El Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics (GAME) del Centre d’Estudis Avançats de Blanes i la Fundació Marilles han publicat els resultats d’un estudi que mostra que la posidònia d´Illetes, a Calvià (Mallorca), té més de 2.000 anys . S’espera que els resultats ajudin a posar en valor i protegir aquest actiu natural i els múltiples serveis i beneficis que proporciona a la societat i l’economia balear.
Les praderies de posidònia ajuden a mitigar el canvi climàtic perquè són organismes molt eficients captant i emmagatzemant carboni; i alhora ens ajuden a reduir l’impacte de les seves conseqüències. En zones litorals poc profundes tenen la capacitat d’atenuar la força de la mar i així protegir les nostres costes de l’erosió i de l’efecte de temporals extrems – cada vegada més freqüents en un escenari d’escalfament global.
La posidònia d’Illetes té 2.355 anys i uncreixement estimat de 0.5 mm/any
El mostreig es va realitzar al juliol de 2021 a la zona d’Illetes i de la cala Portals Nous. Es van extreure testimonis de sediments (cores) que van ser analitzats posteriorment, per determinar l’edat i la quantitat de C emmagatzemat. Els resultats mostren que la posidònia d’Illetes (Calvià) té 2.355 anys i un creixement estimat de 0.5 mm/any.
L’edat corregida per a la praderia de Portals Nous (Calvià) és molt menor (128 anys) i un creixement de 5 mm/any (deu vegades més ràpid). El motiu d’aquesta diferència està en el fet que la mostra presa a Portals Nous creix sobre una base rocosa, la qual cosa li impedeix acumular sediment durant tants anys. No obstant això, és probable que hagi estat present allí des de fa milers d’anys.
“La recerca realitzada a les cales Comtesa i Portals Nous de Calvià confirma que les seves praderies daten de milers d’anys enrere. Anys en què han vingut prestant serveis irreemplaçables i de valor incalculable per a la societat que viu en i dels recursos costaners de Mallorca. Qualsevol esforç per evitar la deterioració i la destrucció d’aquest singular ecosistema o per millorar la qualitat del seu hàbitat, no tinguem cap dubte, a mitjà i llarg termini redundarà en benefici de tots. De seguir com fins ara, és probable que en algunes dècades hàgim de lamentar la pèrdua de la pràctica totalitat de les praderies de posidònia i de tots els serveis associats. Aquesta pèrdua podria ser irreversible”, explica el Dr. Miguel Ángel Mateo del CEAB.
El volum de C emmagatzemat per cada hectàrea de posidònia d’1 m de gruix és d’unes 1.600 tones de CO2 per a totes dues praderies. Una quantitat equivalent al que emeten 1.000 cotxes en un any. L’arxipèlag balear compta amb 650 km2 de posidònia –la meitat del total de posidònia de les aigües espanyoles. Aquesta superfície absorbeix el 7 % de les emissions que emet Balears.
“La pèrdua de posidònia té un doble impacte a nivell climàtic. No sols deixem de capturar carboni, si no que els dipòsits de carboni que fins ara han estat emmagatzemats es poden alliberar a l’aigua i l’atmosfera, de manera que passem a tenir noves emissions de CO2 amb les quals ara no estem comptant. Els plans nacionals de reducció de carboni haurien de tenir en compte les emissions de carboni derivades de la pèrdua de superfície de posidònia durant les últimes dècades”, detalla la Núria Marbà, investigadora de l’IMEDEA i col·laboradora de l’estudi.
Cal treballar en polítiques de gestió del litoral que redueixin els riscos i millorin la salut de les praderies de posidònia
Durant milers d’anys, les praderies de posidònia han estat prestant multitud de serveis a la societat mallorquina. Un estudi finançat per la Fundació Marilles en 2019 estima el valor de les praderies de posidònia de Balears en 622 milions d’euros. Aquest valor inclou protecció costanera (326,9 milions d’euros), captació i emmagatzematge de carboni (205 milions d’euros) i qualitat de l’aigua (85 milions d’euros); però no inclou altres serveis relacionats amb la producció pesquera i la conservació de biodiversitat.
Tenint en compte l’extraordinària lentitud amb què les praderies de posidònia recuperen les superfícies danyades o destruïdes (de dècades a segles), la pèrdua de qualsevol tros de praderia i dels valuosos serveis que presta és per sempre. Per això cal treballar en polítiques de gestió del litoral que redueixin els riscos i millorin la salut de les seves praderies a nivell local, regional, nacional i mediterrani.
Autoria
L’estudi l’ha dirigit el Dr. Miguel Ángel Mateo Mínguez, responsable del Grup d’Ecologia de Macròfits Aquàtics (GAME), del CEAB-CSIC, amb la participació del Dr. Oscar Serrano Gras, corresponsable de GAME, els estudiants del Treball de Fi de Grau (Universitat de Barcelona) Irene Bernabeu Sapena i Enric Gomis Clar, i la col·laboració de la Dra. Núria Marbà de l’IMEDEA(CSIC-UIB).
L’estudi està disponible a:https://marilles.org/storage/media/2022/05/1240/informe-posidonia-milenaria-en-calvia.pdf
Noticia via: Marilles Foundation
