaurar ecosistemes aquàtics.
Atracció i formació de talent, amb desenes d’estades de recerca i personal en formació cada any.
Comitè Científic Assessor Extern internacional, format per sis investigadores i investigadors que representen la pluralitat temàtica i geogràfica del centre.
Compromís amb la justícia, equitat, diversitat i inclusió (JEDI) com a part del desenvolupament institucional del centre