Des del 1992, un equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) duu a terme el seguiment continuat d’espècies invasores al medi marí, al llarg de tot el litoral català. Ho fa per encàrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de la Generalitat de Catalunya. Aquest 2025, els esforços s’intensifiquen pel que fa al control d’una espècie en concret: l’alga asiàtica Rugulopteryx okamurae.
A través de diferents contractes de concurrència pública, l’ACA ha adjudicat al CEAB-CSIC els treballs de vigilància i control d’espècies marines exòtiques amb potencial comportament invasor, en el marc del Programa de Vigilància que té implantat al litoral de Catalunya des de l’any 1992. El seguiment es duu a terme en els ecosistemes marins somers de tota la costa catalana. L’equip del CEAB realitza tant treball de camp setmanal (amb immersions per anar registrant el nivell d’implantació i l’evolució de les espècies problemàtiques), com l’anàlisi de mostres procedents dels fons marins litorals (enviades per altres ens), com la comprovació de les informacions compartides a través de plataformes com les de ciència ciutadana.
Actualment el seguiment d’invasores marines s’està centrant especialment en l’alga asiàtica Rugulopteryx okamurae, detectada a Catalunya el 2024, en punts concrets del litoral gironí i barceloní, concretament en ports i en zones molt properes a aquests.
Mariona de Torres, cap de la Unitat d’Aigües Costaneres de l’ACA, explica que “el que està passant a altres punts de l’Estat espanyol, amb grans proliferacions que provoquen greus impactes tant ambientals com socioeconòmics, fa que considerem adient vigilar de molt a prop aquesta alga, encara que a Catalunya només hi sigui de manera incipient. Ja l’estiu passat l’ACA va prendre les decisions d’intensificar els controls allà on s’havia instal·lat, de caracteritzar les àrees colonitzades (mesurant l’àrea que ocupa l’alga en cada control, així com la densitat, i els límits de distribució), d’estudiar-ne les característiques i el comportament per obtenir-ne el màxim coneixement científic. També tenim encarregat al CEAB l’anàlisi de mostres de possibles noves implantacions (taxonòmic perquè és fàcil de confondre amb espècies autòctones). Tota la informació es comunica periòdicament a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i al Ministerio de Transición Ecológica y Reto Demográfico (a través del grup de treball d’Espècies Invasores de la Subdirecció General de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya) per facilitar la presa de decisions i la implementació d’accions de control en aquells punts on sigui necessari i possible”.
Una de les investigadores del CEAB-CSIC que treballa en el seguiment d’aquesta alga, Maria Garcia, explica que “cada setmana fem immersions als diferents punts del litoral on sabem que està establerta. Per ara, el que hem pogut comprovar és que s’observa un increment lleuger en l’abundància mesurada respecte l’estiu passat, però en els mateixos punts, sense haver conquerit zones noves. Només hi ha petites excepcions, en que sí hem observat nous espais colonitzats. Tots ells, però són ben propers a l’inicial”. Recorda que “comptar amb el màxim coneixement científic de com és i es comporta l’alga és ben important, així com anar-ne fent el seguiment. Tots els experts coincideixen en que les possibles actuacions per frenar-ne la proliferació haurien de ser quan la invasió encara no és massa greu i excel·lentment dissenyades i executades per tal de no agreujar el problema”.
En aquest sentit, Andrea Hierro, també investigadora de l’equip del CEAB-CSIC, recorda: “La propagació de Rugulopteryx okamurae és molt fàcil i es podria afavorir en voler arrencar-la ja que desprèn fragments que queden vius a la columna d’aigua, en suspensió. Aquesta mena de sopa de trossos de Rugulopteryx pot ser arrossegada pels corrents o pels vaixells fins a altres llocs on, si les condicions li són favorables, l’alga s’hi estableix i hi prolifera”.
La Rugulopteryx okamurae ha demostrat que tolera bé un ampli rang de temperatures i que en fa prou amb substrats durs, llum suficient i salinitats més o menys estables per poder-se instal·lar a llocs ben diferents de les costes asiàtiques d’on és originària. El fet que, aquí, pràcticament no compti amb depredadors, que s’estigui reproduint assexualment, i que els impactes humans (com l’alt trànsit marítim o l’alteració dels ecosistemes, fent-los menys resilients) l’afavoreixin, en propicia la proliferació. Pel que fa als possibles vectors d’introducció de l’alga, mereix menció especial el trànsit marítim, que la pot transportar d’un punt a un altre, sigui en les aigües de llast o adherida a les diferents superfícies de les embarcacions.
Complicitats ciutadanes contra la “Rugulo”
La col·laboració ciutadana és clau en el seguiment de la Rugulopteryx okamurae. La informació aportada pels participants de plataformes de ciència ciutadana com Observadors del Mar (reconeguda recentment amb una menció d’honor en el Premi de la UE de Ciència Ciutadana 2025) complementa la que obtenen els equips científics i l’Administració. Bussejadors i altres habituals del mar hi pugen fotografies, entre d’altres, de possibles deteccions d’algues invasores que, després, són comprovades pels investigadors. Aquesta feina permet tenir molts més ulls als ecosistemes marins, alhora que incrementa el nombre de població sensibilitzada per la necessitat de conservar-los.
La implicació de la ciutadania també és molt important pel que fa a la prevenció de l’expansió de l’alga. A banda de les actuacions de vigilància i estudis que duen a terme les administracions i centres de recerca, hi ha una sèrie de mesures que , a nivell individual podem seguir per evitar-ne la seva distribució, com per exemple, la de no usar canyes o altres arts de pesca sense retirar-ne abans les restes d’algues que hi puguin haver quedat adheridesque puguin tenir adherides (els estudis aconsellen desinfectar-les amb vinagre), revisar els equips d’immersió abans de tornar a usar-los en un altre punt, i inspeccionar i netejar les embarcacions recreatives.
